Punt 0 de la taula de negociació: la justícia

A principis de març del 2020, poc abans del COVID i en ple debat sobre una Taula de Negociació entre els Governs de l’Estat (PSOE-Podemos) i de Catalunya (Junts-ERC), vaig  presentar una proposta al Secretariat de l’ANC (amb poc èxit), que veient com va el tema de l’Amnistia, penso que val la pena tornar-ho a posar al primer pla. 

“En l’inici de la Taula de Negociació amb l’Estat cal tenir present que la negociació es fa entre els Governs Català i Espanyol, però que l’Estat té un àrbitre que validarà o no el resultat final i que aquest àrbitre no és imparcial, cosa que ja s’ha vist repetides vegades, com en el darrer Estatut d’Autonomia. Si mirem processos de negociació que hi ha hagut en altres països veiem que normalment hi ha un àrbitre que marcarà determinades regles de joc i evitarà que una de les parts quedi relegada. Això ha passat, per exemple, al Canadà, amb l’arbitratge del Tribunal Suprem de l’Estat o a Kosovo amb un arbitratge  internacional. Aquest fet té molta més rellevància que una mediació, ja que els acords de la Taula sempre hi haurà qui els impugnarà. 

En el cas de l’Estat Espanyol aquest arbitratge l’exerceix el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, tribunals que, en el cas del Suprem està controlat pels hereus del franquisme (igual que tota l’alta judicatura i fiscalia) que en cap cas deixaran que s’arribin a acords en la línia de l’autodeterminació. Això fa que la negociació amb el Govern de l’Estat estigui viciada i ni la negociació ni la mobilització popular tinguin incidència en unes estructures copades per l’extrema dreta i incapaces d’escoltar cap opinió contrària a la seva, com passava als estats del sud dels EEUU a l’inici de la lluita contra la segregació i fins que hi van intervenir els poders federals. Veient la situació a l’ estat espanyol sembla obvi que el primer que caldrà tractar a la Taula de Negociació és la normalització de l’alta judicatura espanyola que hauria de contemplar diversos aspectes: 

1- la modificació de la legislació que regula el Poder Judicial, en la línia del que ja ha advertit repetidament el Consell d’Europa, evitant el control de l’alta judicatura per l’extrema dreta; 2- la modificació dels sistema d’elecció del Tribunal Constitucional (s’ha fet un petit avanç a finals del 2022); 3- la supressió de l’Audiència Nacional, veritable tribunal d’excepció, hereu directe del “Tribunal de Orden Público”, que  transforma qualsevol lluita no violenta en rebel·lió, amb el simple objectiu de jutjar des d’aquest tribunal la pretesa naturalesa del delicte; 4- la modificació dels Tribunals i Juntes especials (de Comptes, Electorals,...) que estan controlats per l’extrema dreta i fan unes funcions que no fan en cap altre país de tradició democràtica, i que ho fan amb la finalitat d’impedir la lluita no violenta i treure aquesta capacitat a la ciutadania. 

Si volem negociar i lluitar de forma pacífica, hem d’aprofitar l’actual conjuntura per modificar les regles de l’arbitratge, sinó estarem sempre contra la paret i abocats a no poder lluitar pacíficament, que és el que vol una part de la dreta espanyola. Unes regles que l’actual bloc que ha permès aquest Govern de l’Estat podria modificar per majoria absoluta.”