6 titulars per entendre el resultat de les Eleccions Europees 9J

Lluny queden les primeres eleccions al Parlament Europeu realitzades el 1979 on 180 milions de persones escollien 410 diputats i diputades al Parlament Europeu, davant els més de 373 milions (a Espanya 38 i a Catalunya 5’4) que ho han pogut fer entre el 6 i 9 de juny per elegir-ne 720, 61 a Espanya.

El primer titular és que la participació global s'ha mantingut. La participació de la ciutadania europea el 2019 va arribar al 50'97%, la més alta en els últims vint anys, aquesta vegada ha estat del 51'90%.

A Espanya el 2019 va ser d'un 64'32% tenint en compte que coincidien amb les municipals, en canvi aquesta vegada ha estat del 49'22% (11 punts menys que el 2019 i 3 punts més que el 2014) i a Catalunya del 43'50% (20 punts menys respecte al 2019), uns percentatges molt baixos.

Cal destacar que ha estat una campanya electoral poc europea, poc pedagogica i poc motivadora. Amb molt "soroll" a Espanya i amb cansament electoral a Catalunya.

El segon és que s'ha consolidat definitivament la finalització del bipartidisme de les dues grans famílies polítiques europees, els populars i els socialdemòcrates, que ja es va iniciar el 2019. Seguiran necessitant almenys un tercer grup per prendre les grans decisions per arribar almenys als 361 escons. Els populars han tret 189 escons (abans 177) i socialdemòcrates han tret 135 escons (abans 149).

El tercer titular és que l'extrema dreta (58 escons) i els ultraconservadors (72 escons) aquesta vegada si han aconseguit capitalitzar en clau europea l'augment nacional a cada Estat, sumant 130 escons. A Alemanya, on ha guanyat la CDU, l'extrema dreta és segona força. A Itàlia el partit de Meloni ha guanyat i a França ho fa el partit de Le Pen amb el doble de vots que el partit de Macron que ha quedat segon i ha convocat eleccions. A Espanya Vox ha obtingut el 9'6% dels vots i el doble d'escons amb 6, sent la tercera força política. Cal destacar el resultat de la llista "Se acabó la fiesta" també d'extrema dreta amb 3 escons i un 4'6% dels vots. A nivell europeu la hipotètica suma dels grups d'extrema dreta i dels ultraconservadors suposarien el tercer grup polític de l'hemicicle.

La quarta constatació és que els verds amb 53 escons (-18) i els liberals amb 83 escons (-19) han baixat en vots i escons de forma contundent. No obstant això, aquest fet combinat amb el primer que he esmentat suposarà que aquests dos grups tinguin l'oportunitat de més joc durant la pròxima legislatura per evitar majories totalment conservadores en els grans temes.

El cinquè titular és en clau espanyola. El Partit Popular guanya les eleccions europees a Espanya amb 22 escons i el 34'2% dels vots, però el Partit Socialista resisteix amb 20 escons i el 30'2% dels vots, passant a ser la delegació socialista europea més important pel descens del socialisme en diversos països europeus.

Mentres que Ciudadanos ha desaparegut del mapa, Podem (2) i Sumar (3), que s'han presentat per separat, han aconseguit 5 escons amb un 8% dels vots (el 2019 en van treure 6 amb un 10'05%). Finalment el PNB ha aconseguit mantenir l'únic escó que tenia.

I finalment el setè titular és en clau catalana. A poques setmanes de les eleccions catalanes, el PSC ha seguit amb la tendència a l'alça amb 732.362 vots i ha quedat primera força a Catalunya amb un 30’63% (el 2019 va obtenir 766.107 vots i un 22’14%).  ERC i JUNTS (que ha perdut 1 escó) han sumat 785.172 vots un 32’83%, molt per sota de l'any 2019 que van ser 1.720.550 vots un 49’71 %. El PP (13’78%) i Vox (6’18%) continuen guanyant espai electoral després de les últimes eleccions catalanes.

Aquestes eleccions europees ens deixen tres preguntes en clau de futur:

Quina Europa s'imposarà, l'Europa dels drets i valors, és a dir l'Europa de la ciutadania o l'Europa dels interesos i del conflicte?

Quin serà el nou rumb de la política europea? sobreviurà l'actual projecte europeu o tindrem un projecte sense ànima?

Quines seran les noves aliances al Parlament Europeu durant aquests pròxims 5 anys davant reptes com la migració, defensa i clima?

Finalment, un comentari. Sembla que Ursula Von der Leyen és favorita per repetir com a presidenta de la Comissió Europea.

En les pròximes setmanes anirem veien com es va configurant el nou Parlament Europeu, els nous grups polítics, les noves majories, les noves aliances,... i finalment després de l'estiu veurem quina serà la nova Comissió Europea i la seva presidència.

Joaquim Millan, director d'EUROLOCAL i impulsor "Europa en Blau"