La ràbia una emoció, parlem-ne!

La ràbia és una de les emocions que davant de la societat es presenta com a més negativa. Quan alguna vegada estem al costat d’una persona enrabiada, no ens solem sentir gaire còmodes i és a voltes, que la deixem a banda per evitar efectes secundaris que no ens aporten res de bo.

Podem definir l’emoció com un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient, que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. En realitat les emocions no són ni positives ni negatives.

Les emocions esdevenen inherents a la persona, la seva funció que depèn de la interpretació que en fem, està relacionada molt estretament pel context cultural, per la nostra història personal i per les conseqüències de la seva expressió.

Si la gestionem d’una manera assertiva i si l’agafem pel costat positiu, la ràbia ha estat un “live motif” que ha acabat amb moltes de les injustícies viscudes per milers i milers de persones arreu durant tota la història.

Cal dir, però que no deixa de ser una emoció més, els adults sentim ràbia continguda, una ràbia que no hem après a gestionar, que ha estat reprimida des de  la infantesa i que no hem sabut com treballar quan se’ns presenta com a educands. Hom relaciona ràbia i conflicte, sense saber que el conflicte és quelcom inherent, ajuda a créixer, a aprendre i sobretot, a evolucionar.

Segons escrivia John Paul Lederach un professor universitari estatunidenc especialista en consolidació de la pau internacional... "El conflicte és un fenomen de creació humana, ubicat de forma natural en les relacions. Transforma els esdeveniments, les relacions en els quals té lloc i també els creadors mateixos. És un element necessari en la construcció i la reconstrucció humanes, transformadora de l’organització i de les realitats socials."

Analitzem doncs les diferències. Parlem de control quan hi ha la repressió d’una emoció, evitem per totes les maneres no deixar-la sortir. L’equilibri emocional no és el control, sinó conèixer les nostres emocions, les hem de poder sentir i sobretot contenir.

Els educadors i educadores socials sabem que cal saber gestionar les nostres emocions per poder acompanyar des del cor, amb amabilitat i empatia, entenent que cada persona té una història que desconeixem i que té dret mostrar el que sent. La ràbia està relacionada amb la nostra història personal, per això la sentim i l’expressem en diferents graus d’intensitat. La contenció emocional és l’actitud d’una persona d’acompanyar i sostenir una altra que es troba afectada per una emoció. Cal aprendre a identificar i acceptar allò que sentim, saber qui és l’origen de l’emoció.

Pels infants, sobretot quan són petits, els seus pares, els vetlladors, els adults, acompleixen una tasca molt important, la contenció. Sovint han d’interpretar les seves emocions, els infants atents a aquesta resposta, amb el temps van aprenent a modelar la seva conducta. Per tant, som els adults els responsables de dotar als nostres infants d’un patró de comportament que esdevindrà la base del seu comportament.

Un aprenentatge que, amb el pas del temps s’anirà interioritzant i ens ajudarà a contenir les nostres emocions, cadascú seguint el model que haurà rebut. Si ens fixem en els altres, ens resulta més fàcil detectar-lo. Allò que ens agrada o no en els altres sovint reflecteix aspectes propis que no ens agraden i que no acceptem. La ràbia no esdevé una emoció, s’ha d’entendre, cal que treballem en els seus orígens i a voltes ens ajuda a sobreviure emocionalment. Per exemple, cal destacar el paper que juga en el nostre instint de supervivència, ens permet defensar-nos davant situacions que posen en perill la nostra identitat, psicològica o física i col·lectiva.

Cal tenir en consideració que la ràbia s’activa davant de sentiments de frustració que no sabem gestionar, quan ens sentim enganyats, traïts o ferits per altres.

Hem d’aprendre a distingir entre ràbia i violència. L'OMS defineix la violència com “l'ús deliberat de la força física o el poder, ja sigui en grau d'amenaça o efectiu, contra un mateix, una altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions”.

Sentim ràbia quan percebem menyspreu, infravaloració, menystenint, crítiques destructives i constants, demandes insostenibles o que atempten a la pròpia dignitat, desqualificacions, davant la burla, l’anul·lació. Quan observem que algú vol aprofitar-se de la vulnerabilitat d’altres, davant de l’abús de poder per aconseguir la submissió i la vulneració de drets també sentim ràbia.

Quan hi ha amenaces, insults, quan observem coses que ens molesten en contra nosaltres o d’altres també sentim ràbia.

Així caldrà doncs classificar les emocions. Les negatives són el resultat d’una avaluació desfavorable i una incongruència respecte als propis objectius. Les podem relacionar amb  una amenaça, la frustració i un conflicte. Inclouen por, ira, ansietat, culpa, vergonya, gelosia, etc.

I les positives, com a resultat d’una avaluació favorable, d’una congruència respecte als nostres objectius amb assoliment i apropament. Entre d’altres alegria, amor, afecte, felicitat.

Finalment les ambigües, entre les que podem trobar sorpresa, esperança, compassió, entre d’altres.

Els educadors i educadores socials sabem que cal ensenyar a identificar i a gestionar les emocions per garantir a l’infant un bon desenvolupament. En el cas de la ràbia, sabem que és una emoció que cal canalitzar i aprendre a gestionar,  ja que si no s’expressa de forma adequada, és desadaptativa i pot comportar en un futur no gaire llunyà molts problemes.

Cal prendre’n consciència, observar quins pensaments genera. Cal acceptar-la, sense jutjar-la ni censurar-la, la seva funció ens dona molta informació sobre les persones, injustícies, desitjos, entre d’altres. Cal aprendre a expressar-la de manera assertiva o gestionar-la, els infants han de poder expressar el que senten per alliberar així aquesta emoció.

“Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill.” L'ètica a Nicòmac d’Aristòtil (384 aC - 322 aC), filòsof i científic grec.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, ( joanr.educadorsocial@gmail.com)