
-
Tribuna
-
Ton Dalmau
- Vilanova i la Geltrú
- 09-03-2025 08:38
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la roda de premsa posterior a la cimera extraordinària. ACN / Lucía Llargués
Fa pocs dies, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat mobilitzar 800.000 milions d’euros per reforçar la indústria de defensa a Europa
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Aquesta xifra impressionant planteja una qüestió fonamental: si disposem d’aquests diners, per què només es contemplen per a l’àmbit militar?
Si aquests fons existeixen, significa que Europa té la capacitat de fer una inversió sense precedents. Però, en un moment en què la societat s’enfronta a grans reptes com la crisi climàtica, la precarietat laboral, la manca d’habitatge i el deteriorament dels serveis públics, no hauríem de preguntar-nos si hi ha alternatives més útils i justes per a aquests recursos?
Què podríem fer amb 800.000 milions d’euros?
Es podrien impulsar transformacions profundes per millorar la vida de milions de persones.
- Energia neta i sobirania energètica
- Millora dels serveis públics
- Habitatge assequible i justícia social
- Democràcia i seguretat real
Quin futur volem per Europa?
Una Europa que aposta per la guerra sempre estarà en risc de conflictes. En canvi, una Europa que aposta per la justícia social, la innovació i la sostenibilitat esdevindrà un referent de pau i estabilitat.
Les conseqüències de destinar aquests 800.000 milions a la indústria bèl·lica:
- Més militarització, més tensió geopolítica
- Dependència de la indústria de la guerra
- Més risc de guerres i menys seguretat real
- Oportunitat perduda per millorar la vida de la gent
En resum, destinar aquests diners a la indústria militar ens pot portar a un món més insegur, més militaritzat i més dependent de la guerra. Per contra, invertir-los en benestar, educació i transició ecològica faria d’Europa un referent de pau i progrés real.
Quina de les dues opcions generaríen més llocs de treball?
Creació de llocs de treball en la indústria d’armament
- La indústria militar genera ocupació, però és intensiva en tecnologia i automatització, amb menys llocs de treball directes per euro invertit.
- Molts dels llocs de treball són altament especialitzats, no accessibles per a tothom.
- Quan la demanda militar baixa, aquestes indústries pateixen crisis i acomiadaments massius.
- Les armes produïdes no aporten un benefici directe a la societat, sinó que es consumeixen en conflictes o queden emmagatzemades.
Creació de llocs de treball en sectors civils
Segons estudis, per cada milió d’euros invertit, el nombre de llocs de treball generats és:
- Defensa i armament → 6-7 llocs de treball
- Energia renovable i transport públic → 10-15 llocs de treball
- Educació i sanitat → 15-20 llocs de treball
Això significa que si aquests 800.000 milions es destinessin a sectors com la transició ecològica, la construcció d’habitatge social, l’educació o la sanitat, es podrien crear fins a tres vegades més llocs de treball que si es destinen a la indústria militar.
Més estabilitat i sostenibilitat laboral
- La inversió en infraestructures sostenibles (transport públic, rehabilitació d’edificis, energies renovables) crea feina a llarg termini i beneficia el conjunt de la societat.
- Els serveis públics generen ocupació estable i socialment necessària (mestres, infermers, cuidadors, investigadors).
- Invertir en innovació tecnològica i transició ecològica donaria llocs de treball de futur i posicionaria Europa en sectors competitius a nivell global.
Conclusió: Destinar aquests diners a la indústria d’armament crea ocupació limitada, especialitzada i fràgil. En canvi, invertir-los en sectors socials i ecològics no només genera més feina, sinó que també millora directament la qualitat de vida de la gent. Volem feina construint armes o construint un futur millor?
Es diu que les guerres interessen perquè som massa persones al Planeta
És cert que les guerres causen milions de morts i destrucció, però afirmar que existeixen perquè serveixen com a mecanisme de control de la població no té una base real ni justificació lògica.
Les guerres com a mecanisme de reducció de població?
- Si realment les guerres servissin per reduir la població, no serien gaire eficients. La majoria de guerres modernes no eliminen grans quantitats de població, sinó que desplacen milions de persones i generen crisis humanitàries amb molt de patiment.
- La població mundial creix o es redueix principalment per factors com l’accés a l’educació, la sanitat i els models econòmics, no per guerres.
Qui guanya amb les guerres?
Les guerres no es fan per controlar la població, sinó per interessos econòmics, polítics i estratègics:
- Indústria armamentística
- Geopolítica
- Reconstrucció
Hi ha altres maneres de gestionar la població?
Si la preocupació fos el creixement demogràfic, hi ha solucions molt més efectives i ètiques que la guerra:
- Educació i drets de les dones
- Millora de la qualitat de vida
- Sistemes econòmics sostenibles
Conclusió: Les guerres no es fan per reduir la població, sinó perquè generen poder i diners per a determinats sectors. Si realment volguéssim controlar la població mundial de manera racional i ètica, la solució passaria per millorar les condicions de vida, l’educació i la distribució de recursos, no per promoure conflictes.
Pensem i actuem… TOTHOM!!!
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!