Beneficis caiguts de... les Corts

La dreta i el PSOE no deixen que s’aprovi la proposta de gravar més el que es coneix com a “beneficis caiguts del cel” de la Banca. PNV, PP, VOX i PSOE no accepten la proposta de Podemos que volia incrementar un 75% els impostos a aquests guanys extraordinaris. Aquests beneficis són el marges que la banca ha cobrat degut a l’encariment dels tipus d’interès, d’acord amb la política del Banc Central Europeu (BCE). Els cinc grans bancs van acabar 2023 amb un augment de beneficis per sobre dels 26.000 M d’euros, un 27% més que l’any anterior. Aquest augment de guanys es fonamenta en els 100, 200 o 300 euros que s’han incrementat les hipoteques de milers de famílies. Aquest 27% és el marge que Podem proposava que pagués un 75% d’impostos. No es pot considerar que seria una imposició confiscadora perquè únicament gravaria els marges que quedessin per sobre del que haguessin obtingut l’any anterior, i de manera temporal perquè cada any podria variar aquest marge i per tant la imposició.

Amb aquest increment de recursos, Podem volia generar un fons per construir vivenda pública destinada a lloguer social temporal per a persones vulnerables que constessin ja en una llista d’espera per accedir a una vivenda de protecció oficial.

La gran banca ha guanyat més que mai alhora que molta gent havia de viure molt pitjor que fa dos anys. Amb els 845 M de beneficis que ha guanyat Bankinter durant 2023 es podria pagar el llum de un milió de persones.

Amb els dividends que va repartir CaixaBank es podria pagar el cistell de la compra de tres milions de persones.

Amb els quasi 8.000 M d’euros de benefici del BBVA es podria cobrir tot el pressupost d’una comunitat com la de Madrid, amb una escola pública molt mancada de recursos.

Amb els dividends que va repartir el Banc de Santander es podria multiplicar per deu el nombre de places públiques d’educació infantil.  

Davant la situació desconcertant que PP i PSOE coincidissin en el seu vot, els socialistes han subratllat que mentre ells han destinat una quantitat important de diners a rescatar persones, els populars van destinar 60.000 M a rescatar la banca l’any 2008, però la qüestió és una altra: com pot ser que la banca tingui aquests grans beneficis i no se l’obligui a retornar aquests 60.000 M (mal comptats) de des de 2008 deuen a l’estat, és a dir, a tots nosaltres?

Sumar ha fet costat a la proposició de Podem i ha explicat que el contingut de la proposta, malgrat el vot contrari del PSOE, formava part de l’acord de govern conjunt que tenen subscrit. També ha explicat i criticat que algunes empreses bancàries com el BBVA,amb aquests beneficis, han fet costat a empreses implicades en el genocidi de Gaza: aquestes empreses destinen recursos per a la compra d’armament però no respecten les condicions laborals dels seus treballadors.

L’argument d’Esquerra Republicana i de Bildu per fer costat a la proposta és que la banca no ha retornat els diners que l’Estat li va deixar, que li vam deixar, per al seu rescat l’any 2008. Diuen que l’impost temporal que es proposa ha de ser permanent fins que es retorni el deute de 60.600 M d'euros pel rescat bancari. I que la càrrega impositiva s’ha d’augmentar perquè no té sentit que les rendes de la feina segueixin cotitzant per sobre de les del capital.    

Mentre la banca té aquests grans beneficis, entre 2020 i 2023 (26.000M),els preus han pujat un 38%; els sous han augmentat un 6% i les pensions un 11,9%. La banca i les energètiques es queixen i no accepten que hi hagi una major pressió fiscal per a ells, que ja se’ls esprem massa. Mirem el gràfic emès per TV3?