Codi 60 a la Pasifae

L’editorial d’Argentona Voliana Edicions presenta una nova col·lecció de literatura criminal (“negra i policíaca” segons el director de la col·lecció Salvador Balcells), batejada com a Falciot Negre, que vol aplegar les dues grans varietats d’aquesta narrativa. D’una banda la literatura policíaca i detectivesca, centrada en la investigació de crims i la resolució de casos criminals. I de l’altra la novel·la negra “entesa com a narració que va més enllà de l’esquema del crim i la seva investigació i que sovint se centra en altres motius literaris associats”.

Els dos primers títols que va presentar la col·lecció Falciot Negre són Els temps no compta, de Joaquim Micó i Codi 60 a la Pasífae, de Maria Rosa Nogué. 

L’autora vilanovina composa una interessant novel·la que aborda temes actuals com són les màfies de les drogues o el negoci cada cop més ampli de la pornografia. Tot situat a la ciutat de Vilanova on l’acció ens porta diversos indrets de la ciutat ben coneguda per l’autora i alguns dels personatges interaccionen amb alguns ciutadans també prou coneguts.

És una novel·la que es llegeix molt bé amb interès creixent.

Un bon ritme.

Una narració molt ben estructurada.

Uns ingredients propis de la novel·la negra, morts, persecucions, fugides, treball de camp de la policia, treball de laboratori, investigació, paciència tot plegat ens porta a gaudir d’una lectura molt agradable.

Maria Rosa Nogué i Almirall. Escriptora, llicenciada en Filologia Catalana, té el Grau Professional de Piano i és professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha conreat el conte infantil, la novel·la juvenil: La noia del descapotable, La noia del creuer, (Voliana Edicions), la novel·la per a adults: La casa dels cants i des del 2017 està captivada per la novel·la negra. La seva primera novel·la del gènere, No arriba la mort, va merèixer el I Premi Bellvei Negre, 2017, i amb La segona mort de Lorenzo Contini, quedà finalista del VI Premi Gregal. Codi 60 a la Pasífae reprèn la temàtica policíaca i criminal, a l’entorn d’un mite grec fet escultura a l’espigó de la seva ciutat, Vilanova i la Geltrú.

Els que coneixem la ciutat de Vilanova, concretament a la seva platja sabem que l’escultura Pasifae d’Oscar Estruga és un dels elements més emblemàtic del perfil de la ciutat. L’escultura és la recreació plàstica d’un mite grec en que l’esposa del rei Minos va enamorar-se d‘un toro.

Bé, doncs, aquesta escultura és protagonista del moment inicial de la novel·la.

Dos pescadors de canya, pare i fill, arriben de matinada a l’espigó que sustenta l’escultura. És un lloc habitual pels pescadors, però ben aviat trobaran una inesperada i desgradable sorpresa, dintre del cos de l’escultura hi troben una dona morta, amb un tall al coll  inevitablement mortal. Esparverats pare i fill, després de constatar la mort de la dona, truquen als mossos d’esquadra. Quan arriba la primera parella de policies activen un “codi 60”, això és el codi que vol dir que s’ha comés un assassinat. No hi ha dubte, la posició forçada de la noia, les ferides són incontestables. Està morta. El cos a més havia estat mutilat, li faltava un mugró. I encara més analitzant el cos troben que en la zona púbica hi té una marca, una mena de creu  gammada, símbol del mal, que s’identifica amb una xarxa d’explotació sexuals de noies conegut com el Club Proteu el cap del qual és en Valeri Pasqual, ha fugit de la policia fa un temps quan anaven a detenir-lo per diverses raons i s’ha refugiat en un país del Golf Aràbic.

Els agents que han actuat en el primer moment posen en coneixement de la cap de la comissaria, l’inspectora Joana Valls, els fets i la situació. Aquesta es presenta en el lloc dels fets i es fa càrrec de la investigació.

Una situació complexa i amb moltes derivades que encara estan per descobrir.

En el lloc dels fets i atrapat en un esvoranc de les roques de l’espigó hi troben a Richard Dreyfuss, un director de cinema, vingut a menys, que es dedica a filmar les pel·lícules porno que fa temps que són filmades en diversos espais de la ciutat, fet que molesta a les autoritats locals i que els mossos fa temps que persegueixen.  Richard Dreyfuss, en realitat Ricarditu Sala que després de passar per diverses situacions acaba a Vilanova filmant pel·lícules de baix cost i d‘alt voltatge i se’l considera, inicialment, com el possible assassí de la noia. L’inspectora Vall coneix al Ricarditu Sala del temps que tots dos estudiaven a l’Institut Manuel de Cabanyes. Ell és el primer sospitós.

Coneguda la identitat de la morta resulta ser filla del mafiós Valeri Pasqual, una dona que va ser professora a l’institut i de la que l’alumnat en guarda un bon record, però que ara actuava en alguna de les pel·lícules porno. La cosa es complica més i tot fa pensar que l’assassinat està lligat amb tot l’entramat corrupte i delictiu del Pasqual, fora del país i fugit de la justícia. Un seguit d’interrogatoris, investigacions, lligar caps i analitzar fets comencem a donar una mica de llum a tot el treball policial que es fa i que coneixem a mesura que avança el relat.

Descobrim com s’ordeix el crim, qui hi participa i emergeix la figura d’una germana de Valeri Pasqual, l’Àgata Pasqual, un personatge pertorbador que finalment serà la clau de la resolució del conflicte.

Un seguit de personatges entre mossos i persones vinculades al crim de manera circumstancial donen una nòmina llarga de protagonistes, tots amb les seves peculiaritats i tots i totes amb el seu nivell d’implicació sigui en la investigació sigui amb el fets i la seva realització.

Personatge ben definits, amb les complexitats i relacions pròpies dels qui, en el cas del mossos, acostumats a treballar junts on es coneixen les virtuts i defectes de cada d’un d’ells.

Ja hem dit que el llibre flueix de manera natural, que cada fet en porta d’altres en un cadena on cada baula ens dóna més informació, però també augmenta l’interès, fins a esclarir tot el misteri de la mort de la dona que es va trobar a la Pasífae.

Cada personatge té la seva circumstància i, en alguns, això genera annexes narratius a la trama principal.

Un llibre per passar una molt bona estona i en aquells que coneixem Vilanova encara més ja que visualitzar espais coneguts en mig de la trama és interessant. No se la perdin, val la pena.

Codi 60 a la Pasifae
Maria Rosa Nogué Almirall
Col·lecció Falciot negre
Voliana Edicions,
Argentona, juny del 2023