La igualtat de la desigualtat

La moda que impera és que ara tots som iguals. Potser que en allò que volem ser diferents acabem sent clons de les tendències que imperen. Estàs al carrer i veus passar un grup de joves mig arreglats i molts cops van tots iguals de roba i de pentinat. Sembla que hagin passat el mateix patró a tots. Segurament tots tenen un origen més o menys diferent però el que et trobes de bones a primeres és que segueixen les mateixes tendències.

En aquest món la gràcia és que hi hagi de tot no només en el món de la sexualitat que cada dia apareixen noves tendències i la cosa ja és força complicada d’entendre. Doncs està molt bé que el Vendrell o qualsevol poble tingui festes centenàries i mil històries, però la societat actual ha canviat i s’ha de donar espais als nous col·lectius que tenim a casa nostra. No sé si al Vendrell sol hi ha persones de més de 90 nacionalitats. Evidentment alguns llocs seran purament testimonials però hi ha uns col·lectius amb molta presència i que cada dia s’atreveixen més a mostrar els seus costums, però encara no és una cosa totalment normalitzada. Estan aquí per fer dolços i per rebre una màster classe de com votar un determinat partit però hi ha moltes coses que es desconeixent totalment d’ells. El mateix passa amb altres col·lectius que estan molt presents, però per la seva idiosincràsia en prou feines van més enllà.

Aquí el tema de les entitats andaluses i extremenyes fa molt que dura encara que molts dels qui van a aquestes festes i als “vinos de honor” han nascut aquí i pocs vincles reals tenen amb la terra dels seus pares perquè se senten totalment d’aquí. Doncs tots aquests grups culturals que han vingut aquí també haurien de manifestar la seva identitat. Està bé recuperar el passat i el que faci falta, però no ens oblidar de viure el present que toca i adaptar al que tenim agradi o no agradi.

Una de les grans virtuts del Vendrell és la gran varietat de nacionalitats que han fet cap en els darrers anys. Això és una riquesa que no la sabem aprofitar i festes com la mostra d’entitats s’hauria de recupera per donar veu i llum a aquests col·lectius que formen part de la nostra societat i també han  d’aguantar  l’elevat preu de l’Ibi de la resta de la població.

Els actes que organitzem inclús en el nombre de tanques utilitzades venen a ser molt copiats dels precedents i el Vendrell continua sent un poble fosc on estan els de sempre. Alguna persona nova apareix a vegades, però ben aviat tornar a fugir de l’escena per deixar els de sempre que ja han tingut els seus anys glòria.

Ara han d’afavorir aquests nous rius de cultura i llengües que es vagin veient de tant. Evidentment que alguns col·lectius d’aquests fan coses, però poques vegades ho veus anunciat pels mitjans oficial. En alguns barris del Vendrell veus cartells en àrab on expliquen els festivals que fan, però no passa d’aquí. Potser que aquests actes que sembla que es facin en secret es publiquin com una activitat tan normal com les sardanes a la Rambla. Evidentment hi haurà queixes però hem de normalitzar una societat i no el que fem ara que sembla que estem als anys 70 del segle passat i aquí no hagi canviat res de res.

Potser entre tots ens entendrem millor si obrim els espais festius a altres latituds que estan aquí i no com una cosa peculiar i curiosa sinó com una cosa natural i de tota la vida.

Estem al XXI i sembla que estem al XX. Potser si tots ens coneguéssim millor tindríem una ciutat més participativa amb la nova gent que ha vingut aquí agradi o no agradi és el que hi ha. Entre tots els resultat que tenim és aquest. Doncs ho ham d’aprofitar.