Ni un pam buit

La reflexió recurrent quan has agafat el cotxe per anar a algun indret de la ciutat és maleir el moment en que ho has decidit. El problema subsegüent és trobar un lloc per aparcar, per deixar-lo una estona. I seguidament reflexions amb la quantitat de cotxes que hi ha circulant per les ciutats. Sense considerar segurament que tu també ets un contribuent més al, gairebé, col·lapse dels espais d’aparcament possibles. I certament veure les estibes de cotxes a les entrades de les ciutats en els anomenats pàrquings dissuasoris et fa pensar que segurament és impossible que això no acabi petant.

Segons les estadístiques a la nostra ciutat hi ha més de 46 mil vehicles entre cotxes, motos i camionetes. Per tant tots són potencials usuaris dels nostres carrers per desplaçar-se i per aparcar a la via pública. En total, a més, a Vilanova i la Geltrú entren diàriament 37.538 vehicles, dels quals 35.771 són vehicles lleugers. Anem sumant.

Cert és que l’administració no té cap obligació en garantir-te lloc d’aparcament i menys davant de casa teva, seria tot un luxe avui i sempre impensable. Alguns cops però ens pensem que sí, que tenim aquets dret i reneguem i maleïm a l’ajuntament quan no trobem el lloc adequat i que ens vagi bé per deixar el cotxe.

Segons el darrer estudi de mobilitat de la ciutat ens dóna que hi ha prop de 50.000 places d’aparcament, sobre uns 30 mil en garatges guals i altres, però d’us públic i gratuït contant-hi entre la calçada i les zones blaves arriba a prop de 20-000 places. Si cada vilanoví i/o vilanovina tingués plaça de garatge ben segur podríem aparcar millor. Però només contant els cotxes que diuen que entren diàriament, ja ho veiem, difícil trobar aparcament, molt negre, vaja.

La rotació dels cotxes aparcats és molt baixa, això indica que molts dels aparcaments estan moltes hores amb el mateix automòbil. Només cal donar un tomb i fer una ullada als aparcaments pensats pels equipaments que són usats com aparcament de cotxes del personal que hi viu a prop. Un dia qualsevol a mig matí només cal fer una visita a aparcaments dels pavelló Isaac Gàlvez i del Camp dels Alumnes Obrers. No hi ha activitat esportiva i et costa trobar una plaça per aparcar-hi, la trobes després d’un parell de tombs. El dia que hi ha activitat esportiva els que venen expressament per això ho tenen magre. Hi ha solució? I si es fes pagar una quantitat mínima? I destinar els ingressos al manteniment dels mateixos aparcaments. I, per contra, els aparcaments de pagament distribuïts per la ciutat tenen baixes ocupacions...

Normal, deixar el cotxe sense pagar és sempre un avantatge. Cal però perpetuar-lo?.

L’administració intenta posar remei a algunes situacions, per generar la rotació  en alguns espais, els qualifica com a zona blava amb, en general, com a molt dues hores d’estada i ocasionalment implementa en zones de molta afluència  en l’època estival la zona verda que prioritza la possibilitat d’estacionament als veïns. Es podria posar zona verda arreu de la ciutat per fer un tracte igualitari? o de  blava?. Ho diem perquè tothom pugui jugar en les mateixes condicions.  Ja sé que hi ha zones en que no cal regular però els veïns de la zona blava  perden competitivitat a l’hora de trobar possible aparcament proper.

Com equilibra-ho? Bonificacions en l’impost de circulació qui acrediti el pagament i possessió d’una plaça d’aparcament fora de la via pública. D’alguna manera ajuden a evitar encara més col·lapse a l’hora de trobar un lloc per deixar el cotxes. Seria interessant com experiment buscar un dia perquè tots els cotxes guardats en garatges sortissin el mateix dia i a la mateixa hora per trobar un lloc per aparcar. Ei, només com experiment. Seria interessant.

I això ben segur que passa a totes les ciutats. És evident que calen postulats sobre la pedagogia de la necessària mobilitat sostenible. S’han fet coses interessants i més que se’n hauran de fer però també ha tingut conseqüències i afectacions en derivar el problema de circulació i aparcament a altres zones de la mateixa ciutat.

És un tema recurrent per criticar i gens fàcil de resoldre potser hem de començar a pensar en deixar els cotxes quan es garanteixi una mobilitat, ràpida, segura connectada i assequible. Del contrari no passarà massa temps que veurem l’aparcament de la masia Cabanyes ple de cotxes de gent que ve a Vilanova  a treballar, per negocis o per oci, ara ja s’enfila ben amunt del camí. Exagerem segur, però no ens descuidem gaire.

I encara una reflexió final. Han començat les obres del nou Centre de Salut Mental del Garraf a Vilanova i la Geltrú del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. Aquest projecte emblemàtic representarà un avanç significatiu en l’atenció a la salut mental de la regió. Amb una inversió de set milions d’euros. Una obra importantíssima de la que se’n hauria de parlar més i parlar-ne bé. El cas és que posada la primera pedra les obres han agafat bon ritme. El centre s’ubica on hi havia el pàrquing exclusiu pels treballadors de l’hospital (ei! Pàrquing exclusiu!. Poca conya. Se’l deuen haver guanyat en el combat dels convenis col·lectius, per tant  res a dir) i clar, ara amb una tanca més aviat “cutre” han arrambat amb unes quantes places de les que hi havia al pàrquing general i han passat a l’exclusivitat de l’ús pels treballadors. Seguim sense res a dir. Però, però, potser seria el moment de reservar algunes places pels usuaris o acompanyants que han d’anar a urgències com hi ha en tots els hospitals. No caldria deixar el malalt allà penjant i sol (a vegades gent molt gran) i haver de trobar lloc per entaforar el cotxe. No cal massa feina, ja posats a posar tanques es podria posar en un apartat per us exclusiu el de “visites a urgències” estaria molt, i molt justificat. Aprofitem l’ocasió. No costa tant. I segur que apaivagarem  el neguit d’aquells que obligatòriament acudeixen a l’hospital.