La persistència de l’error

A la nostra ciutat, ja tenim una versió local de “La cançó de l'enfadós”. La lletra i la música les posa i actualitza Ports de la Generalitat i tracta de històries situades a la plaça del Port.

La nova versió es va donar a conèixer a mitjans de juliol en una nota de premsa amb el títol: “Aprovada inicialment la modificació del Pla especial del port de Vilanova i la Geltrú”, on es comunica que “l’antiga nau de Dradisa passa a ser completament per a usos administratius, culturals i educatius per a la divulgació de l’activitat pesquera i marítima, amb usos d’investigació, recerca, i formació, relacionats amb el medi marí”.

També que “L’ús de la plaça del Port passa de ser lúdic-comercial a ser de parc i espais per a la ciutadania”.

Malgrat que Ports de la Generalitat es una empresa pública i que, entre altres objectius, “...posem l’accent en la integració dels ports i les ciutats, en la minimització de l’impacte ambiental i en la rendibilitat social de les instal·lacions”, de vegades mostra, segur que involuntàriament, unes formes i maneres de fer que recorden a un administrador colonial que no te l’obligació o cortesia de comunicar-ho abans, per exemple, a l’alcaldia de la ciutat.

Després de lamentar aquest fet, l’alcalde ha manifestat: “S'obre un període d'exposició pública, d'al·legacions i després també hi havia el compromís per part del Departament de Territori d'obrir un procés participatiu”.

Doncs sí, un altre! No sé si cal recordar que l'any 2014 ja es va dur a terme un procés participatiu i posteriorment, l'any 2015, es va fer un concurs d'idees per a l'ordenació del front marítim, incloent-hi el passeig i la plaça del Port. Aquest darrer va incloure una quantia econòmica de 63.000€ + IVA en premis i, segons va proclamar l’alcaldessa d’aquell moment, una premissa esperançadora: "Voluntat de partir de zero"... "No és condició obligatòria complir els paràmetres del Pla General i del Pla Especial del Port".

Tota aquesta moguda es va finançar amb diner públic mitjançant la Diputació de Barcelona, és a dir que ho vam pagar els de sempre.

L’obsoleta nau de Dradisa no es conservava en cap projecte presentat.

Atesa l’asimetria mostrada entre les administracions no cal descartar que aquesta nau no es pugui jubilar com mereix; i l’ajuntament tindrà el difícil paper d’acceptar una andròmina que rebutja la ciutadania i que condiciona negativament la futura i desitjada reordenació del passeig Marítim.

Si així fos, un toc de venerabilitat a la façana del controvertit edifici li aniria bé. Per exemple una inscripció amb lletres de motllo amb aquest text: “In memoriam civis participationis. Requiescat in pace”.

Carles Andreu (Veí de Baix a Mar)