I l’europea?

Potser la majoria recordareu amb un somriure paternalista aquesta frase de Mariano Rajoy, quan el periodista Carlos Alsina li va preguntar sobre si sabia si els catalans perdrien o no la nacionalitat espanyola en cas d’independitzar-se.

Òbviament com era habitual en l’expresident del Govern, no en sabia la resposta, però la seva frase interrogativa;  “Y la Europea tampoco?” es va convertir en una d’aquelles que esdevenen el que ara en diem un “meme” viral.

I és que darrera d’aquesta resposta, que Rajoy va etzibar com un acte reflex, hi havia el seu subconscient actuant, sabedor de la importància del que significa ser ciutadà europeu, i de l’ascendència que les institucions europees tenen sobre els estats que en formen part, per tant, tot i fer un ridícul majúscul mostrant la seva ignorància  podríem dir que en el fons no anava tant errat.

Les eleccions al Parlament Europeu ni ens agafen lluny, ni van sobre temes que no ens afecten, més aviat al contrari, diré sense embuts que ara mateix la del 9-J és la contesa electoral més important i transcendent del darrer cicle electoral, amb una afectació cabdal en el nostre dia i dia, ja que els nostres drets laborals, drets bàsics o de conciliació familiar, així com la regulació dels fluxos migratoris, la qualitat de l’aire que respirem, el preu de la llum que paguem o la nostra seguretat depenent en gran mesura, i de vegades exclusivament  de les decisions que es prenen a Brussel·les, tant en el Parlament Europeu com en el Govern que en surti escollit, el que coneixem com a Comissió Europea. 

La configuració sortint del Parlament Europeu a partir del 10-J marcarà les polítiques dels propers cinc anys i la probabilitat que aquestes siguin dirigides per la dreta i la extrema dreta són evidentment molt grans, amb el que això podria comportar a nivell de grans retrocessos en la conquesta de drets socials, mediambientals i culturals, tal i com els seus candidats no amaguen. 

La construcció del projecte europeu no ha finalitzat i és clar que no estem encara on voldríem ser.

Som lluny d’aconseguir l’objectiu d’una UE socialment justa, amb igualtat d’oportunitats i un sistema productiu sostenible que respecti el medi ambient i els drets de totes les treballadores,  però ara no ens podem permetre frenar en sec i deixar-ho tot en mans dels que volen un club privat d’estats i d’amics que segueixin enriquint-se a costa d’explotar els recursos de les properes cent  generacions i el que és pitjor, fent negoci amb guerres com la d’Ucraïna o genocidis com el de Gaza. 

Així doncs, no us quedeu a casa, el que està clarament en joc és el vostre futur, el dels vostres fills, nets i besnets.

Per si us pregunten. I l’ europea? També!

David Espinola Puig

Jurista assessor del GP Sumar al Congrés dels Diputats i membre de VeC