L'habitatge, prioritat del govern municipal de Vilanova i la Geltrú

En les darreres dècades, agreujada per les diverses crisis patides, la financera i la pandèmica, la dificultat d’accés a l’habitatge s'ha convertit en un dels principals problemes socials al qual s'enfronta bona part de la ciutadania i especialment la gent jove i els col·lectius amb més vulnerabilitat. És un dels determinants socials clau de la salut. Les dificultats d'accés formen part d'un cicle viciós que augmenta el risc de pobresa i exclusió social.

L'habitatge suposa la despesa més gran a què han de fer front les famílies. Els preus, tant de lloguer com de compra, han crescut de forma molt més ràpida i exponencial que els ingressos. A part, el parc públic de lloguer és totalment insuficient. Això s'evidencia amb duresa en aquelles ciutats i pobles on no s'ha promogut o no s'ha mantingut el ritme constructiu d'habitatges públics, com és el cas de la nostra ciutat, en què la darrera promoció de 97 habitatges d’HPO de lloguer data del 2009.

Continuem en una situació d'emergència social en l'àmbit de l’habitatge. Per això la política d'accés a l'habitatge és una de les màximes prioritats han de tenir els poders públics i, principalment, qui en té les competències, l'Estat i la Generalitat.

L'article 8 de la Llei del dret a l'habitatge habilita als ens locals per exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques, sigui per delegació sigui en exercici de l'autonomia local de gestió dels propis interessos. I, en aquesta línia, des de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, s'hi ha volgut respondre desplegant en un inici l'Oficina Local d'Habitatge i dotant-se dels instruments i serveis necessaris des de la regidoria d'Habitatge per respondre a la necessitat social urgent i assegurar els drets fonamentals en aquesta matèria.

L'Ajuntament va aprovar l'any passat el Pla Local de l'Habitatge per als anys vinents, que té com a grans objectius:

• Vetllar per tal que totes les persones puguin accedir i mantenir el seu habitatge.

• Facilitar la rehabilitació, la millora de l'accessibilitat i l'eficiència energètica dels habitatges i edificis existents, i també dels de nova construcció, evidentment.

• Optimitzar l'ús del parc residencial existent i revertir l'ús anòmal de l'habitatge.

• Preveure una oferta suficient d'habitatges a preu assequible per a la població.

I en aquest sentit s'estan posant les bases i encaminant les actuacions per respondre a la situació que viu la ciutat, per recuperar i donar resposta a l'accés a l'habitatge assequible i social.

Promoció Pública

A instàncies de l'Ajuntament, el Departament de Territori de la Generalitat, a través de l'Institut Català del Sòl (INCAS+OL), ha adquirit a la SAREB 98 habitatges inacabats a la rambla de Sant Jordi, per tal de dedicar-los al lloguer assequible i social. En aquesta operació, s’invertiran 7,13 milions d'euros en la compra i una quantitat similar en la reforma dels habitatges. A més, s'està estudiant també una operació similar al barri del Tacó.

L'equip de govern, a més, treballa en la promoció d'habitatges de lloguer assequible en solars de titularitat municipal, amb l'objectiu de construir més d’un centenar de pisos abans de finalitzar el mandat.

Regulació del lloguer

D'altra banda, el mes de març ha entrat en vigor el nou Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer d'Habitatge, que inclou un nou índex de preus de referència que permetrà regular els preus dels lloguers en zones considerades de mercat tens. Els nous contractes no podran superar el preu de l'últim si ha estat vigent en els últims cinc anys, un cop aplicat l'IPC. Pel que fa als lloguers d'habitatges propietat de grans tenidors (persones físiques o jurídiques amb cinc immobles o més en propietat en zones urbanes), el lloguer no podrà ser superior a l'índex de referència del preu. La regulació afectarà els contractes, siguin nous o prorrogats, que se signin a partir de la seva entrada en vigor. No tindrà efectes retroactius. L'obra nova en queda al marge i es permetrà apujar-ne el preu més enllà de si s'han fet reformes importants al pis.

Vilanova i la Geltrú ha estat declarada com a zona de mercat tens de lloguer. El nou índex determina per a la ciutat un rang de preus del lloguer d'entre 6,6 i 10 euros per metre quadrat en el cas d'edificis plurifamiliars, i d'entre 3,1 i 8,1 pel que fa a habitatges unifamiliars. Per exemple, per a un pis de 50 metres quadrats, el preu màxim del lloguer a Vilanova seria de 500 euros; 600 en cas de 60 metres; 700 per a 70, etc. Cada pis concret, però, té un rang de preus individual, atesa la superfície construïda, el certificat energètic, l'any de construcció, l'estat de conservació i l'alçària, i també d'altres variables com l'existència d'ascensor, aparcament, mobles, zones compartides, etc.

El Ministerio de Vivienda y Energía Urbana ha habilitat un cercador on es pot comprovar el rang de preus de lloguer d'un habitatge concret. Cal accedir-hi a través de l'adreça https://serpavi.mivau.gob.es/ i introduir-hi la referència cadastral o l'adreça completa.

Des de l'Ajuntament es treballa per a facilitar l'assessorament i la informació a llogaters i llogateres.

Actuacions davant l'emergència

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú actua, a més, per prevenir i pal·liar les situacions d'emergència social en l'àmbit de l'habitatge, en contacte amb les entitats i plataformes pel dret a l'habitatge. Les regidories d'Acció Social i d'Habitatge han reforçat els seus mecanismes de coordinació.

L'Ajuntament disposa d'un equip especialitzat per atendre la problemàtica de l'exclusió residencial que fa la valoració diagnòstica, el seguiment i l’acompanyament individualitzat de les famílies afectades.

Les actuacions són múltiples i diverses: derivació al SIDH, el servei d'assessorament i intermediació gratuïta per a les persones que tenen dificultats per afrontar els deutes relacionats amb el seu habitatge habitual; tramitació de la Mesa d'Emergència si es compleixen els criteris que marca la Generalitat per accedir-hi;  els informes d'exclusió residencial que es lliuren al jutjat; prestar ajudes econòmiques pel lloguer o la hipoteca.

No ens creuem de braços. La tasca municipal en aquest àmbit és intensa i respon prioritàriament a donar protecció i cobertura a les famílies que pateixen vulnerabilitat residencial acreditada.

Totes aquestes mesures són millorables, segurament. I, com tota actuació en un àmbit tan sensible i tensionat com el de l'habitatge, no són suficients per acabar amb el  problema, amb el retard i les insuficiències que arrosseguem com a país pel que fa a la producció i la regulació per a garantir el dret d’accés a un habitatge. Però creiem que anem en la bona direcció i que recuperar una política municipal activa i compromesa en habitatge és una inversió social estratègica de futur per evitar els problemes de salut i les ineficiències socials que encara arrosseguem. La política d'habitatge a Vilanova i la Geltrú ha canviat i s'ha convertit en una prioritat real de l’Ajuntament.

Iolanda Sánchez Alcaraz

Regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Gisela Vargas

Regidora d'Acció Social de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú