Els dies robats

I ja se sap i és conegut que en les condicions més extremes les persones tenen tendència a exterioritzar els seus sentiments i les seves sensacions. I un confinament quan no t’ho esperes és una condició realment forta, sobtadament has de deixar la teva vida habitual i  com és el cas del llibre haver de conviure en un grups de persones que com tu es troben en un lloc concret del que no pots marxar. Empatitzes o confrontes, et genera angoixa o acceptes la realitat… sorgeix el passat que es fa present i amb un futur incert i carregat de dubtes i preguntes que no es poden respondre, les ferides que s’han curat sembla que es reobren, els desitjos amagats, es pot reflexionar hi ha temps per tot i més…

Un seguit de introspeccions personals encadenades que cada personatge va fent i al final hi ha creuaments inesperats i altres ja intuïts des del  principi.

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), és escriptora, guionista i filòloga catalana.

La lletra escrita ha marcat la seva vida. Als dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d’aleshores, escriure es va convertir en l’eix central de la seva vida.

Ha publicat diverses novel·les: Presó de neu (Proa, 2003); amb l’editorial Rosa dels Vents, El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010), La casa del silenci (2013) i Paraules a mitges (2014). Jardí a l’obaga (2016), La fugitiva (2018), El Crit (2019) i Constel·lacions (2022) tornen a estar publicats amb el segell Proa. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l’italià, l’alemany, el rus, el noruec, el polonès, el francès i l’anglès.

A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l’estat espanyol, i a ciutats com l’Alguer, Moscou, Cracòvia, Leipzig o Berlín. Va participar a la fira del llibre de Varsòvia 2016 formant part de la delegació catalana d'escriptors.

Com a guionista, treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora a Televisió de Catalunya durant set anys. Escriu articles per a l’Osona.com i és autora de capçalera de la biblioteca de Lliçà de Vall.

Ha guanyat el premi Llibreter 2011 (Per La nevada del cucut)

I el premi Alghero Donna 2015 de literatura i periodisme (Per la traducció en italià de La casa del silenci).

Els dies robats es situa en el temps del Covid i en un castell en una vall del Pirineu, tres persones la Marta, la Judit i el Pep hi van a fer un retir de ioga i pilates. Un cop allò es trobem al Mateu, el personatge que vetlla i cuida el castell i els fa el menjar i té cura del seu benestar. Aquests personatges queden confinats sense que s’ho esperessin en el castell i a partir d’aquí es va seguint el fil dels seus pensaments i reaccions davant una situació que els desborda i que no poden modificar.

Van passant el dies i s’incorporen nous personatges que viuen al poble del costat. El carnisser i la seva dona que són els encarregats de subministrar l’alimentació als protagonistes confinats als castell i també apareix una noia, la Laia i la seva família, que vivien a  Barcelona però amb el confinament ha decidit quedar-se a viure al poble, el teletreball els permet fer-ho, tenen dos nens que viuen tranquils al poble.

Cada persona té la seva pròpia història, i també hi ha una línia invisible que els va unint. Els personatges van recordant com han arribat fins allà, quina història tenen i quines coses amaguen, o han oblidat i es torna a fer presents. Una certa carrega psicològica permet analitzar els paper que cada una fa en la història i com poden arribar a entrellaçar-se històries que potser sense el confinament de la pandèmia no s’haguessin unit mai.

Històries ben diverses, històries que havien estat amagades o senzillament volgudament oblidades però que retornen en el moment en cadascú fa com una mena de recordatori vital. Algunes històries són fruit de l’amor i altres encara de la guerra i les conseqüència que va tenir. Història tristes, agobiants però també la voluntat d’anar sobrevivint i trobar-se  en un lloc i en un moment que tot aflora i ho fa de manera determinant per els personatges.

El llibre ens mostra un món aturat per una situació mai vista i imprevisible i per altra banda com en aquest aïllament els personatges s’obren a si mateixos i als altres amb la voluntat de tenir una socialització en un moment en que es reclama una distància social imposada.

Cal recuperar els dies robats, cal recuperar la pròpia història, cal escatir en el més profund de cada un per fer aflorar allò que estava somort però que forma part de cada un dels personatges. Secrets amagats, amors perduts, desitjos aconseguits o no, històries del passat que retornen al present i que en alguns caos es projecten cap el futur.

L’autora ja té un llarg recorregut amb una dotzena de novel·les i totes elles destaquen per un estil potent, un ritme narratiu sense aturador.

Diàlegs fluid que acompanya narracions dels espais o dels personatges ben traçats, unes definicions psicològiques del protagonistes amb especial èmfasis amb la Judit de qui traça els seu perfil més complex i difícil, potser, de dotar-la d’una naturalitat perfectament versemblant.

Entrem en els pensaments i reflexions dels personatges i a partir de cada un ens apropem als altres, hi ha clares interseccions narratives que fan més interessant la lectura.

Val la pena endinsar-se en el llibre i en el món relativament apartat que ens ofereix la Blanca Busquets, descobrirem uns personatges potents amb històries originals i amb un estil narratiu molt àgil, i amb diàlegs intensos.

Val al pena indubtablement.

Els dies robats
Blanca Busquets
Col·lecció A tot vent 799
Editorial Proa
Barcelona, març del 2024