Literatura

Donde no llegan las sombras

Coberta de 'Donde no llegan las sombras' de Jordi Llobregat. Eix

Coberta de 'Donde no llegan las sombras' de Jordi Llobregat. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Donde no llegan las sombras segueix amb elements importants de la saga de la subinspectora Serra. Ambientada al Pirineu, des de la Pobla de Segur fins la Seu d’Urgell o de la Vall Fosca fins a zona francesa de l’Ariege. I també amb la inclusió en la trama de la novel·la d’elements històrics. Si en el primer volum es parlava de la persecució dels jueus i el seu pas clandestí a Espanya, en aquesta segona novel·la ens trobem amb els records del pas pels camps de concentració francesos dels refugiats republicans. El patiment que van sofrir els exiliats, la complicitat de bona part dels francesos i finalment la portada de molta d’aquets exiliats cap a camps nazis amb una perfecta col·laboració entre les autoritats franceses i els ocupants alemanys. Aquets fets, aquesta persecució, aquets abusos comesos sobre els presoners tenen una importància cabdal en el desenvolupament dels fets que haurà d’investigar Alex Serra.

També és interessant la complexitat de la personalitat de la policia. En l’inici de la novel·la la trobem fora del cos policial, va tenir un incident i està fora formalment del cos, no obstant s’implica ràpidament en el cas i això també li porta algun inconvenients entre els seus antics companys fins a extrems de considerar-la responsable del fets que es narren.

Ella viu turmentada pel record de la seva germana que va desaparèixer quan eren unes adolescents sens que se’n hagi sabut mai més res. Ella creu que n’és la responsable i sempre viu intentant trobar alguna pista que la condueix a esclarir les fets que van passar en aquells moment.

Jordi Llobregat (València, 1971) va somiar amb ser escriptor a l'edat de dotze anys després de veure la pel·lícula Li magnifiqui, amb Jean-Paul Belmondo i Jacqueline Bisset. Ha escrit nombrosos relats, publicats en diverses antologies. És l'autor de la novel·la El secret de Vesalio (Destí, 2015), traduïda a dinou idiomes i venuda a més de quaranta països, i de No hi ha llum sota la neu (Destí, 2019). La seva inquietud per la difusió de la cultura li ha portat a crear i dirigir València Negra, festival internacional de gènere negre i cofundar AMUNDSEN Laboratori Cultural, des d'on impulsa nous projectes, com Torrent Històrica, Artefacte, Xabia Negra o el cicle de trobades XATS. Responsable de la columna «Embús en la mesita de nit» en el diari Las Provincias, col·labora habitualment amb mitjans especialitzats. Pertany al grup literari El Cuaderno Rojo.

Els fets comencen quan després de sortir del col·legi la Martina va amb bicicleta cap a casa seva, La Martina és assetjada per alguns dels seus companys i aquets la segueixen també aquell dia amb la bicicleta, però aconsegueix despistar-los girant per un trencall semi amagat. A partir d’aquí la noia desapareix sense deixar cap rastre per més que hagin organitzat una recerca àmplia pels voltant i per les masies de la contrada. Això passa al poble de Torre de Cabdella i al cap d‘uns dies troben el seu cos surant en un gorg de Les Estunes, prop de Banyoles, enmig del bosc, molt lluny del lloc on va ser vista per última vegada. La nena està vestida amb una túnica blanca i amb una corona de flors al cap.

Els forenses no aconsegueixen determinar la causa de la seva mort.

Però tot fa pensar en una mort ocasionada per interacció d’algú.

La policia està força desconcertada. A l’Alex Serra un company seu li porta l’expedient que han anat confegint i l’anima a implicar-se en la investigació. Ella ho rebutja d’entrada però veu paral·lelisme entre la mort de la Martina i la desaparició de la seva germana.

Pressionada pel seu anterior cap i també per la seva necessitat de poder seguir investigant, sobretot perquè veu que hi ha determinats indicis que li fan pensar que la mort de Martina pugui estar relacionada amb la desaparició de la seva germana s’implica directament en la investigació. Torna, doncs, al treball per a intentar detenir a l'assassí de la nena. El temps transcorregut de baixa l'ha dedicat a intentar esbrinar què li va passar a la seva germana, desapareguda vint anys enrere.

Tot fa pensar que la mort de la Martina sembla un fet aïllat fins que, setmanes més tard, desapareix una altra nena, l‘Aina, a qui troben morta poc després en les mateixes condicions, la seva família parla que setmanes enrere el seu germà diu que van veure un monstre nocturn de cara blanca a la seva finestra. I encara en el diari de la nena que descobreix la subinspectora Serra una carta l’“as de trèvols” i això li fa recordar, altre cop, l’episodi en que va desaparèixer la seva germana. Quan poc temps després es descobreix el cos d'Aina al Pantà de Sau en les mateixes circumstàncies que Martina: túnica blanca i corona de flors i també lluny del lloc on la van veure per darrera vegada. Amb aquest antecedents creuen que l’assassí busca un tipus determinat de noies, es tracta de trobar alguna relació entre elles que els faci  descobrir un patró d’actuació del criminal per poder seguir-lo.

Hi ha encara una tercera desaparició l’Olivia, que resulta que els pares són coneguts de l’Alex, amics de la seva joventut. La nena ha desaparegut també d’una forma estranya. La policia sap que només té pocs dies ter trobar-la o serà la tercera víctima mortal.

Serra descobreix un fil comú entre les nenes i això la porta a tenir bases sòlides per la investigació.

El llibre, mentre, té una segona narració les confessions d’un personatge a un psiquiatre on explica la seva trista experiència en un camp de concentració de refugiats republicans a França, explicar-ho és una manera de poder superar la seva trista història i les conseqüències que li ha portat.

El treball que fan els policies, trobar elements comuns en les nenes i també les informacions que van creuant els dóna l’oportunitat de trobar el culpable i salvar a la darrera nena segrestada.

Una novel·la amb molta complexitat argumental, amb protagonistes amb moltes arestes que condueixen al seus comportaments en la trama.

Els paisatges del Pirineu, molt ben descrits, les llegendes del territori juguen un paper determinat en la història.

Ben escrit. Amb una prosa que flueix amb molta facilitat. Va agafant ritme a mesura que avança la narració, els capítols curts ajuden, i també els clàssics de la novel·la negres, girs de guió que poden genera dubtes en el lector.

Ben estructurada mante la intriga, i el final està també molt ben trobat.

Per passar una bona estona llegint.

Donde no llegan las sombras
Jordi Llobregat
Col·lecció Ancora y Delfín 1621
Ediciones Destino
Barcelona, novembre 2023

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local