Resposta a la carta escrita pel senyor Jesús Martín el 24 de juny

Aquest escrit té la voluntat de respondre les falsedats publicades pel Jesús Martín el passat dia 24 de juny sobre el problema que genera el director a l’Institut Intermunicipal de St. Sadurní d’Anoia des del setembre del 2022. Abans de res, es vol destacar que la gestió de qualsevol centre educatiu és un repte, sens cap mena de dubte, i si el centre és gran, la gesta encara demana més capacitat per a qualsevol persona que vulgui exercir l’encàrrec de dirigir-lo. Tot i així, en el cas de l’Intermunicipal, el Departament d’Educació ha demostrat no tenir filtres, ja que el Director Sergi Badenes ha evidenciat abastament la seva poca capacitat per gestionar adequadament un claustre.

Fonts del mateix Departament ens han explicat que es va triar el director actual de l’Intermunicipal mitjançant una entrevista de tan sols quinze minuts. A això li hem d’afegir que la comissió avaluadora tampoc no va revisar el seu recorregut com a docent durant els 15 anys previs. En aquest temps el Sr. badenes va generar incidències diverses i negatives en tots els centres on va treballar, segons fonts dels mateixos centres. Aquest procés insuficient de selecció va ser l’utilitzat per situar el Sr. Badenes com a director a l’Intermunicipal. Per a nosaltres això és un procés negligent, i que facilita que persones que no estan suficientment preparades per a la direcció hi accedeixin sense problemes.

Per altra banda, la primera falsedad que explica el Sr. Martín fa referència a la primera directora que va venir l’any que el centre es va integrar al Dep. d’Educació. La realitat és que la directora, tal com va explicar al darrer claustre que va presidir davant tot el professorat, va dimitir perquè es va sentir enganyada per la inspectora d’aquell moment, qui la va proposar per al càrrec. L’exdirectora va explicar que ella no creia en el treball per projectes ni en la transformació educativa proposada pel PACTE (Programa d'acceleració de la transformació educativa/ Eines per al canvi). Aquest programa de transformació ja feia dos anys que s’estava implementant al centre. L’exdirectora va insistir que mai ningú li havia explicat que l’Intermunicipal havia iniciat una transformació pedagògica d’aquest tipus, motiu pel qual, insistim, ella va dimitir perquè anava en contra del que entenia com a línia pedagogia adequada.

Una altra tergiversació del Jesús Martín és la que fa referència a la persona destituïda a inicis de setembre del 2022. Aquesta persona, va ser cessada pel Sr. Badenes quan estava de baixa. Va ser cessada sense ser avisada. La persona en qüestió ho va saber a través de l’Atri. Aquest cessament improcedent es va portar a judici, ja que era il.legal. Concretament, la sentència del judici diu: “declarando nula la destitución en el puesto de coordinadora pedagógica condenando al Departament a restituir a la actora en dicho puesto y a indemnizar a la actora a razón de xxxxx eu mensuales correspondientes al complemento singular por dicho cargo desde el cese del 8 de septiembre de 2022 hasta la efectiva restitución a dicho puesto así como abonar una indemnización por daños morales de xxxxx eu”. En vuit dies de mandat el nou director va cometre un error que va costar milers d’euros als contribuents del nostre país.

En tercer lloc és important explicar perquè el Sr. Badenes rep la inestimable però incomprensible ajuda del senyor Jesús Martín. Tots dos son d’UGT. Ras i curt. El que no és de rebut és justificar-ho tot per aquest motiu. El Jesús Martín fa una dissertació sobre autoritarisme i autoritat, intentant justificar les males praxis de la direcció. Doncs aquesta direcció ha demostrat no tenir cap mena d’autoritat pedagògica, humana i moral sobre el claustre, i això ho ha volgut suplir fent ús d’un d’autoritarisme desmesurat. Tothom qui ha mostrat el seu parer contrari al del director ha estat menystingut, apartat, intimidat i estigmatitzat per la direcció. A més, tothom qui ha estat interí o funcionari sense plaça, i que ha mostrat el seu pensament crític amb la direcció, no ha estat reclamat el següent curs, malgrat les seves vàlues pedagògiques i humanes. Després s’hi sumen les persones que veient l’autoritarisme desproporcionat del director no han volgut seguir al centre. Per tot això, i no pels decrets, aquest centre ha perdut en dos anys els 25% de professorat, la majoria del qual professionals inqüestionables. Però el més alarmant és que una persona que ha viscut del sindicalisme bona part de la seva vida professional, el Sr. Martín, vindiqui els decrets de Plantilles i de Direcció per justificar les males praxis d’un dels seus afiliats.

La quarta falsedat que esgrimeix el Sr. Martín és la que fa referència a la manca de queixes fetes per part del professorat a inspecció. S’han tramès desenes i desenes, per no dir més d’un centenar, d’e-valises a inspecció informant de les males praxis del director, i no només algunes, com diu el Sr. Martín. El problema greu és el cas omís que se n’ha fet per part del Departament. Concretament, la inspecció diu que les e-valises s’han d’elevar a queixa i així fer un acarament amb la direcció sobre el maltractament o mala praxis exposada. Imagineu-vos doncs, el despropòsit plantejat per inspecció, la persona menystinguda, desvalorada, intimidada i que se sent maltractada per la direcció ha de defensar les seves acusacions davant del presumpte maltractador, amb la connivència del Departament. Aquesta és l’estratègia del Departament per inhibir qualsevol tipus de queixa formal a través de la inspecció dels nostres Serveis Territorials. En altres paraules, el professorat està indefens davant l’engranatge del Departament, a no ser que es compti amb el recolzament d’uns pocs sindicats disposats a tot per defensar els drets laborals dels docents.

Finalment, no entenem com determinat sindicalisme pot permetre i protegir les accions que desvaloren el personal docent. No és la primera vegada que alguns sindicats es posen al costat de les direccions i del Departament, malgrat que aquests estan perjudicant a la comunitat educativa. El pitjor de tot és que, aquests sindicats, utilitzen com a excusa els decrets de Plantilles i el de la Direcció dels centres educatius que tan mal estan fent a l’educació del nostre país. Aquest sindicalisme no deixa de ser una dent més que forma part de l’engranatge del mateix Departament d’Educació.