Hijo de un bastardo

Quan aquest però va descobrint la veritat, la barreja d’emocions i sentiments es transforma en gairebé una obsessió per conèixer la veritat i intentarà esbrinar que va ser el teu pare finalment i quant de veritat i quant de mentida hi hagut en les seves narracions que el fill ha anat escoltant al llarg de la infantesa.

Els fills acostumen a sentir una certa admiració pels seus progenitors, però a voltes les veritats són irrefutables i de l’admiració es pot passar a la voluntat d’alliberar-se d‘una història que s’ha trobat inesperadament.

En aquesta novel·la hi ha el camí que transita des de l’admiració que es podia sentir de petit fins a intentar justificar algunes accions fins acceptar una personalitat complexa, a vegades amb nivells d’amoralitat alts i en altres com una persona de la que costa explicar el seu comportament social.

Però és el pare i la barreja de sentiments és en alguns moments molt contradictòria.   

Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser corresponsal de guerra i durant trenta-quatre anys periodista al diari Libération abans d’incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traîte (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa), La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts), Professió del pare (2015, Premi Style), El dia abans (2017) i Una alegria esbojarrada (2019). Les cinc últimes, publicades a Edicions de 1984. Aquest llibre Hijo de un bastardo va ser finalista del Premi Goncourt i va romandre durant mesos a totes les llistes dels llibres més venuts a França

Durant molts anys ressona al cap del protagonista una frase que va impactar en el nen i que després entendria, amb el pas dels anys, perfectament el seu sentit. El seu avi li va sentenciar que el seu pare Havia estat “en el costat equivocat durant la guerra”.

El protagonista li toca cobrir com periodista pel diari Liberation el judici contra Klaus Barbie, un execrable personatge que va ser el cap de la Gestapo a Lió, França, un centre vital de la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial. Barbie va ser responsable de l'execució o assassinat de més de 4.000 persones, així com de la deportació de 7.500 jueus, la majoria dels quals van morir a Auschwitz. Després de la guerra, Barbie va treballar per als serveis d'intel·ligència nord-americans abans d'escapar a Amèrica del Sud. El 1983, va ser extradit a França per enfrontar un judici per delictes de guerra. El 1983, va ser extradit a França per enfrontar judici per delictes de guerra. El 1987, el tribunal ho va sentenciar a passar la resta de la seva vida a la presó.

Com periodista Sorj Chalandon segueix el judici que conte altes dosis d’emotivitat amb el recordatori de les brutalitats de Barbie i la seva responsabilitat en nombrosos crims, alguns contra nens i nenes com va ser va ser la deportació dels nens que vivien en una llar per a nens d'Izieu, al sud de França. Sabine i Miron Zlatin els havien rescatat, i els van amagar en una granja remota de la Vall del Roine. Les edats dels nens anaven des dels 4 fins als 17 anys. La majoria van morir als camps de concentració.

En mig de l’emotivitat del judici  treballa Sorj Chalandon a més per esbrinar allò de que el seu pare va estar en el costat equivocat i ressegueix la trajectòria del seu pare al llarg de la segona guerra mundial i es troba amb un personatge que menteix de manera descarada, compulsiva i sense cap escrúpol. Pel que va escatint  sembla que durant el període bèl·lic va fer de tot o almenys això ho explica sense cap mena de problema. El pare de l’autor resulta ser un home manipulador i sense cap mena de recança en mentir, un autèntic bastard capaç de vestir des de l'uniforme de la Resistència fins al nazi -això si mai disparar contra cap francès-, formar part de la legió Carlemany, formada per voluntaris francesos que van anar a  combatre el comunisme i van participar en les darreres defenses de Berlín. En el seu deliri va passar per les forces petainistes a les tropes auxiliars alemanyes, després al maquis i fins i tot va intentar unir-se a l’exèrcit dels Estats Units. El desembre del 1944, buscat per tots els bàndols, va continuar enganyant el món sencer. Aquest fet confirma al narrador la bogeria d’un home que sempre va ser un mitòman i un manipulador capaç d'enganyar tothom, fins i tot als seus familiars més propers com al propi fill.

La troballa de l’expedient judicial el porta a contrastar les seves històries amb les declaracions que va fent, declaracions que els mateixos policies no acaben de saber si són veritat o fabulacions d’una ment malalta i / o egocèntrica. Amb tots les dubtes i que l’acaba condemnat a un any de presó i a cinc de degradació nacional. Aquest personatge assisteix al judici de Klaus Barbie i ho fa creient que pot aportar dades a la història i convertir-se de nou en un protagonista de la nova història.

A mesura que Chalandon va coneixent els documents judicials i les respostes del pare s’adona de que ha estat víctima d’un engany majúscul per part del seu pare. Pare que li explicava històries heroiques de les que deia haver estat protagonista quan en realitat la seva vida militar va ser més aviat decebedora. I el fill passa comptes amb el pare quan en un moment de la narració, Chalandon escriu: Un día, el abuelo me dijo que era hijo de un bastardo.

Sí, soy el hijo de un bastardo: pero no por tus guerras desordenadas, papá, ni por tus botas alemanas, ni por tu orgullo, ni por esta locura que te ha acompañado a todas partes. No eres un bastardo por eso. Ni siquiera por las identidades que has fingido: SS de pacotilla, patriota oportunista, resistente decorativo que salvó a unos franceses para recibir su aplauso. Todas esas mierdas no tienen nada que ver con la cobardía o la bravura.

No. El bastarlo es el hombre que ha arrojado a su hijo a la vida como si lo arrojara al fango. Sin huellas, sin puntos de referencia...

El bastardo es el padre que me ha traicionado.”

Un dur al·legat que descriu el sentiment i la devastació que produeix en el fill conèixer la història del pare i l’engany en que ha viscut al llarg de molts anys.

Llibre a cavall entre la novel·la, l’autobiografia, el reportatge històric, la crònica. Fets reals, feridors que fan que el protagonista s’obsessioni en la recerca de la veritat i en rebutjar vehement al mentida en que l’ha fet viure el pare.

Magnífic, un llenguatge precís i ben treballat, uns diàlegs punyents, un relat corprenedor.

Lectura que deixa petjada.  

Hijo de un bastardo
Sorj Chalandon
Biblioteca Formentor
Editorial Seix Barral (Català Edicions del 1984)
Traductor Adolfo Garcia
Barcelona, octubre 2023