Un altre article sobre el canvi climàtic

Quan els mitjans de comunicació visualitzen el canvi climàtic, mostren els efectes de la sequera, mostren arbres morts, mostren els efectes de l'augment del nivell del mar, platges plenes de meduses, temperatures de rècord ... quan, en realitat, el primer i el més greu dels efectes serà el debilitament de les cadenes de subministrament i valor que mantenen en funcionament l'economia. A curt i mitjà termini el resum dels efectes del canvi climàtic serà l'augment de la pobresa. 

Les respostes contra aquestes amenaces són diverses i estan escrites des de fa temps i totes coincideixen en que cal afrontar un decreixement controlat, però hi ha un impediment; el manteniment del sistema econòmic exigeix el contrari, exigeix creixement. Per a reduir les amenaces climàtiques i ambientals caldria, doncs, modificar el capitalisme i modificar la societat de consum. Una societat de consum  que amb el pas dels anys ha penetrat profundament la nostra mentalitat i ha passat de ser un conjunt de criteris econòmics a ser un conjunt de "valors" profunds. Quan després de la crisi del 2008, Nicolas Sarkozy –aleshores president de la República  Francesa- va plantejar "refundar el capitalisme", pensava canviar les "normes", cosa que semblava viable, i la refundació va fracassar perquè no van poder canviar els "valors". La societat de consum no enten... 

- Ei, disculpa que et talli, però crec que tot això que dius del capitalisme i del canvi climàtic està molt repetit i, la veritat sigui dita, el tema avorreix... ei, que ho dic pel teu bé.

- Escolta, que ja soc grandet per saber el que em convé i el que no em convé i, per molt que siguis el meu alter ego, voldria continuar l'article... puc continuar?

- Sí, sí, clar.. continua

Deia que la societat de consum no entén que no es pot créixer indefinidament en un planeta finit i està omplint-ho tot de residus -incloent l'atmosfera on s'esdevé el clima- fins al punt que ja és evident que d'aquí una generació no serà possible mantenir formes de civilització ni societats ni ciutats com les actuals. Ens queda una generació abans del col·lapse...

- Ei, perdona, torno a ser jo... escolta, no continuïs amb el rotllo catastrofista que ningú et continuarà llegint i trobo patètic escriure si ningú t'ha de llegir.

- Escolta'm tu a mi, així no puc escriure l'article.. si creus que ho pots fer millor, continua tu, va... continua tu l'article.

- Ei, cap problema...

Ei, ara soc jo, l'alter ego, i, res, només vull dir que cadascú és ben lliure de suïcidar se com li doni la gana. Allà ells. Mira, nosaltres ja tenim una edat i serà difícil que ens enganxi la pedregada i si ens enganxa ja serà amb la feina feta... no sé si  m'explico. Per mi que els bombin. Si tothom ja ha decidit que aquí no passa res i que la festa ha de continuar doncs que continuï i el que hagi de venir ja s'ho  trobaran i total com més ignorants siguin més feliços seran i qui som nosaltres per negar la felicitat de la gent? 

Aquí el que passa és que hi ha qui mira les coses pel que podrien ser i qui les mira pel que són i uns diuen que podríem parar la música i abaixar les emissions i decréixer i tornar a l'austeritat d'anys passats ... Podríem, podríem, podríem... però per quatre que ho veuen així n'hi ha quaranta que veuen les coses com són i  les coses són com sempre i tothom vol viure el màxim de bé que pugui i tothom vol gastar... i la patronal vol continuar el negoci i els sindicats no volen sentir-ne ni a parlar de perdre llocs de treball i els polítics tot depèn d'on bufi el vent i tota aquesta colla de gent que amb les seves decisions acaben determinant com és la  realitat, a aquesta gent què cony els expliques tu de concentracions de CO₂ a l'atmosfera si amb prou feina van entendre el Teorema de Pitàgores. Res, el que et  dic, com més ignorants més feliços. 

- Para, para, que t'estàs passant... qui signa l'article soc jo i no puc permetre que insultis els meus lectors. T'exigeixo que ara mateix demanis perdó...

-Qui jo? Demanar perdó jo?... t'equivoques. Que no veus que els estic donant espectacle? Que no veus que si alguna cosa té d'interès el canvi climàtic és que dona vidilla. Amb què omplen la meitat del temps els telenotícies?: amb catàstrofes climàtiques.

Amb què volen fer negoci les multinacionals de sempre?: captant els fons públics per fer veure que fan la transició energètica. Amb què omplen els polítics el seu discurs?: amb refugis climàtics i partides extraordinàries per restaurar la sorra de les platges... Amb què especulen ara els especuladors?: amb l'aigua i els aliments. Aquí tot cristo dona per fet que hi haurà milions de morts en inacabables onades d'emigrants desesperats i que la canalla són una generació sense futur. Aquí tothom mira pel seu petit raconet i als altres que els bombin i he de ser jo qui demani perdó? Ni de conya.

Conrad Rovira (Membre del Grup Climàtic de Vilanova)