Possible nova figura de l’imaginari popular vilanoví: La cabra

A la ciutat ja tenim diversos animals que poden ser representatius d’una  societat  oberta com la nostra que ho acollim tot, i més, ja siguin ciutadans (aquest per descomptat benvinguts nouvinguts) o ciutadans no humans de la ciutat, títol,que fins ara sembla que només tenen els gats i ara potser també ho haurem d’aplicar a la ja coneguda i segur que famosa durant molt de temps  “cabra de la ronda” que segons hem pogut llegir, aquí mateix a l’Eix Diari, ens va venir a visitar per sorpresa.

Ens ho podríem prendre a  broma, però, i si és una cabra enviada d’altres mons, o una figura venerable amagada amb la disfressa i ens ve trametre alguns missatge o profecia, -més enllà de que ens digui que potser tots estem com a cabres-. No podem ignorar-la.

S’havia dit sempre i era una clàssic de la llengua majoritzada, que “la cabra tira al monte” que de manera pejorativa ens advertia del personal que podien repetir les coses mal fetes dels seus avantpassats. Però també de manera més carinyosa s’aplica a aquells que opten per les vies més difícils i complicades  per arribar a algun lloc.

Els vilanovins i vilanovines “tiran al monte” com les cabres? A vegades ho sembla. Fem les coses senzilles complicades i masses vegades cometem els mateixos errors dels nostres pares, avis, rebesavis...

Però la presència d’animals en el nostre l’imaginari, en la nostra imatge  col·lectiva és més que evident. Són, això sí, animals que representen aspectes mitològics i no necessàriament tots lligats al nostre passat ni a la nostra història.

Tenim els dracs símbol universal de fortalesa i de molts personatges llegendaris i aquí, es vincula i molt a Jaume I.

Tenim les Mulasses mansoies i enjogassades que fan les delícies dels més menuts ja sigui a Vilanova o la Geltrú.

Tenim la sirena Helena que enverina el cor dels que pica, i ja sabem que els cants de sirena et poden arribar a seduir i portar-te a la perdició.

Tenim el porquet de Sant Antoni, que a més de ser un crustaci (someretes del bon Jesús) aquí reivindiquem el porquet esguerrat que va ser salvat pel nostre patró Sant Antoni i aquest li va retre submissió. Ara llença foc pels ullals en una nova interpretació de la llegenda.

Tenim la carpa, que vol ser un homenatge a la nostrada i emblemàtica Carpa Juanita que dissortadament va passar a millor vida i ara fideus i vi del porró se la prenen altres.

I diuen que tindrem una víbria a Sant Joan que encara no ha nascut però ja naixerà, ja...

I ara sens dubte podrem presumir de tenir la “Cabra de la ronda”.

La notícia perquè ha sortit al mes de juny i per tant no estaria ja en el cicle de la innocentada, però té alguns elements que ben bé podrien ser objecte de més d’una broma.

Els policies que han actuat per retenir la cabra ben segur seran objecte, a part de les merescudes felicitacions, de moltes conyes dels seus companys ja que deu ser l’actuació -per no dir-ne detenció- més peculiar, insòlita i original que deuen haver fet. I després arriba a l’ànima i és mostra d’una sensibilitat  fenomenal el fet de que els agents no actuessin amb la força necessària i adequada sinó que ho fessin amb formes anti-estrés i guiats per una pastora professional.

Una cabra estressada en mig de la ronda, més enllà de superar amb escreix  allò del pop al garatge, és un situació que podria generar un caos circulatori inimaginable.

Bé, i que se’n ha fet de la cabra?

L’ha recollit el seu amo?

Reneguem directament de la cançó aquella dels Toreros Muertos i dels Legionarios, grups musicals sense massa prestància en que deien autèntiques barbaritats, La cabra, la puta de la cabra... que avui serien impossibles d’acceptar amb dos dits de front i una mica més de bon gust.

Però aquí hem vist cabres acompanyades d’alguns humans que fent (mal)sonar alguns instruments la feien pujar a una escala en un espectacle força decadent... Sentíem una trompeta que anunciava l’espectacle. Portaven una cabra que pujava i feia equilibris sobre una escala. Sonava el pasdoble Espanya Cañí, i així la trompeta, el teclat i la cabra i fot-li!

Imatge del Blog Barcelona Ara i Sempre

I la gent sortia a veure l’espectacle. Es llençaven unes quantes monedes que recollien els artistes. No sé quin tipus de fascinació per aquest espectacle portava a treure el cap per la finestra però es feia i sempre es creava una rotllana al voltant de la cabra equilibrista.

Molta gent té la imatge (per poc temps perquè la llei de benestar animal podria suprimir aquesta actuació insensata de la cabra en qüestió) de la cabra que en les desfilades militars d’aquells que juguen a fer-se els milhomes va davant de la legió passejant-se ben disfressada.

Com que nosaltres creiem que la pólvora cal gastar-la en la festa i en altres coses ocioses tampoc veuríem malament en contraposició, que la nostra cabra, la de la ronda, encapçalés el cercavila de festa major ja que la nostra policia sortosament no desfila...  

Seria un bon homenatge a aquesta cabra perduda o vet a saber si vinguda voluntàriament la ciutat.

Si l’autoritat va dir en el seu moment que la nostra Àguila (per dissimular en diuen milana) era republicana perquè va sense corona (oh beneïda innocència), la nostra cabra també podria ser un emblema pacifista i posar-lo al davant de tot, obrint pas, això sí custodiat per una pastora professional que no fos que s’estressés amb tants balls repetits...

Al marge de les astracanades que es puguin dir i escriure tampoc estaria malament que en l’imaginari popular vilanoví aquesta cabra hi tingués lloc. Que es pronunciï l’autoritat.