Sobre la llosa

Combinació d‘elements propis del territori i la història del lloc on es produeixen els fets, personatges peculiars, la difusió de possibles culpables dels fets que es produeixen i una narrativa extraordinàriament atractiva que comporta una lectura interessant. La gràcia de l’autora és seguint els canons dels que seria la novel·la negra es permet fer algunes desviacions trencant els esquemes canònics que apunten molta d’aquesta literatura. Per tant l’autora es mou amb absoluta llibertat sense perdre res de l’emoció i els enigmes que caldrà anar desentrellant si volem arribar a trobar el culpables de diverses morts. 

Aquí trobem el peculiar comissari Adamsberg que torna a París després d’haver col·laborat amb la resolució d’un crim a la Bretanya. I fruit d’aquesta col·laboració un cop més des de la ciutat de Rennes li demanen una nova col·laboració per resoldre un crim que té alguns aspectes estranys.

Fred Vargas és el pseudònim utilitzat per la historiadora i escriptora francesa Frédérique Audoin-Rouzeau per signar la seva obra literària dedicada a la novel·la detectivesca i d'intriga.

Vargas és llicenciada en Història i Arqueologia. Ha treballat al Centre Nacional de Recerca Científica Francès des de 1988 i posteriorment en l'Institut Pasteur, si bé és coneguda mundialment per la seva faceta d'escriptora de novel·les policíaques, labor que va començar en 1986.

Les seves novel·les es desenvolupen habitualment a París, sent el seu protagonista l'inspector en cap Adamsberg i el seu equip. En algunes de les seves obres, sobretot les protagonitzades pels detectius amateurs coneguts com Els tres evangelistes, mostra els seus coneixements sobre l'Edat Mitjana, com a especialista que és.

Les seves novel·les han estat traduïdes a diversos idiomes, i ha obtingut nombrosos premis internacionals com a reconeixement a la seva obra, com el International Dagger, el Premi de les Llibreries Franceses o el 813 a la millor novel·la en francès. L'any 2018 va obtenir el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres.

A més, part de l'obra de Vargas ha estat adaptada al cinema i a la televisió.

Adamsberg torna de la Bretanya on ha col·laborat en resoldre un crim i és reclamat novament per la policia bretona en un petit poble de Combourg, petit poble amb història, comencen a succeir assassinats que es produeixen després d’escoltar el soroll de  passos d’algú que sembla que camina amb una cama de fusta.  Aquets fet genera que corri la llegenda de que algun fantasma és el que provoca els assassinats. Adamsberg hi retorna el seu amic també comissari Franck Matthieu que coneix bé el territori i l’introdueix en el món del petit poble. Destaca un castell que va ser propietat de l’escriptor François René de Chateaubriand i un descendent seu segueix essent una atracció pel poble.

El ministeri de l’interior vol resoldre el cas el més ràpid possible perquè no es converteixi en una nova llegenda amb fonament tèrbol. I sembla que el principal sospitós inicialment és el descendent del compte Chateaubriand. Això podria generar molta més informació de la desitjada pel mateix Ministeri i donar una mala imatge de la zona. Així doncs hi envia a l’Adamsbeg i tot el seu equip, la polivalent i imprescindible Retancourt i els agents  Veyrenc, Nöel i Mercadet. En Danglard es queda a casa però des d’allà i amb els seu pòsit de coneixements anirà servint com informador. Des de l'inici, malgrat evidències aclaparadores, Adamsberg desestima la culpabilitat de Chateaubriand precisament perquè tot ho fa semblar massa culpable.

Així doncs s’han d’enfrontar als assassinats i a un seguit de personatges que tenen algunes peculiaritats, des dels que trepitgen les ombres dels altres fins els que detesten aquesta actitud i s’organitzen, des dels sorolls nocturns del fantasma amb la pota de fusta fins que, ubicant-se el cas a la Bretanya terra de grans llegendes, no es gens estrany que hi hagi elements sobrenaturals. Però els assassinats són reals i sembla que tenen un patró comú i per tant cal posar-se a la feina.

A més del grup de policies hi ha també un seguit de personatges que els ajuden a la investigació i sobresurt d’entre ells el propietari de la fonda, el Johan, on es reuneix el poble i els policies hi trobaran un espai per reunir-se i sobretot per degustar els magnífics plats que els hi preparen.

El cas es va complicant amb diversos assassinats més, el mateix comissari Adamsbeg és tirotejat en un parell d’ocasions, sembla que amb més ganes d’intimidar-lo que no d’eliminar-lo.

Però el comissari es difícil de batre i segueix les investigacions que van donant tombs a possibles pistes. I Adamsberg es va movent buscant i estirant de fils que no li porten cap novetat fins que un seguit de fets i reconeixement de personatges fan que trobin el fil correcte i per tant poden treure’n l’entrallat de tota la trama, no és fàcil perquè des dels inicis fins als final ben poca cosa de la investigació té continuïtat.

Obrir diversos fronts d’investigació porta a una narració llarga, interessant, en alguns moments les històries col·laterals que es deriven perden força.

Però el personatge de l’Adamsberg sol ja omple pàgines amb la seva actitud, aquí el veiem recuperar forces i concentrar-se estirant-se damunt d’un dolmen, d’aquí el títol.

La trama principal és sòlida però com hem dit alguns aspectes col·laterals potser grinyolen un mica. Però en general la novel·la és molt interessant.

En la línia del que l’autora ens ha ofert al llarg dels títols publicats.

Sobre la llosa
Fred Vargas
Traducció Josep Alemany
Editorial Amsterdam
Barcelona, novembre 2023