Parlem de talent

Emergeixen com una força impulsora de canvi i nou talent dins el sector, especialment en el món de la viticultura, on la seva presència és cada cop més notòria. A tall d’exemple, a l’Alt Penedès, les dones ja gestionen el 24% de les explotacions, la taxa més alta de la província de Barcelona. 

Aquest canvi de tendència ha de servir, d’una banda, per donar un impuls a la pagesia, un sector que pateix la manca de relleu generacional i les conseqüències de les adversitats climàtiques. Es fa imprescindible la implementació del reg de suport als conreus llenyosos per garantir-ne la supervivència. D’altra banda, aquesta revolució femenina ha de servir d’exemple per a tota la societat. Davant les dificultats, les dones també demostrem fermament la capacitat de liderar i d’empoderar-nos per posar-nos al capdavant de projectes. I això ens ho hem de creure i aplicar-ho a tots els àmbits. 

Enguany es compleixen deu anys de l’aprovació de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Encara queda, però, molt camí per recórrer, i és responsabilitat de tothom fer-lo possible. Els drets de les dones són drets humans; lluitar per la igualtat és una qüestió de justícia social. Som la meitat de la població, però no ocupem els espais de poder en la mateixa proporció. Som la generació de dones més ben formada de la història —i no ho dic jo, ho avalen tots els estudis—, però si analitzem quantes dones hi ha en llocs de responsabilitat o de presa de decisions, veurem que encara no hi som prou presents. Catalunya no es pot permetre perdre talent, necessitem els i les millors. 

Les dones podem i hem de ser el que vulguem i desenvolupar carreres d’èxit sense barreres. Això ens ho estan demostrant les professionals que lideren projectes dins el primer sector. Però la realitat és tossuda, i massa sovint ens trobem en l’obligació d’haver de demostrar que mereixem ocupar els llocs de responsabilitat. Hi ha recorregut per fer, i les dones del primer sector ens estan donant una lliçó de determinació. Ara bé, cal que la societat en el seu conjunt continuï avançant fins al dia en què el 8 de març no calgui fer cap reivindicació. 

Fins aleshores, seguirem tossudament alçades.