El Tour ens visitarà

Ja fa més d’una setmana que es va conèixer que el Tour de France passaria per Vilanova i encara no hem vist cap pintada que digui “No volem el Tour”, però, al temps, encara falta un any i escaig perquè la primera cursa del món de ciclisme passi per la nostra ciutat i en situí en el mapa esportiu mundial per una estona.

Els que seguim el ciclisme a través de la comoditat del sofà i el cafè i si s’escau una becaina mentre el pilot avança a pas de ciclo-turista aquest dia ens arribarem fins a la carretera o per on passi i esperarem veure passar el “pilot” a gran velocitat i en pocs moments s’haurà acabat, això sí haurem gaudit amb tota la parafernàlia que acompanya a la prova esportiva, ara ja no hi ha caravana comercial -o molt poca- que quan érem infants ens omplien de paperassa i algun obsequi inesperat però alguna cosa queda encara, i també estarem atents al soroll característic, com un brunzit, del rodar de les bicicletes.

En fi estarem a punt per veure allò que ens vam acostumar de més petits i de grans, clar, de veure passar allò que han qualificat de “serpiente multicolor” i veient els “esforzados de la ruta” i amb molta de sort reconeixerem alguns dels grans ciclistes.

Modestament creiem que és una bona notícia per l’espectacle en sí mateix i per la projecció ni que sigui temporal i massa breu del nom de la ciutat que es veurà aparellat per primera vegada a la història de la grande boucle, nom amb que es coneix el Tour. El Tour té unes audiències de televisió que superen els majors espectacles del món, es parla de 3.500 milions de persones que visualitzen la prova esportiva arreu del món en algun moment o altre, a Europa en són 150 milions i molta gent que la segueixen al peu de la carretera animant i en algunes ocasions molestant els ciclistes.

I a la nostra ciutat ja hi ha experiència del pas de moltes curses ciclistes importants que sempre han estat seguides amb força púbic. I aquesta massiva assistència la recordem des de sempre -des de que tenim una memòria més fidedigna- i naturalment érem assidus a fer la corresponent visita al mític taller de Ciclos Pascual que en una pissarra extraordinàriament ben feta i decorada es posaven les classificacions de les corresponents etapes i també la classificació general de les grans competicions esportives ciclistes. Era el tuït del moment, no amb la immediatesa d’ara, però ja ens anava bé, coneixíem els resultat i classificacions abans de llegir-les als diaris de l’endemà.

I clar, com no recordar que quan passava per Vilanova una cursa en que hi participés el Vicenç Iturat, aquest  s’avançava uns metres al grup i així podria rebre un aplaudiments massius del “seu públic”. Ara això seria difícil de fer en les curses d’ara ja que els marcatges i els controls ara són sempre molt més ferris i l’exhibició publicitària marca pautes.

Que passi el tour per la nostra ciutat no deixa de ser també -encara que sigui per raons de necessitat del recorregut de l’etapa- una ben segura alegria per la gent que fa anys que brega en el ciclisme a la ciutat. La Unió Ciclista Vilanova i la seva escola Velo Sprint per on han passat noms que després hem vist en curses de diversos nivells i importància, Rafael Mila, Joan Font, Joan Antoni Flecha, encara que sitgetà, va córrer a l’equip vilanoví -i potser ens deixem algun-, i també l’inoblidable i malaguanyat Isaac Gálvez que morí massa jove en plena competició quan ja havia conquerit algun que altre Mundial a la pista. Ens va donar moments importants i ens va fer entendre la duresa d’aquest esport. I no es podem oblidar de la germana de l’Isaac, la Débora Gálvez que va guanyar diversos campionats de Catalunya i d’Espanya.

Però també hem tingut altres moments de joia en veure el Marc Soler alçant els braços en guanyar alguna etapa, o quan llança algun atac per obrir el pas al seu cap de files, l’indomable Pogacar i si seguim fent memòria potser tot va començar amb el Vicenç Iturat i més endavant amb el Celestino Prieto que no essent de Vilanova va afincar-se aquí, després d’una trajectòria important i quallada d’èxits. Però la ciutat també ha viscut moments dolorosos, moments tràgics que van commocionar la afició ciclista, en un final d’etapa de la volta a l‘any 99 moria en moria en un desgraciat accident el Manuel Sanroma un ciclista molt jove de l’equip Fuenlabrada que disputava els esprints als millors velocistes del moment. Una estela en els jardins del Passeig Marítim el  recorda. Repetiríem després la commoció amb la mort d’Isaac Gálvez.

El Tour passarà per la ciutat i veurem el traçat del recorregut. Hi hauràs esprint especial? Quin recorregut urbà farà? Tot i que ben segur que per les imatges televisives es veuria millor no dubtarem d’anar a peu de carretera o de carrer a donar escalf els ciclistes i gaudir per un segons -el que triguen a passar- i si tenim sort –molta, eh- podrem veure els corredors que gairebé ni es reconeixen, però tu ja saps que hi ha els millors ciclistes del moment.

En els darrers anys els ciclisme ha canviat molt, el fet de convertir-se en un magnífics espectacle televisiu i mediatic amb pressupostos astronòmics ha fet que la combativitat i competitivitat entre equips augmenti, potser ha perdut amb singularitat, espontaneïtat i força i ha guanyat amb tàctica i joc d’equip -en algunes gran voltes. Alguns principis d’etapa són realment soporíferes i la “cosa” no s’anima fins els darrers cinquanta quilòmetres-. I la difusió en temps real de la informació entre els ciclistes -el pinganillos famosos- també condiciona moltes vegades l’impuls, l’atac amb força i decisió d’aquells ciclistes que atacaven i a veure-les venir.

El Tour passarà per Vilanova, benvingut i per unes hores serem l’atenció de molta gent i pels aficionats per un moments gaudirem en directe i en viu la millor prova del món del ciclisme, que no es poca cosa.

Esperarem el 2026.