Avui parlem de les dificultats greus del llenguatge...

El llenguatge és el conjunt de sons i paraules amb que expressem el nostre pensament. La funció principal del llenguatge és la comunicació, per poder modificar la conducta o el comportament dels altres obtenint una resposta.

El llenguatge esdevé una eina per pensar i aprendre, és molt important en l’evolució i el desenvolupament dels infants. El cervell humà és el responsable del funcionament neurològic i el control voluntari de l’emissió dels sons. Les àrees corticals son les responsables de codificar i descodificar la comunicació verbal i l’àrea de Broca, la dels aspectes motrius del llenguatge (coordinació dels pulmons, cordes vocals, entre d’altres) i l’àrea de Wernicke, la responsable de la comprensió auditiva.

L’audició és molt important pel llenguatge, la veu i la seva articulació, l’organització, sintaxi i morfologia del llenguatge i el ritme de la parla esdevenen els components que ens permetran l’ús del llenguatge.

Quan parlem dels trastorns del desenvolupament de la parla o el llenguatge ho fem des de l’anàlisi del període de desenvolupament on es presenten les dificultats per entendre i produir la parla i el llenguatge.

Els educadors i educadores socials sabem que si un infant no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge és que existeix un problema. També pel que fa a l’ús del llenguatge en el context de comunicació fora dels límits normals per l’edat i el nivell de funcionament intel·lectual de l’infant.

I els problemes del llenguatge i la parla són força complexos, podem observar que no guarden relació amb els factors socials o culturals, les variables ètniques del propi llenguatge i no presenten un component físic i neurològic.

Els trastorns del llenguatge formen part dels trastorns de la comunicació, els trastorns fonològics, els trastorns de la comunicació social (pragmàtic) i el trastorns de la fluïdesa d'inici a la infància (tartamudeig). Aquests tres trastorns es caracteritzen per dèficits en el  desenvolupament i l'ús del llenguatge, la parla i la comunicació social, respectivament.

Quan parlem del trastorn de la fluïdesa d'inici a la infància observem que es caracteritza per les alteracions de la fluïdesa normal i la producció motora de la parla, així observem una repetició de sons o síl·labes, una prolongació dels sons de les consonants o les vocals, les paraules fragmentades, els bloquejos i les paraules produïdes amb excés de tensió física. Aquests trastorns de la comunicació s’inicien precoçment i poden produir deficiències funcionals a llarg tota la vida, formen part de les alteracions del neurodesenvolupament.

La Llei Orgànica de l'Educació LOMLOE té com a objectiu augmentar les oportunitats educatives i formatives de tota la població i millorar els resultats educatius de l'alumnat.

En el seu article 71.2 es consideren necessitats específiques de suport educatiu “els trastorns del desenvolupament del llenguatge i la  comunicació”.

El TEL o TDL (trastorn del desenvolupament del llenguatge) consisteix en una dificultat persistent en el processament del llenguatge, sobretot en la comprensió i/o en l’expressió, de severitat diversa, que no pot ser atribuïda a retard mental, dèficits auditius o neurològics, trastorns emocionals o psicopatològics i tampoc a una baixa estimulació.

El llenguatge oral és un sistema organitzat i interrelacionat sotmès a una sèrie de regles. Hi ha el convencional, la suma entre significat (concepte) i significant (paraula) establert entre la comunitat de parlants.

També és arbitrari, no existeix relació natural entre uns sons i les coses que representen, per tant els noms que donem als objectes i esdeveniments del món estan fets per persones.

El trastorn de desenvolupament del llenguatge i la comunicació està relacionat amb una adquisició tardana del llenguatge i es presenta en una gran diversitat de casos, per tant, no podem trobar un perfil únic. Està relacionat doncs amb algun dels components del sistema lingüístic (fonològic, sintàctic, morfològic, semàntic, pragmàtic) o amb quasi tots ells.

I a l’article 73.1. es consideren necessitats específiques de suport educatiu els “trastorns greus de la comunicació i del llenguatge”. A continuació veurem alguns dels més habituals.

• És a partir dels 3 anys que podem observar un trastorn fonològic greu, caracteritzat per una parla inintel·ligible, dislàlies múltiples, patrons fonològics irregulars.
• A partir dels 4anys una  tartamudesa o disfèmia greu, l’infant presenta dificultats clares per parlar, disfluències (errades) amb un percentatge alt de les produccions, amb esforç i tensió, amb moviments associats, també consciència de la dificultat, observem factors emocionals implicats.

Aquesta incapacitat afecta directament a les relacions socials i al rendiment escolar amb conseqüències personals i familiars importants.

• Un retard del llenguatge greu, amb una parla inintel·ligible, un afectació greu en totes les dimensions del llenguatge. Una parla telegràfica, amb evolució lenta i costosa.
• A partir de 5-6 anys el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i el trastorn específic del llenguatge, els infants que presenten dificultats persistents en el desenvolupament del llenguatge que afecten al desenvolupament emocional, social o escolar. Amb un retard de llenguatge previ, una evolució lenta i costosa, observem doncs una afectació morfosintàctica.
• A partir dels 3 anys un mutisme selectiu. Observem una incapacitat persistent per parlar en situacions específiques, a banda que ho pot fer en d’altres i sense causes pròpiament lingüístiques. És un trastorn d’ansietat que pot afectar directament a les relacions socials i en el rendiment escolar.
• Hi ha infants, des del naixement podem observar fissures labials, alveolars i palatines que fan necessària la visita a un professional mèdic o maxil·lofacial.

«El primer esglaó que ens eleva per damunt dels animals és el llenguatge. De manera que potser la millor manera de guanyar la batalla contra la invasió de les màquines que ens inunda i ens tempta cada dia, és la lectura. Els llibres són l’aliment d’aquesta màquina de lligar boira que és la intel·ligència, la imaginació, la memòria… O sigui que endavant amb l’aventura i no afluixem!” Emili Teixidor, Emili Teixidor i Viladecàs (1932 –2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.

Joan Rodríguez i Serra és educador social