Las bestias jóvenes

Crims del Piemont és ja, sens dubte, en el seu conjunt una excel·lent lectura de novel·la negra ja que el següent volum Las bestias jóvenes manté la intensitat i l’interès d’aquest primer.

El primer volum va ser finalista del Premi Literari Giorgio Scerbanenco, és un premi literari italià pel gènere criminal i sobretot un dels premis importants de la ficció policial a Itàlia. Del llibre El caso Bramard, que va ser la primera novel·la d'una de les sèries policíaques que s’ha considerat com una de les més reeixides de la literatura negra europea recent. A Itàlia va esdevenir un autèntic fenomen literari i d’acceptació entre el públic. Va recollir molt bones critiques entre els especialistes en la modalitat literària.   En paraules de l'escriptor i crític literari Alessandro Baricco, “Corso Bramard és la resposta septentrional al comissari Motalbano, un símbol a Sicília i el mezzogiorno. En tots dos casos, la qualitat literària, el paisatge, el món rural i els personatges de gran força doten les novel·les d'un caràcter que va molt més enllà del misteri per resoldre.»

Las bestias jóvenes manté l’interès per una trama complexa, per uns personatges molt ben seleccionats amb tota la càrrega personal que porten al damunt per fer una feina moltes vegades desagradable ja que els porten als límits de la qualitat humana. La suma d’aquets elements dóna com a resultat una excel·lent narració que no perd interès en cap moment.

Davide Longo va néixer a Carmagnola, Torí, el 1971. La seva primera novel·la, Un mattino a Irgalem, va rebre el Premi Grinzane Cavour a Millor Primera Novel·la i el Premi Via Po. Il mangiattore di pietre (El menjador de pedres, Llengua de Drap) va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Bèrgam i Premi Viadana, i portada al cinema amb el seu guió el 2017. L'uomo verticale (2010) va ser reconeguda amb el Premi Lucca. Ha realitzat també documentals i escrit guions per a teatre, a més de col·laborar en mitjans diverses antologies de contes.

El cas Bramard és la primera novel·la de la sèrie Els crims del Piemont, protagonitzada pels comissaris Bramard i Arcadipane, seguida de  Las bestias jóvenes i seguiran, encara no traduïdes Una rabbia semplice i La vita paga il sabato.

Viu a cavall entre Torí, on imparteix Escriptura Creativa a la prestigiosa Scuola Holden, fundada pel també turinès Alessandro Baricco, i casa seva a la Vall Varaita, on ha creat Alfabaita, un projecte de residència artística.

Tot  comença en una obra prop de Torí, quan els treballadors de la línia de ferrocarril troben, fent moviments de terra per instal·lar els rails, una fossa comuna que conté les restes d'una dotzena de cadàvers assassinats d'un cop al clatell i llançats sense cap consideració a la fossa. Tot fa pensar inicialment que podria ser una fossa d’enterraments pertanyents a la segona guerra mundial,  partisans morts, presoners afusellats, o el lloc on hi hagués hagut un cementiri de campanya. El comissari Arcadipane, és el primer en arribar al llocs dels fets i comença a fer les primeres investigacions. No obstant rep l’ordre dels superiors de deixar el cas i traspassar-lo a un equip de la policia de Milà especialitzat en anàlisis històriques i crims de la Segona Guerra Mundial.

El comissari està sorprès per la rapidesa en que s’han succeït els fets i com de ràpid han anat per recuperar les restes dels cadàvers. Per tot això sospita que hi ha alguna cosa amagada.

Abans de lliurar els ossos dels cadàvers n’agafa un, un fèmur, i recull també un botó d’uns pantalons que han aparegut juntament amb els morts. Demana ajuda els seus antics col·laboradors i acaben deduint que els ossos, fruit de la troballa d’un cargols d’una placa per guarir una trencadura que no existien a l’època de la guerra mundial, no són tan antics i el mateix botó que pertany a una marca de pantalons texans de fa uns anys aixeca totes les sospites. No són cadàvers de la guerra sinó molt més recents. Arcadipane no està disposat a perdre l’oportunitat de saber el que de veritat ha passat amb aquest cadàvers.

Coneixent algunes dades fruit de l’anàlisi de les restes i un treball de recerca d‘informacions sobre morts violentes o desaparicions d’un grup de persones acaben trobant la possibilitat de lligar-ho a un passat més recent i reobrir un cas dels anys seixanta i que traurà a la llum un fosc assumpte de postguerra que enllaça amb l'actualitat. Un intent de canviar la història política del país que algú vol encobrir per segona vegada.

Arcadipane recorda un cas de quan ell va començar a treballar a la policia i que portava l'inspector Corso Bramard. Altre cop els dos policies que comparteixen aquest cas que els remunta als anys 60, els anomenats "anys de plom" a Itàlia, tornen a fer una investigació.

Baralles entre els dos extrems de l’arc polític, la intervenció dels serveis secrets, la guerra bruta dels infiltrats en els grups més actius i radicals, la delació entre aquets mateixos grups…

Tot plegat conforma un investigació i van plantejant els records de la investigació que va fer en els seu moment Bramard sobre un grup de joves d’esquerres que va incendiar el local d‘un partit d’extrema dreta, recorden com van anar les investigacions sobre el moment i les implicacions dels serveis de l’estat i la desaparició d’alguns d’aquets joves i quines relacions mantenien amb les forces policials, concretament amb la brigada política.

El fil narratiu està molt ben traçat i s’avança amb la investigació tot coneixent, al final, la veritat dels fets que van passar a finals del anys 60.

Tota la narració amanida esplèndidament amb les situacions i  vivències personals dels dos inspectors de policia, que viuen moments vitals amb una certa complexitat.

Segueix l’estela d’interès del primer cas de l’inspector Bramard i ara també de l’inspector Arcadipane.

Interessant.

Las bestias jóvenes
Davide Longo
Serie los crímenes del Piamonte (2)
Colección  Áncora y Delfín  1623
Editorial Destino
Barcelona 2023