Vilanova i la Geltrú i el seu gran calendari festiu

Amb aquest mateix títol -però amb la variació del binomi Vilanova i la Geltrú per Carnaval-començava Xavier Garcia una de les publicacions més reeixides sobre aquesta festa que evoca a la sàtira i la transgressió, el Carnaval. Això passava el 1972, un any on aquesta ciutat esclatava al carrer en tots el sentits. En aquella nit llarga del franquisme, alguna cosa canviava en termes culturals, i, concretament, en el món popular i festiu. Naixien els Bordegassos de Vilanova, la Societat L’Acord, i uns nous Gegants de la Geltrú tornaven a sortir al carrer per la Mare de Déu d’agost.

Aquest lapse de temps, el del franquisme, és sens dubte el seguit d’anys en què el reconegut cicle festiu que tenim ha patit més, i dic patir perquè la festa a la nostra ciutat no va desaparèixer malgrat la sotragada que viuen la majoria d’entitats després de la desfeta. Amb la maleïda Guerra Civil, el calendari festiu s’alterava per primera vegada, i la balança no es tornaria a equilibrar fins molts anys més tard.

Als setanta, es recuperaven definitivament actes i festes que des de feia quaranta anys no se celebraven o se celebraven a porta tancada. La recuperació de la democràcia faria que aquest cicle festiu quedés totalment oficialitzat amb nom i cognoms, i es forgessin, la dècada següent, amb nous actes les bases de l’actual calendari festiu.

D’aleshores ençà, la ciutat ha publicat diversos llibres i monografies sobre el calendari popular i festiu, sobretot a les acaballes del segle vint. Als noranta, apareixen diverses publicacions i opuscles dedicats a algunes festes, moltes d’elles acompanyades amb instantànies que feia un bon grapat d’anys no veien la llum i que la localitat redescobria o es coneixien de bell nou. La FAC i Pabordes esmerçant esforços i anant a les arrels de les celebracions, publiquen llibres com Carnaval en Imatges (1997) o diversos programes de Festa Major, amb autèntics reculls gràfics que s’acompanyen de textos per divulgar la història de les festes, sobretot, d’abans de la guerra. En aquest sentit, també apareixien alguns reculls gràfics interessants; Un d’ells és L’Abans: Recull Gràfic: 1873-1965 (1999), o més tard, la col·lecció “Els Nostres fotògrafs” de l’Arxiu Comarcal del Garraf que ajudaran a aquesta escomesa.

Amb reculls gràfics o monografies descriptives, la capital del Garraf de la lluna en un cove ha anat veient néixer diverses publicacions que tracten festes concretes, mai relacionant-les entre elles ni tractant-les en conjunt dins aquest gran marc que és el calendari anual. Amb aquesta intenció s’ha treballat per elaborar Vilanova i la Geltrú: Calendari festiu, un recull gràfic que vol congregar la festa amb tots els seus matisos, des de l’aparició de les primeres instantànies fins a les darreries dels setanta, que, com ja hem esmentat, és el moment en el qual el cicle festiu de la ciutat queda redefinit.

La selecció fotogràfica vol evidenciar el sentit estricte del nostre esbojarrat calendari, i, a través d’una crònica gràfica, pretén esbossar la Vilanova de finals del XIX a mitjans del XX. A través de 180 pàgines i unes 170 imatges en blanc i negre, el lector pot descobrir moltes festivitats que s’han reconvertit i renovat amb el temps (aspecte ja evident en una festa viva), però d’altres que han desaparegut. Mitjançant les estacions de l’any, aquesta proposta ressegueix les festivitats -fent un èmfasi especial al Carnaval i la Festa Major de les Neus- tot reflectint com es traslladaven al carrer abans de la Guerra Civil, durant el franquisme, i amb el retorn de la democràcia.

El recull, editat per Efadós, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i l’Arxiu Comarcal del Garraf no pretén ser cap història cronològica definitiva sobre la festa i la cultura popular de la ciutat, però sí que vol omplir un buit pel que fa a aquesta temàtica, reagrupar-la com a conjunt i posar la llavor per a futurs treballs. 

Era necessari parlar d’aquest gran, ric i complet calendari festiu que distingeix aquest municipi i el significa en termes festers al nostre país, perquè Vilanova i la Geltrú és festa.

Un agraïment a tothom qui ho ha fet possible.