ELS PEUS A MAR I EL CAP ALS NÚVOLS

L’arquitecte vilanoví del segle XIX Tiberi Sabater és notícia a Barcelona

Tiberi Sabater i la imatge del vestíbul i de l'exterior del Borsí. La Ilustració Catalana

Tiberi Sabater i la imatge del vestíbul i de l'exterior del Borsí. La Ilustració Catalana

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un arquitecte vilanoví, pràcticament desconegut a la seva vila natal, es troba d'actualitat a Barcelona perquè dos dels seus edificis emblemàtics estan d'actualitat.

El primer és el Borsí del carrer Avinyó, que després de molts anys d'abandonament, es troba en procés de rehabilitació.

El segon, el Palau Marcet, més conegut per haver estat fins fa molt poc el prestigiós cinema Comèdia, que ha tancat les portes a la confluència de dues de les principals avingudes de Barcelona, el passeig de Gràcia i la Gran Via.

L'arquitecte que les va aixecar es deia Tiberi Sabater Carné, nascut el 28 de setembre de 1841, al primer pis del número 40 del carrer de l'Església de Vilanova i la Geltrú, fill de pare tortosí i de mare barcelonina. Es creu que va morir el 1929 o poc després.

Titulat el 1872, la seva obra s'enquadra en l'arquitectura vuitcentista catalana prèvia al modernisme, com una seqüela del classicisme, destacant la seva inclinació a l'ornamentació eclèctica.

Encàrrec frustrat a Vilanova

L'únic encàrrec de feina que tingué a Vilanova fou la construcció del monument al ferrocarril, a la plaça de l'estació, però el mateix any hi va renunciar per motius de feina (Isabel Coll i Miravent, 'Mostres d'un impuls cultural d'amplis horitzons a Vilanova i la G.').

La primera obra que va construir a Barcelona fou les Cotxeres de Sants, que inicialment tenien una quadra destinada als cavalls que arrossegaven els tramvies.

Després va fer la casa Olano del passeig de Gràcia (entre Aragó i València), coneguda també com a casa Elcano o casa del Pirata per la ullera de llarga vista que l'escultura del navegant de la façana porta en una mà. Aquest edifici acollí la seu del Govern Basc a l'exili durant la Guerra Civil.

La següent construcció barcelonina fou la seu del Casino Mercantil, també anomenat el Borsí, ja que s'hi feia contractacions i va ser la primera borsa de Barcelona. Després de molts anys d'abandonament s'està adequant per instal·lar-hi la biblioteca pública Gòtic-Andreu Nin i un equipament veïnal.

A continuació edificà el Palau Marcet, que més endavant passaria a albergar el teatre-cinema Comèdia que acaba de tancar després de quaranta anys. Al costat mateix d'aquest local, a la Gran Via, va aixecar la sala d'audicions i exposició de la casa de pianos Estela & Bernareggi, ja desapareguda.

També és notable el panteó que alçà al cementiri de Montjuïc per a Federico Carreras de Campa.

Durant l'Exposició Universal del 1888 guanyà una medalla d'or per projectes de cases de lloguer.

També va fer la casa d'estiueig, a Caldes d'Estrac, de l'empresari vilanoví Josep Ferrer Vidal, segons aportació de Pau Orriols.

El 1919 fou membre de la junta directiva del Centre Monàrquic Conservador.

Un dels arquitectes de la vila amb més projecció exterior, però també un gran desconegut a casa seva.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local