Institut Intermunicipal: el problema no és la direcció. Rèplica a l'article publicat el dia 30

En el meu article del dia 24 de juny ja deia que gestionar un gran centre educatiu que estava  en una situació econòmica insostenible, en fallida tècnica, que va ser rescatat pel Departament d’Educació, és una tasca difícil.  El vaig tancar donant la clau de governança futura: “La cohabitació és inevitable pel bé del centre. Convido les parts a evitar enfrontaments i remar pel bé del centre: concòrdia i exemplaritat ha de ser la consigna per al  curs 2024-25.”

Sergi Badenes va haver d’assumir el difícil repte d’haver d’endreçar un institut que s’havia incorporat el curs 2021-22  a la xarxa pública de centres de la Generalitat de Catalunya, amb el compromís del seu claustre del dia 2 de setembre de 2020 de formar part del PACTE, aposta pedagògica transformadora.

Com a assessor d’un afiliat (aquesta condició a la UGT no es perd pel fet de passar a formar part d’un equip directiu) vaig advertir al Sergi de la complexa governança del centre, ja que amb el traspàs de titularitat, sempre trobaria reticències internes. Els xocs amb dos membres del seu equip directiu van ser constants, fins al punt que per manca de confiança va haver de destituir-ne un al setembre. Vull puntualitzar que el sr Badenes de cap de les maneres va destituir-la al cap de 8 dies de mandat, això sí que és una falsedat. Aquest fet va tensar encara més les relacions entre el grup afí a aquesta persona i el director. Quan  afirmo això, explícitament parlo d’un conflicte entre dues parts. Per fonts fidedignes, ja hi havia diferents sensibilitats (eufemisme acadèmic) entre diferents membres del claustre abans de formar part de la xarxa de la Generalitat, gens atribuïbles a l’actual equip directiu. No tot era una bassa d’oli com volen fer-nos veure algunes veus.

Tornant a la resposta, la persona destituïda va recórrer a accions judicials per intentar ser restituïda, objectiu que de facto no va aconseguir, tot i haver percebut una indemnització econòmica perquè com a treballadora laboral va anar a un Jutjat del Social. Val a dir  que la normativa no permet tenir dues persones nomenades per a un mateix càrrec. Si una persona té un nomenament vigent, si no és destituïda no es pot nomenar una altra. La persona destituïda no ha tornat a exercir el càrrec en l’Intermunicipal, fet comprovable.

Tothom té dret a opinar al respecte sense confondre autoritat amb autoritarisme.

Algú pot interpretar com a autoritarisme l’exercici de l’autoritat donada per la normativa vigent, emparada en la Llei d’Educació de Catalunya i el seu articulat. L’article 102.2 de la Llei esmentada estableix que l’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre.

El Departament d’Educació ha respost a les acusacions de coaccions i autoritarisme això: “A hores d’ara, no ens ha arribat cap queixa formal o denúncia que faci referència a que el professorat se senti coaccionat, xantatjat o menyspreat.  En l’administració hi ha procediments formals que s’han d’acomplir per a ser tinguts en compte. Per al Departament no hi ha hagut males praxis com sostenen alguns, sí diferències, i potser alguna actitud corregible, però no pas males praxis.

A més, si la inspecció  hagués considerat que el contingut de les valises electròniques  fossin punibles, el sr director hauria estat expedientat, cosa que no ha passat, ans al contrari,  ha rebut una carta de suport per part del professorat signada per trenta-cinc membres del claustre on afirmen “No ens sentim coaccionats” enviada als mitjans de comunicació de la comarca.

En els anys d’exercici com a delegat sindical, tant en la Junta de Personal, o com a membre del Consell Català de l’FP, en la Comissió Rectora de l’FP, l’acord, el pacte, la concertació  han estat sempre els meus objectius prioritaris. A vegades s’aconsegueixen, d’altres no. L’insult, les desqualificacions personals o institucionals són aliens al meu discurs, no cauré en paranys. Cada organització fixa la seva estratègia i, en conseqüència, els treballadors i les treballadores la segueixen o no, les voten o no, o s’afilien o desafilien.

La UGT i ASPEPC-SPS (Professors de Secundària) han pogut judicialment canviar el Decret de Plantilles que faculta les direccions a perfilar les seves plantilles, però no la seva derogació. En el meu escrit ja vaig dir que no compartia l’articulat que justificava i legitimava legalment les actuacions de la direcció del centre.

Com he dit, adés i ara, tothom té dret a opinar i a tenir un punt de vista diferent, però insisteixo: concòrdia i pacte són les solucions de futur. La confrontació permanent, el soroll no ajuden. Els problemes de governança del centre venen de lluny i cal passar pàgina propositivament amb voluntat de coexistència i d’assumir els reptes pedagògics actuals.