Els models de política local de la comarca

Model Albinyana. El model Albinyana mentre el tot vagi bé no hi haurà cap problema. Un poble que també té un pla d’ajust amb un alcalde del segle passat que sap que ni cap aquí ni cap allà al bell mig de tot plegat i de bon rollo amb tothom, mullar-se el més just i anar traient petites subvencions per anar adequant el municipi i que tot vagi bé. La discriminació entre els diferents nuclis sigui el menor possible. La joia del municipi el bus i les festes populars. Uns regidors propers al poble que fan una mesura justa de les xarxes quan toca i fotografiant la gent del poble i no perdent en cul per les autoritats i fotos amb gent d’uniforme com passa en altres llocs.

Model Llorenç del Penedès. Les entitats tiren del carro i l’Ajuntament s’adapta al que faci falta. No s’ha de lluitar contra les entitats del municipi i tampoc cal. Llavors toca deixar-se portar i tot anirà com una seda perquè tots ells ja fa anys que estan organitzats i saben com moure. Un ajuntament que confia amb els seus treballadors, cosa que no passa a gaires llocs, i tots  a remar en la mateixa direcció perquè cadascú sap fins on pot arribar i que és el que no pot oblidar. Tenen un regidor de protocol que no te ningú més per la zona i és bàsic perquè un consistori funcioni. L’altre vaig seguir el ple i tot com una bassa d’oli. Ja està bé

Model Bisbal: Un poble que de mica en mica en els darrers anys s’ho anat currant i cada dia té mes coses amb el problema de les urbanitzacions del municipi on cosa de donar el màxim serveis, però ha anat controlant la situació sense que la seva part històrica hagi perdut personalitat amb iniciatives molt xules com els grafits. Actualment és la vila del Baix Penedès que més aposta per la logística amb la creació de noves naus per aquesta nova fesomia de la vinya. Tendals de colors que ens retornen a un passat històric de la vinya i el vi.

Les coses clares i part de l’etern tema de concessió del bar del segle XXI, cada dia passen més camions per les seves carreteres. Va ser clau l’accés a l’autopista.

Arboç, entre l’alcalde i l’Arboç s’ho van manegant la política local per trobar el millor pel poble. Amb aquestes fires i derivats tennen uns quants caps de setmana extres en donar força a l’economia local i comarcal també.

Després tenim Calafell amb dues empreses públiques, Ajuntament de Calafell i Cemssa que és l’empresa de serveis de l’Ajuntament de Calafell que ho porta tot, netejar, escombraries, manteniment, etc. Una mica com la cara  A i B d’un disc aplicat al municipi. Molts ajuntament quan es van acabar les vaques grasses es van concedir els serveis per aconseguir diners i evitar despeses. Al final resulta que no han fet ni una cosa ni l’altra perquè el que gastaven en manteniment s’ho acaben gastant en hores extres a la policia i tot queda igual.

Ramon Ferré des d’aquest dos poders va controlant el municipi i de pas el consell comarcal amb grans fixatges estrelles en aquesta legislatura. Calafell encara té alguna cosa de política comarcal, al Vendrell ja té prou feina per consolidar el municipi entre els barris costaners i un nucli cada dia més despoblat amb uns barris que van augmentant la població.

Calafell s’ho curra, sense estridències amb un passeig marítim a vegades massa saturat de vianants amb ganes que torni a ser una mica el cap i casal de les nits de la comarca. Encara li falta molt per aquests caps de setmana de quan érem joves però els costums de molta gent han canviat i la gent ja no surt com abans.

El Vendrell està allí en format de ciutat amb mentalitat de poble que va fent fires i firetes al seu rollo i cada urbanització al seu ritme. Mirant cada moment la xarxa a la recerca de subvencions. El tema de la capitalitat ja fa dies que va perdre les ganes. Sempre li queda la Sardana.