La trilogia de París

La periodista i escriptora Colombe Schneck ens ofereix en La Trilogia de Paris el seguiment de dues noies al llarg de la seva vida, una és ella mateixa, però el que té el llibre, a més, és que és una reflexió de la societat que surt de la primavera del 68, amb el naixement d’una classe acomodada progressista que veuen les necessitats de canvis en les estructures de la mateixa societat de la que formen part i són protagonistes. Una societat que sembla ja recuperada dels esdeveniments de les guerres colonials i també comença a veure’s la necessitat d’uns canvis socials i polítics per adequar-la als nous temps.

La narració, que ens fa la Colombe Schneck, està dividida en tres parts, la seva adolescència i joventut un període iniciàtic, l’època de maduresa i en la tercera l’aconseguiment d’un amor ja en l’època de plenitud vital. La narració és molt desimbolta, l’autora no s’atura davant de res i explica les situacions amb una literalitat aclaparadora, amb sarcasme quan cal i sempre amb un cert deix d’ironia. El text però no està exempt també de sentiments i emocions malgrat per la senzillesa narrativa sembla que quedin soterrats però hi son. Aquesta senzillesa narrativa però és un atractiu més en una lectura incisiva i que ajuda al planteig i al desenllaç  de manera molts planera i alhora molt vital.

L’autora Colombe Schneck (París, 1966) fascina per la seva energia contagiosa. És una escriptora de llarg recorregut a França, amb més de deu novel·les publicades entre les quals destaquen L'Increvable Monsieur Schneck (2006), biografia del seu avi involucrat en un procés d'assassinat el 1949, molt comentat a França. I La Réparation (2021), novel·la en què restitueix una part de la seva història familiar a Auschwitz.

Colombe Schneck va néixer al si d'una família jueva marcada pels traumes del segle XX. Va estudiar ciències polítiques i dret, i va dedicar els primers anys de carrera al periodisme. Va tenir un programa de gran èxit a la televisió francesa “Arrêt sur image”, abans de dedicar-se completament a la literatura.

A les seves novel·les trasllada els moments en què ha hagut de viure situacions doloroses que han donat un rumb diferent de la seva vida al si d'una família jueva marcada pels traumes del segle XX. Té una llarga trajectòria notable amb importants premis, en què destaquen obres com L'Increvable Monsieur Schneck (2006, Premi Murat), Sa petite chérie (2007), Val de Grâce (2008, Grand Prix de l'Héroïne Madame Figaro),  Une femme célèbre (2010, Premi Anna de Noailles de l'Acadèmia Francesa), La Réparation (2012, Premi Thyde Monnier), Mai 67 (2014, Premi Messardière), Soeurs de miséricorde, 20 Guerres de mon père (2018, Premi Marcel Pagnol), o Mensonges al paradis (2023). La trilogia de París reuneix les tres icòniques novel·les curtes Disset anys, 2015, Dues petites burgeses (2021) i La tendresa del crol (2019), i suposa el salt internacional definitiu de la seva autora, cridada a esdevenir un clàssic dels nostres temps

La trilogia de París conté tres narracions, bàsicament d’auto ficció ambientades a la ciutat de París i per extensió a la França contemporània. La primera novel·la curta porta per títol Disset anys, ja podem entendre que és una narració a l’entorn de despertar a la vida i descobrir moltes coses, del pas de l’adolescència a una joventut marcada per un fet que porta a la Colombé a entendre la vida d’una altra manera. Una relació amb un company seu la porta a haver de resoldre un embaràs no desitjat i això li comporta el coneixement i la relació amb el seu cos, a ser discreta segons amb quin comentaris, a conèixer el sexe. La Colombe viu el moment en que la Simone Viel defensa la llei de l’avortament i també té moltes referències a l’Annie Ernaux que molts anys més tard explicarà el seu propi avortament. La narració és text on es manifesten les expectatives d’unes joves, que viuen còmodament però descobreixen el món que les envolta i també el futur que les espera amb els estudis, els amors, la vida, la percepció de que malgrat siguin hereves del maig del 68 entendran que en aquell moment homes i dones estaven molt allunyats de la igualtat.

La segona narració Dues petites burgeses narra la història d'Héloïse i Colombe, dues nenes que es van conèixer a la infància, a l'escola i que mai es van separar, tot i que la vida els porta a que en alguns moment estiguin distanciades però sempre hi ha un fil que les retorna. Viuen sense masses problemes, tenen bones feies, menys pagades que les dels homes, tenen fills, es divorcien i  coneixen amants. Venen d’una burgesia progressista i també elles tenen una vessant de consciència social. Però tot d’una a l Héloïse li detecten un càncer i a partir d’aquí, tot i la batalla contra la malaltia, sembla que tot el món que han anat construint es desfaci. No hi ha una explicació raonable per la malaltia. Ho perceben com una traïció inexplicable de la vida. La narració té moments emotius i paràgrafs d’una gran bellesa formal sobre al pèrdua i també sobre el fet de deixar de tenir el propi mirall on es veia ella mateixa.

El tercer relat A La tendresa del crol, l’autora ens parla d’un amor de maduresa, ja han passat la cinquantena i la Colombe retroba una noi amb qui va compartir escola en Gabriel. Un home decidit. Divertit, amable i amb molt bona disposició. Viuran un amor intens al llarg d’uns mesos fins que ell decideixi abandonar-la perquè creu que són molt diferents, en comportaments socials i de percepció de la mateixa societat. Una amor impossible que no té cap mena de futur. El trencament li provoca tristesa i ella intenta superar aquesta relació retrobant-se de nou amb el cos a través de la natació. Tancar el cicle, descobrir el cos als 17 anys i cloure altre cop amb el cos, ara amb harmonia.

L’autora explica la base de la novel·la: “El material d'aquest llibre és en part autobiogràfic, parlo dels meus records, de les meves vivències, però també és força novel·lesc, perquè construeixo, perquè canvio; poso això, trec allò ja ficció i allò autobiogràfic es barregen, però intento ser el més sincera possible i no amagar coses com la vergonya. No vull escriure per amagar sense ser sincera, però el fet d'escriure ja canvia coses. És una balança entre la sinceritat i el cinisme de l'escriptor perquè un té una sèrie de lectors que tenen ganes de continuar llegint els meus llibres.”

Certament una novel·la molt ben escrita, intensa, emotiva, reflexiva, la vida que va discorrent amb tots els elements que conflueixen amb el pas dels anys i generen una narració plena de fets, sensacions i de sentiments.

Una lectura immensa!!

La trilogia de París
Colombe Schneck 
Traducció de Mercedes Corral
Lumen, Narrativa
Barcelona, gener 2024