No sabem escoltar...

"Saber escoltar és una necessitat per a tots i cadascun de nosaltres, especialment en el món global interrelacionat i hipercomunicat. Una necessitat assumible si forma part del nostre procés vital de l'aprenentatge. Un recurs indispensable pel progrés, i com a tal hauria de formar part de la formació, una formació que requereix recursos, atenció i ser considerada com a prioritat bàsica de tot país que vol garantir el progrés i la llibertat dels ciutadans". Lina Zulueta Fernández.

Escoltar esdevé la necessitat que tenim, les persones de parlar i de ser escoltades. És també un procés psicològic que, sorgeix de l'audició, a banda d'altres necessitats com l'atenció, interès, motivació, entre d'altres.

Pels educadors i educadores socials escoltar es converteix en un procés molt més complicat que senzillament deixar parlar.

Hem de saber que és una forma de comunicació en què no només se senten i es perceben les vibracions dels sons que emet la persona que vol comunicar, també és el fet de saber-se escoltat i que, per tant, l'interlocutor l'entén.

Aleshores hem de convertir-ho en una escolta en què la persona que emet el missatge, percep que estem molt interessats pel que intenta comunicar-nos.

Per tant, parlarem d'escolta activa quan no és només posar l'orella, ho és quan fem saber a l'altre que sobretot l'escoltem i que l'entenem.

Si exercim una bona escolta activa, aconseguim connectar millor amb les altres persones, fet que provoca que se sentin bé. Si algú percep que pot confiar en nosaltres per a explicar-nos les seves coses més personals, la farem sentir bé. No totes les persones tenen la capacitat ni la motivació de fer-ho ni d'aconseguir-ho.

Per escoltar activament cal escoltar i entendre la comunicació posant-se en el lloc de qui parla. Cal doncs desenvolupar l'habilitat comunicativa de l'empatia.

Per escoltar activament també hem d'observar, amb la nostra mirada podem escoltar, desprendre interès, acolliment, implicar l'altre, i tranquil·litat. També podem ferir violentament amb una mirada de judici, d'amenaça, de sospita, entre d'altres...

Cal també saber atendre, interessar-nos per l'altre, estar disponible sempre, acceptant com és la persona i la seva diferència.

Un altre aspecte important és centrar-se en l'altre, l'altre és el que comunica, estem a disposició de l'altre i hem d'acompanyar. Hem d'intentar conèixer i comprendre cada vegada millor, ajudant-lo i, sobretot, comunicant confiança. També hem d'acceptar les causes pròpies, allunyar-nos dels prejudicis, no cal estar d'acord i és que escoltar activament no és fàcil.

Hi ha massa coses que dificulten l'exercici d'una escolta activa, com ara estar preocupats per nosaltres mateixos, per com hem de contestar, el que s'anomena l'obstacle de l'ansietat.

També hi ha l'obstacle de la superficialitat, que defineix tot allò que ens costa per parar atenció als sentiments dels altres. Les persones tendim a generalitzar i sobretot a fugir d'aquelles qüestions més compromeses.

Hi ha doncs una tendència a jutjar, a voler imposar les pròpies idees i sobretot a deixar molt clar el que és just i el que no ho és segons el nostre propi punt de vista. D'una manera inconscient ens recolzarem en les normes i en els esquemes d'altres, personals, religiosos, en etiquetes, en qüestions polítiques que dirigeixen la nostra vida. A voltes mostrem una impaciència i una impulsivitat que ens impedeix que els altres s'expressin i sobretot, imposem el ritme de les seves paraules.

Finalment, podem parlar de l'obstacle de la passivitat, quan anem donant la raó sense oferir una intervenció activa, evitant com sigui la confrontació. A voltes observem una tendència a predicar, a contestar fent sermons que no fan més que donar la raó als altres.

Podem arrodonir afirmant que per escoltar activament cal que els altres puguin tenir la confiança necessària per ser sincers, potenciar que la persona que ens parla se senti valorada.

Cal recordar que escoltar produeix tranquil·litat i ajuda a eliminar les tensions, afavoreix una relació positiva amb el nostre interlocutor.

Molt sovint una escolta activa ens permet arribar al fons dels problemes al mateix temps que generem respecte vers nosaltres en qui ens parla. Això ens ajuda i podem afirmar que cal ser conscient de l'altre, mantenint una posició corporal oberta al diàleg, fent veure amb gestos que ens interessem per tot el que estem escoltant.

Sempre haurem de mantenir un contacte visual de manera no dominant o intimidadora i sempre haurem d'observar el llenguatge corporal de l'altre. Recordem que cal escoltar sense interrompre, el cos ha d'indicar que efectivament s'escolta, amb el somriure sincer i expressions d'assentiment sense la necessitat d'estar d'acord amb el nostre interlocutor.

Practicar una escolta reflexiva, que ens aporta empatia, ens ajudarà a entendre els sentiments de qui ens parla.

Cal intentar interpretar el punt de vista de l'altra persona, acceptant les seves opinions, encara que ens costi compartir-les, estant atents a les paraules i les idees clau.

El més important és que cal evitar les crítiques, les desqualificacions, els prejudicis, els estereotips i sobretot, respectar l'espai vital que l'altra persona vol mantenir.

Cercant a la xarxa podem recollir entre molts autors que afirmen que escoltar de veritat es basa en la intenció de fer una d'aquestes quatre coses:
• Entendre algú
• Gaudir amb algú
• Aprendre alguna cosa
• Ajudar o consolar.

I que ens cal escoltar activament, per tant, implicar-nos en la comunicació intentant aclarir i resumir el que diu l'altre, aprofitant per fer preguntes.

En resum, per escoltar s'ha de fer sempre amb empatia, i això s'ha de fer necessàriament no només escoltant allò que ens diuen, sinó també comprenent el que ens volen dir i sempre tenint en consideració el que poden sentir d'allò que escoltem.

És necessari doncs, tenir un mínim de control emocional, malgrat que les nostres capacitats es vegin minvades, en cas que algú estigui amoïnat, amb autocompassió o amb una actitud negativa.

Cal escoltar amb la ment oberta, sense prejudicis i estar disposat a canviar d'opinió, disposats a fer-ho sense jutjar ni condemnar.

Mirar d'obtenir informació sobre les necessitats i motivacions del que ens parlen, deixar parlar i extreure de la conversa allò que ens ajudarà a entendre el que ens volen explicar. Ens hem de posar en el seu lloc i després poder tornar al nostre punt de vista i a la nostra perspectiva, valorant sempre aquella situació.

"Parlo perquè conec les meves necessitats, dubto perquè no conec les teves. Les meves paraules venen de la meva experiència. El teu enteniment ve de la teva. Per això, el que jo dic i el que tu sents pot no ser el mateix. Si tu escoltes acuradament, no només amb les teves orelles, sinó també amb els teus ulls i el teu cor, pot ser que aconseguim comunicar-nos". Herbert G. Lingren de Lincoln, Lancaster County, 1932-1998.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, ( joanr.educadorsocial@gmail.com)