Menys castells de focs i més escombriaires

Cada dia són més els ajuntaments que s’apunten a la caça del vot fàcil a base de festes i festetes, menjar i beure. Llavors els diners per adequar els serveis de neteja, d’enllumenat, de recollida de la brossa, de manteniments entre d’altres es van congelant i només s’actualitzen els que serveixen per la dita llatina “pa i circus”.

Ha arribat el moment que la gent ja està una mica cansada de tants castells de focs i concerts al carrer per qualsevol excusa. A més, en molts municipis aquestes propostes no porten gaires propostes innovadores perquè es contracta grups de versions que toquen el de sempre. Per altra banda, el pressupost en coets es tan petit que l’espectacle dura el que dura un terrò de sucre dins el cafè amb llet.

Però ningú diu a canvi de què podem mantenir aquesta política de gresca i xerinola. Doncs la resposta la sap tothom quan es queixa que no passa l’escombraire, que tenim els contenidors de la brossa plens a vessar i ja no hi cap res més, que quan cauen quatre gotes ens quedem sense llum, que les herbes de la vorera ja tapen les rodes dels cotxes estacionats al costat i un llarg etc.  De temes similars provocats per la manca de les partides per atendre aquests serveis bàsics. En general el que passa amb la Renfe que abans que era pagant la cosa més o menys anava, ara per mil raons diferents són clars els dies que els trens funcionin en el seu horari quan no hi hagi obres pel mig que t’obliguen a fer trajectes amb bus entre diferents localitats.

Doncs la gent ja comença a dir prou d’aquesta demagògia política que ens estan aplicant perquè estem tots contens encara que la merda dels carrers ens arribi al balcó, però si tenim un concert aquella nit ja som feliços i no pensem en cap altra cosa.

Cada dia hi ha nivells culturals més baixos en les nostres societats. El que abans s’aprenia al Batxillerat, ara amb una mica de sort ho pots aprendre al grau o potser en el màster. Però encara que molta gent estigui un xic narcotitzada amb el tema dels esports, la política i l’univers LGtb entre altres alternatives d’escapisme, doncs encara hi ha gent que pensa una mica. Ja no ens calen tenir diners per fer arribar les nostres idees a la gent. A través de les xarxes socials podem arribar a tot arreu sense sortir de casa ni gastar un cèntim en publicitat.

En aquest nou món ja no et cal trucar a un telèfon municipal que no respon mai o fer instàncies que no et contestaran mai, tenim les xarxes que són molt poderoses si estan ben administrades i poden arribar molt lluny. Encara que cada dia està tot més controlat i la llibertat que teníem fa uns anys l’anem perdent i segons quines cançons escoltàvem de petits avui en dia estarien censurades per aquesta políticament correcte que és tendència.

Ara per ara arreglar una vorera a l’Oasis no és gens interessant políticament, però arribarà un dia no gaire lluny que fer un concert a les 10 de la nit a la Plaça Nova pot generar l’efecte contrari entre veïns que no pas el que un pot pensar que pot tenir avui en dia. La gent evoluciona però la nostra classe política encara es pensa que vivim de festes, menjar i beure encara que estem rodejats de merda.