Del Vendrell galàctic al món de yupi

Durant un temps resulta que es guardaven més diners que no pas factures per pagar i teníem superàvit, però això era perquè deixàvem o no pagàvem algunes factures per les que teníem diners reservats. Llavors clar que a mig exercici teníem quantitats de diners que aparentment sobraven però en seguida hi havia mil forats que tapar entre deute i factures per pagar.

Però res, l’endeutament pujava fins a doblar el pressupost del municipi, una cosa que no era molt legal, però hi hagut molta imaginació en aquest consistori en els darrers anys per justificar-ho tot. Encara en tenim per escriure llibres de literatura a dojo amb un èxit garantit.

Després d’aquesta fase quan realment érem pobres, però ningú sabia on estaven les inversions. La gent es preguntaven on estan els diners que devem? Ningú sabia, Ningú responia. Per algun forat de les despeses devien marxar perquè la gent del carrer no en veia ni cinc. Es veien petits detalls, alguna recuperació dels amics de la història, coses molt puntuals. Algunes senyals noves que s’havien de posar perquè la gent no es perdés entre rotonda i rotonda.

Després d’aquest Vendrell que devia invertir els diners en altres galàxies, va venir el Vendrell màgic. Allò que tu vas a un espectacle i et treuen un conill, un mocador, un vareta i et preguntes per a què serveix.

Doncs aquí va venir el carril bici que es va carregar més de  100 estacionaments gratuïts del Vendrell. La gent demanava pàrquing i la màgia municipal s’encarrega uns quants de ben situats i hi munta un carril bici que la gent no fa servir gaire perquè és una ruta que la gent no passa. Doncs com un colom, una subvenció europea. Aquí teniu carril i aparqueu on pugueu o aneu en bici perquè us pujarem el preu de les instal·lacions municipals perquè cada dia us resulti més car anar-hi. Després van venir les obres de les Quatre Fonts que va quedar molt bé amb el toc de la font rentapeus perquè es vegi que tot allò és obra d’una intel·ligència superior inabastable per la majoria dels humans. Ja tenim el centre del Vendrell comunicat amb l’Eina que és la nena bonica de la casa gran. On els joves han d’anar a buscar feina. Ja tenim una  via ben ampla per no tenir accidents entre els nous demandants.

Després d’aquí la gran actuació de les tres darreres legislatures i encara s’ha inaugurat però encara no està acabat. La gran obra magna del hereus del Pep Jai d’aquest principi de segle perquè va començar el pare polític i ho pot acabar el fill dels pactes segurs amb la dreta és l’obra del Tabaris i la plaça Germans Trillas. Europa, subvencions pim pam, el covid. És com si volguéssim comprar una bicicleta amb una subvenció i acabéssim comprant un cotxe elèctric d’alta gamma però que no sabem si el volem amb 3 o 5 seients, amb canvi de marxes normal o automàtic o amb tres  o cinc portes, amb remolc o sense. Tenim la carrosseria amb els seus parents a Cuelgamuros i un tastet de museu de Coma-ruga per a despistats. A veure com acaba tot plegat. Ens el volen vendre com un lloc de convencions i congressos, doncs només falta veure la llarga tradició que tenim aquí sobre aquests temes donant un cop d’ull al Google. A mi em sona un de metges o infermeres i poca cosa més que es va celebrar a l’Auditori Pau Casals fa uns pocs anys. No sé però tenim temes per parlar des de aigua a les dutxes si o no? Gossos a les platges si o no? Es podria fer un congrés sobre platges. Un altre sobre immigració ? Un altre sobre barris  degradats ? Què es el feminisme en les altres cultures? Per què no tenim un bus llançadora entre l’hospital i les dues estacions de tren del Vendrell? Dissenyar el Vendrell del 2045 que ja toca. El futur del Baix Penedès? Seguretat ciutadana, policia o agents cívics? Necessitat dels càrrecs de confiança? 

Doncs aquesta bicicleta que volíem comprar que valia un parell de milions de moment ens ha costat 8 milions d’euros i encara no està acabat el tema. Amb això posem una piscina d’estiu, una pista poliesportiva i la resta ho invertim en arreglar les inundacions cada cop que plou a la zona i amb la xarxa elèctrica de la zona, tots contents. Un cop més s’ha pensat amb la gent de fora i no s’ha pensat amb el pobres veïns i indígenes de Coma-ruga que per no res han de pujar a la capital que no els escolta i els dona joguets de luxe que no volen ni els interessa. La propera fase de la política del Vendrell han de ser coses que el Vendrell vulgui per als seus veïns no pels qui han de venir.