Els bucs d’assaig del Molí de Vent, o la Història Interminable

Al mes de juliol de l’any 2010, s’inaugurava el Centre Cívic del Molí de Vent, el darrer dels set equipaments amb què la Xarxa de Centres Cívics Municipals compta avui dia. El Centre Cívic esdevenia una realitat després d’anys de lluita veïnal col·lectiva; després d’una quinzena d’anys fent servir l’antic local d’exposició d’autocaravanes ubicat als Jardins de Joan Papiol. El gran creixement que el barri estava tenint des de principis dels anys noranta, requeria un espai més ampli i adient per fer de catalitzador de la vida comunitària en el sector ponent de la vila. El nou Centre Cívic s’ubicaria en un solar adjacent a l’antiga Masia que dona nom al barri, entre el carrer de l’Aigua i l’avinguda de Francesc Macià, aprofitant l’espai reservat per equipaments col·lectius del Pla Parcial d’Ordenació del Subsector Molí de Vent de l’any 1990, i la ulterior urbanització del sector oest del barri. El nou equipament, tindria un cost de 2.299.000 €, IVA inclòs, i es construiria en nou mesos entre finals del 2009 i principis del 2010. El projecte sorgiria d’un ampli procés participatiu que s’estengué durant sis anys amb veïnat i entitats per definir-ne els usos. La crònica del diari El Punt Avui del 26 de juliol del 2010 on es feia al·lusió a la bona nova, portava per subtítol L'equipament ha estat dissenyat pels veïns del barri i incorpora dos bucs d'assaig de grups de música.

Si cerquem l’esmentat Centre Cívic al web de l’Ajuntament, en trobarem fàcilment llur descripció i característiques. Es parla aleshores de la presència de dos bucs d’assaig a la planta subterrània. Aquests es van concebre precisament a partir de les demandes veïnals recollides inicialment en un taller participatiu celebrat l’octubre del 2005, fixant-ne l’emplaçament en una sessió participativa realitzada el novembre del 2006, amb l’objectiu que hi hagués un espai pels grups musicals del municipi on assajar de manera gratuïta, aprofitant el desnivell que presentava el terreny on s’edificà l’equipament. Això no obstant, en gairebé catorze anys d’ençà que s’inaugurà el Centre Cívic del Molí de Vent, aquests bucs no s’han fet servir mai per a l’ús que inicialment es preveié. Cap grup de música de Vilanova i la Geltrú els ha fet servir, llur únic ús fou exclusivament durant uns mesos de l’any 2022, per emmagatzemar la roba que solidàriament les veïnes del municipi aportaven en el context de la Guerra d’Ucraïna.

Hi ha hagut moltes circumstàncies i pedres al camí que han impedit la posada en funcionament d’aquests bucs. D’un costat la manca de pressupost, la manca de prioritat o l’oblit per part dels gestors públics al capdavant del consistori vilanoví, però també factors lligats a la mala sort. Com si immersos en la novel·la de Michael Ende estiguéssim, sembla com si per copsar la realitat hagués calgut evitar-la, diversos elements fantàstics acollint. Certament, els bucs s’inundaren en dues ocasions, l’any 2010 i el 2018, quedant inoperatius i passant per les dues respectives reparacions. Els bucs s’equiparen a finals del 2010 amb dues bateries i aparells de so, perquè els grups musicals que teòricament havien d’emprar-los utilitzessin aquest material, però amb la inundació de l’any 2018, aquest quedà malmès. Una de les bateries flotava literalment aleshores, a més de tres metres sobre el terra de les escales d’accés als bucs, que havien quedat completament submergits, com si del llac Murhu i de la seva dissolvent aigua es tractés.

El govern de Convergència i Unió tractà, durant la primera legislatura de l’alcaldessa Neus Lloveras i Massana, de cercar una gestió externa dels bucs mitjançant una empresa, descartant-ho finalment, ja que una concessió no era pas viable econòmicament, i començant a explorar un model d’autogestió d’aquests. Des d’aleshores, diversos colors i partits polítics han passat pel consistori, sense que els bucs s’hagin posat en funcionament. Actualment, els bucs estan reparats i llestos per al seu ús, que ben segur molts grups de música de la ciutat farien servir, portant si escau, els seus propis instruments i equips, considerant els magatzems del soterrani del Centre Cívic.

Conscients que l’Ajuntament podria difícilment fer front a despeses lligades a la gestió dels bucs, el model més viable de gestió en aquest moment, seria en efecte l’autogestió, a partir de l’acord amb la direcció del Centre Cívic si els assajos es donen en horaris on l’equipament estigui obert, i quan el mateix no estigui obert al veïnat, mitjançant la coordinació dels grups usuaris amb l’Associació de Veïnes i Veïns, la mateixa direcció del Centre, o bé buscant la manera que els grups puguin responsabilitzar-se de l’espai, que compta amb una entrada independent, un cop el centre estigui tancat. Pot fer-se partícip també en la gestió de l’ús dels bucs a les gairebé vint entitats que fan servir el Centre Cívic de manera habitual.

Diverses iniciatives han tingut lloc per tractar d’activar els bucs, més enllà de l’acció governamental. És el cas d’una moció defensada al Ple del 20 de maig del 2013 reclamant una proposta de gestió, per part del PSC, o el festival Festibucs, que organitzà l’Associació de Veïns del Molí de Vent al juny de l’any 2017, on participaren diversos grups musicals de la comarca, amb l’objectiu que el veïnat es mobilitzés votant la proposta de la mateixa entitat per posar en funcionament els bucs als pressupostos participatius d’aquell any. Es presentà novament una proposta en la mateixa línia als pressupostos participatius del 2018, que tampoc reeixí en votació popular.

Al territori, disposem de diversos exemples de municipis que compten amb bucs d’assaig municipals, com ara Sant Pere de Ribes o Vilafranca del Penedès. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú haurà de determinar un reglament d’ús d’aquest equipament, on s’abordin qüestions com ara l’horari, les normes generals de convivència i de funcionament de l’espai, la gestió de les claus d’accés, la consigna de material, el seguiment del funcionament de l’equipament o les sancions. Són diverses les viles que compten amb models d’autogestió per l’ús de llurs bucs d’assaig. En paral·lel, alguns municipis disposen de la gratuïtat d’aquests espais, o bé amb uns preus públics reduïts. Tenint en compte que els bucs no disposen d’instruments ni d’equips de so, és convenient que aquest equipament sigui gratuït.

El pròxim dilluns 4 de març, des de la formació municipalista Transformem VNG, durem aquesta històrica demanda veïnal al Ple vilanoví, amb la clara missió que els bucs d’assaig del Molí de Vent entrin en funcionament enguany de manera autogestionada i gratuïta, volent que catorze anys després i d’una vegada per totes, aquesta història cessi de ser interminable.

Fermín de la Pinta
Coordinador de Transformem VNG al barri del Molí de Vent

Marc Segarra
Portaveu de Transformem VNG a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú