-
A les verdes i a les madures
-
Sixte Moral
- Vilanova i la Geltrú
- 01-08-2024 10:03
Eix
La festa de les Neus és de per sí un exercici de civisme que ens ha de permetre que en el territori que conquerim per uns dies sigui possible per sempre la més profunda, sòlida i solidària convivència humana
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Estem al pic de l’estiu, la xafogor ens aclapara -ja portem un episodi i una onada de calor- però si no fos així no seria el que toca per la Festa Major. L’esplendor de l’estiu es mostra però queda una mica esmorteït per l’esplendorositat de la festa de la ciutat de la Festa Major, la festa de tots.
I tothom la viu de manera diferent, i la gran virtut de la Festa Major és que tothom hi pugui trobar el seu acte, el seu espai, allò que li plaurà. I també la festa ens dóna imatges que retindrem en el nostre imaginari, el neguit dels més petits que volen i dolen, els espanten el coets però la curiositat per veure de més a prop els diables o els dracs pot més. Veiem l’energia (minvant, amb els pas de les hores) dels balladors que salten (i molt) al so de les musiques tradicionals que ens revindran a la memòria, tot plegat, pólvora, coets, castells, la banda amb el seu parsimoniós avançar, i com no els entremesos. Tantes visions de la mateixa com ciutadans de Vilanova que s’ho mirin.
Els balcons són plens de domassos proclamant que a la ciutat i regna la festa.
Són dies d’activitat frenètica amb un programa d’actes que si vols seguir-lo fil per randa no et dona temps de passar d’un lloc a un altre. Amb diversitat d’oferta com cal, amb el manteniment de les cercaviles amb tots els balls populars i els entremesos que culminaran en el Vot del Poble, peça de l’imaginari col·lectiu que val la pena veure ni que sigui un cop per copsar la màgia que desprèn la festa.
La festa d’ençà de la seva recuperació des de fa ja més de quaranta anys amb la proclamació dels ajuntaments democràtics ha estat un element clau per la recuperació de l’espai públic, del carrer com un espai pel reforçament de les relacions i per compartir els moments de gaudi. L’espai públic, aquell que és nostre, pren una nova dimensió en temps de festa. Escenari, marc, àgora per celebrar, per festejar per mostrar la nostra cultura més popular.
La festa és aquest instrument que ha ajudat a processos clars de socialització, integració i identificació. La festa amb la seva evolució paral·lela a l’evolució de la societat és fa en la Festa Major de les Neus més present que mai al carrer. Perquè la festa a casa nostra es fa i es viu al carrer. I possiblement aquesta ocupació de l’espai públic, de l’espai del comú ens porta als orígens de les nostres festes arrelades als temps en que els aspectes rurals, vinculats a la terra tenien una predomini gairebé hegemònic de les celebracions.
I la cultura popular ens acosta també a part de la identitat col·lectiva a una manera de fer i ser diferents respecte a altre, ni millors ni pitjors, la festa és una part de la nostra aportació al país. I ara és la nostra Festa Major que hi trobem altres aspectes cabdals de la nostra manera de ser és integradora, és acollidora, és solidària. Acull a tothom que vulgui participar-hi i compartir vinguin d’on vinguin. Això sí amb respecte i comprensió dels rituals festius.
La festa és parèntesi de la vida quotidiana i rutinària, trenca el motlle del “cada dia”, la festa, és sens dubte, compartir amb els veïns i també amb els que ens venen a visitar precisament pel motiu festiu. Però aquest compartir va més enllà de la festa i ni que sigui solidàriament tenir un record actiu per aquells que per les circumstàncies que vivim no podran gaudir de la festa. Per ells i elles també va la festa com elements de denúncia sens dubte del menyspreu per la justícia, les agressions inqualificables, i suport a aquells pobles que pateixen avui els estralls de la violència. Ens identifiquem en la nostra ciutat i en la nostra festa però també ens sentim partícips de tots aquells i aquelles que col·lectivament reclamen la pau, la llibertat i la justícia, la igualat i la tolerància, Això també és fer festa.
La festa de les Neus és de per sí un exercici de civisme que ens ha de permetre que en el territori que conquerim per uns dies sigui possible per sempre la més profunda, sòlida i solidària convivència humana.
I també tenim clar que cada festa de les Neus, és singular. No n’hi ha cap d’igual, no hi cap de repetible, malgrat l’estructura de la festa és sempre la mateixa. Però cada anys hi ha una imatge nova per conservar, la descoberta de nous incentius, la relació amb noves persones, el records moderadament nostàlgics d’altres festes majors, aquelles que eren iniciàtiques i les de la maduresa. Cap record és el mateix, cap il·lusió passada tornarà i el matís de la nostra percepció és també important per fixar el nostre imaginari.
Amb els anys s’han succeïts noves fórmules de participació i organització més propera a la realitat s’assagen i es consoliden. Però també creiem que és el moment de fer una revisió crítica de la nostra festa i de la seva organització, el paper dels pabordes, el seu sistema d’elecció. Ha funcionat fa anys de manera positiva però creiem que comença a donar símptomes de cansament, d’esgotament com a model. No costa res pensar-hi, parlar-ne, debatre i concloure el que pot ser millor per la festa. I també està clar que una part de la gent jove canalitza la seva integració i socialització a partir de la seva inclusió en els balls populars, la Festa Major i la ciutat viu uns dies intensos, socialment vitals, de recuperació de l’espai públic, de gaudi del comú i amb una espectacularitat envejable. És com si tot plegats fem neteja de tots els neguits de l’any i els creméssim amb els foc de dracs i diables. Per uns dies vivim la transgressió, ordenada i pacífica que també és al festa.
Però també tenim clar i hem assumit que tot però acaba, la festa major també i la nostra memòria guardarà, segur, el millor record, la imatge inoblidable, l’instant màgic que ens ha meravellat, o sorprès, la paraula que ha fet renéixer l’esperança, o la relació inesperada que ens il·lusiona amb nova forma.
Ens convidarà a la Festa aquesta l’escriptora vilanovina Raquel Casas, ben segur que usa la seva sensibilitat poètica per llançar el repte els vilanovins i vilanovines de gaudir plenament i amb pau i civisme de la festa.
I acabaran tan l’alcalde com el rector fent crides a la solidaritat, a l’esforç col·lectiu per sortir millorats de la Feta i afrontar el futur de la ciutat amb esperança i tocant de peus a terra.
Desitjos i voluntats.
Esforç i tenacitat.
Invocar i evocar.
Festa doncs i Festa Major, visquem-la en pau i fruïm-la al màxim...
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!