Senyor President...

L’any 1977 Ramon Muntaner va publicar, dins del seu disc “Cròniques” una cançó feta a partir d’un poema de Joan Ollé, “Senyor president”. Tot i els anys que han passat, em segueix semblant actual:

Senyor President; // si vol, pot treure'm fora, // però crec que va sent hora // de parlar francament.

És un fet que vostè ha estat elegit com el 132è president de la Generalitat de Catalunya, però serà recordat més per un altre número: el 155. Fins ara cap president s’havia destacat, abans d’aspirar al càrrec, per posicionar-se en contra de la seva nació (nacionalitat o autonomia a la Constitució, un document que vostè posa per davant de tot, per davant de Catalunya). I per això va demanar que s’apliqués l’article 155 fins i tot abans que ho fes el PP. Parlar francament...

El seu partit, el PSOE, vol escenificar que la seva acció política, si els jocs de mans “trilers” se’n poden dir política, han obtingut l’èxit d’una Catalunya pacífica i pacificada, on el desig d’independència és ja un temps passat. I vostè és encarregat de demostrar-ho. Com? Amb la formació d’un govern absolutament contra l’independentisme. Abans el PSC, amb Pasqual Maragall, ja havia obtingut la presidència, i el resultat va ser la redacció, l’any 2006, d’un Estatut, anomenat Estatut de Miravet, fruit del treball de tots els parlamentaris catalans. Aquest Estatut era molt millor que el famós pacte subscrit amb ERC per assegurar-se la seva actual presidència.

Quan Maragall va comprendre que el seu partit, el PSC, el volia apartar per què no acceptava la submissió al PSOE, i que volien presentar un candidat més dúctil, va renunciar a ser candidat altra vegada a la presidència de la Generalitat. Montilla va ser el candidat, i l’elegit més tard President el 28 de novembre de 2006.

Montilla posteriorment va ser senador. El 27 d'octubre del 2017, durant la votació al Senat per a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució, es van absentar de l'hemicicle i no van votar, no va voler fer-ho contra Catalunya. Ja ho veu senyor Illa, ell es va abstenir i vostè demanava que s’apliqués abans. Parlar francament...

Durant la campanya electoral vostè es va enfrontar a un plasma, al de Puigdemont, el darrer President triat sense les mediatitzacions i imposicions del 155 vigent encara: tant la de Quim Torra com la d’Aragonès van ser eleccions mediatitzades. Pensi, pensi i veurà per què ho dic... Parlar francament...

Els mitjans d’informació els tenia, el té, controlats, i juguen a favor seu: amaguen les seves “misèries”, publiciten les dels contrincants i, quan cal, n’inventen, i cal, i tant que cal... També durant el temps de “meditació” d’ERC per donar-li o no recolzament a la investidura, l’han protegit mostrant el seu silenci, i el del PSOE, com un gest de respecte pel debat intern del partit català, però en realitat no era altra cosa que amagar-se per por que les veritables raons del PSOE es traslluïssin abans de la decisió d’Esquerra. Parlar francament...

Li podria dir moltes més coses, però he d’entendre que vostè és un home ocupat i que necessita centrar la seva atenció en els missatges que Ferraz li anirà enviant. És la servitud de representar la Federació Catalana del PSOE, que encara que l’any 1978 es va dissoldre, persones com vostè li han atorgat nova vida. Josep Maria Triginer , el seu darrer representant, va ser molt més digne a l’hora de crear el Partit dels Socialistes de Catalunya, el juliol de 1978. Parlar francament...

Vostè segueixi abraçat a Llarena o Marchena, per exemple, però sigui conscient que abraça un cop d’estat i dóna l’esquena  a la democràcia.

I, sobretot, Excel·lència, // perdoni si he estat sincer; // una mica de paciència // li anirà la mar de bé.

Li agraeixo immensament // el temps que m'ha dedicat; // Gràcies, Senyor President; // i recordi: llibertat.

gbpresident.presidencia@gencat.cat