Vendrell versus Calafell i viceversa

Un dels principals problemes que té aquesta comarca és que tot i que el Vendrell li ha tocat el paper de capital de comarca en prou feines s’ha dedicat a cuidar les seves capelletes i zona privilegiada del Vendrell, espai que va entre el torrent del Lluch i el de la Bisbal. Aquest l’epicentre del Vendrell de tota la vida, de sempre i encara no ha variat la mentalitat, però per compensar aquest amor no correspost ha inventat les diferents festes que es van celebrant per totes les urbanitzacions, essent les més importants les dels barris marítims que cada dia tenen més pes en la societat local. L’Ajuntament com pensa en tot els hi ha plantat una andròmina nova que ningú sap perquè servirà i que de moment ja ha costat 7 milions d’euros i encara falten alguns detalls. Pocs la volen, però ningú sap perquè servirà realment, perquè això de congressos i museus no és una cosa que ens caracteritzi. Sempre la podem deixar per 50 anys a alguna entitat i que faci cursos de pintura per la tarda i sevillanes al matí.

Calafell per la seva banda des de que va dissenyar el parc de la Sínia és un lloc al mig de dalt i vaig on la gent va passejar, la canalla pot jugar i tranquils. Hem d’adaptar el municipi al que vol la gent i al que necessita, però no podem tenir infraestructures que no van ni amb realitat virtual.

Cap de setmana al Vendrell, que si el Cabrot, els Nens, l’Embarcada tenim festa assegurada. Els qui viuen per la Rambla ja deuen tenir tots com a mínim doble vidre  o un apartament a Santa Oliva per poder dormir els caps de setmana. Al final vas mirant i són els de sempre fills d’aquest tros del Vendrell que fan coses. Al Vendrell la majoria de coses es fan amb una mentalitat de poble i com més maco sigui el meu acte millor.

Calafell que si una setmana especial, les motos, l’altra el turisme familiar, que l’altra l’arrossejat i l’altra el mar. No saps ni qui ho munta, però hi fan participar els establiments i altres entitats de la vila perquè tothom en surti beneficiat. La classe política de Calafell ho ha obert a tothom i no tothom sap ni qui és l’alcalde ni qui són els regidors. Ells treballen pel municipi i per tothom amb més o menys encert i no com al Vendrell que hi ha molt de residu d’èpoques passades.

Calafell està obert i la gent hi participa majoritàriament perquè es fa el que la majoria de gent vol que es faci i no el que s’ha de fer perquè toca.

Ara al Vendrell tenim una tortuga al garatge que un dia d’aquests la tindrem a la cercavila de festa major. Quan veus les cercaviles i els correfocs hi ha entitats amb gent, però altres hi ha quatre gats. Potser que en comptes de posar més bèsties a les cercaviles la gent s’apuntés a les que hi ha i quan la cosa ja estigui plena doncs en fem una altra. Doncs no. Aquí sinó tens animaló no ets ningú i llavors per la festa major alguns busquen gent perquè no tenen personal. Hi ha animals per un parc temàtic. Al Vendrell potser tenim 200 entitats però la majoria són 4 i el caporal. En comptes de sumar, la gent es fa la seva particular i a demanar subvenció.

Potser per arreglar una mica tot plegat fem com a Calafell i altres llocs evidentment que fan festes per gent que en principi no porta problemes com els de cotxes o motos antigues i rockabillies que dóna alegria i color a la ciutat i no ens omplen els carrers de ‘botellon’. No cal que tinguem una brigada Brunete per perseguir els dolents, potser que portem una altra festa i tots hi  guanyarem. Un exemple clar el shopping night, doncs endavant a seguir creant propostes per donar vida al poble i no discutir a veure qui tira més petards una nit.

No ens calen Viccos amb pressupost molt elevat que toqui quasi una hora més tard del previst amb un so horrible. Els seus admiradors es van cansar d’esperar i ningú va dir res. No costa gaire. Ei xatos que anem tard i la gent sap alguna cosa i no esperant allí a veure si venia amb una nau espacial.

Calafell fan les coses més coherents com les havaneres que té un preu però tots en treu profit aquí tard i de mala manera i passant de la resta. Ja n’hi ha prou. Tothom pot posar el seu granet de sorra, ei a Calafell en necessiten més. Però aneu a donar un tomb i veureu com s’ho passen els Esgangalats amb les seves festes populars entre els uns i els altres. Al Vendrell falta això, una rivalitat sana, però aquí només hi ha un equip, la resta s’ha perdut pel camí. Calafell té tres nuclis amb identitat i cadascú estima el seu. Aquesta és la gràcia. Aquí al Vendrell, zona centre i rodalies. El Tabaris és un tros de vedella en un poble de vegetarians o un oasis sense aigua entre voreres malmeses i carrers inundables o aquell “pongo” que et va regalar la sogra i no tens valor de tirar a la brossa.