Ídols, què hi ha de cert?

Fent una recerca a la xarxa podem llegir que els ídols són objectes que tenen una ocupació sagrada de l'espai, provocant una actitud de devoció i culte.

Els ídols són de materials molt diversos com pedra, fusta, bronze i metalls. Estan fets o recoberts d’or i argent i sovint vesteixen d’una forma humana.

Generalment, se’ls atorga un caràcter diví i sobrenatural, els podem trobar en un format molt gran, d’un color particular, amb una accentuació dels atributs sexuals i, fins i tot,  amb una gran bellesa.

Hom relaciona l’ídol amb la representació d'una divinitat que és objecte de culte. La paraula deriva del llatí idolum i aquest, del grec eidolon, amb el significat d'imatge.

La paraula grega eidolon conté l'arrel eido, que reapareix en paraules com idea o icona. Icona també deriva del grec (eikón), que també significa imatge i s'ha fet servir històricament per designar imatges religioses cristianes.

Però val la pena que ens referim a altres qüestions, reconeixent que quan som petits el principal referent són els nostres pares, germans grans i, sobretot, els personatges infantils.

És a dir, els ídols formen part d’un referent clau en el dia a dia de molts infants i adolescents. Això és perquè són d’aquests on troben inspiració i un model a seguir i és summament necessari entendre i trobar eines per saber-ho gestionar correctament.

Tothom té una persona que ens inspira, que fa que tot sigui possible, en definitiva, que ens transmet uns valors.

Les noves tecnologies esdevenen un dels principals vehicles de promoció d'una nova generació d'ídols juvenils procedents de la música, de sèries televisives, del cinema per a adolescents i del món esportiu, principalment del futbol.

Internet aporta una nova via en termes de visibilitat que permet ascendir socialment. Les i els famosos d’internet, en principi gent completament anònima, esdevenen celebritats.

Persones que ha aconseguit unes grans audiències i un seguiment de milions de visualitzacions o entrades, i desenes o centenars de milers de seguidors o subscriptors.

Tot això ha estat possible gràcies a continguts concrets publicats en plataformes audiovisuals digitals.

Aquesta moda s’ha convertit malauradament en una nova ludopatia que s’estén principalment entre els adolescents. Igualment, apareix un alarmant augment de menors addictes a les apostes en línia.

Si parlem del mot ideologia, ho fem com un conjunt d'idees, de creences, de judicis de valor, d’actituds que els individus prenem sobre temes socials i polítics. Aquestes són l'origen de les opinions, decisions i actuacions

Les xarxes socials moltes vegades deixen de ser un mitjà de comunicació i passen a convertir-se en mitjans tecnològics que oprimeixen i provoquen problemes per a molts dels usuaris. Els Mossos d’Esquadra aconsellen que “els joves d’avui es troben i es relacionen a les xarxes socials de forma natural; s'envien missatges, xategen, tenen perfils a les xarxes socials, blocs, pengen fotos i les comenten, comparteixen arxius... I aprenen ràpidament a utilitzar qualsevol nova xarxa social o prestació dels dispositius que tenen o que hi ha a casa. Les xarxes socials no són ni bones ni dolentes; tot depèn de com s'utilitzin. Els pares i mares i els docents, per als quals de vegades és un entorn força nou, heu d’educar-los també per fer un ús responsable i segur de les xarxes socials”.

Als adolescents els cal comparar-se de la mateixa manera amb els seus iguals i amb els seus referents, ja que l'autodefinició del seu autoconcepte i la identitat personal estan en joc.

És necessari conèixer els seus referents, qui són i per què són un referent en el creixement dels nostres fills i filles.

Les dificultats per molts pares i mares per moure’s per les xarxes i la barrera generacional sobre la visió del món esdevenen una gran barrera ideològica.

Cal doncs ajudar-los a tenir una mirada crítica respecte als seus ídols i sobretot sobre el contingut que consumeixen i, tot això s’ha de fer sense plantejar-los un judici. Hem de parlar amb ells i elles i ajudar-los a definir els seus referents.

Per exemple, en el cas del mem hem de saber que significa l’element de la cultura o sistema de comportaments que són transmesos d'un individu a un altre per imitació o altres accions no genètiques. Malgrat aquesta definició tothom sap que és la de la imatge, vídeo, el text humorístic, que es copia i s'escampa ràpidament entre els usuaris d'internet.

El culte a la personalitat està present en les societats al llarg de la història. Conceptes com adulació i culte d'un individu, generalment a un líder polític, que intervé amb el seu carisma, encant i l’autoritat amb què se’ns presenta. Els líders amb un fort culte a la personalitat han guanyat i exercit el poder sobre els seus seguidors.

Les xarxes socials formen part de la vida i suposen un espai on expressar, on relacionar-nos amb altres persones, esdevenen la nostra pròpia identitat i des d’on coneixem el món que ens envolta. Les xarxes socials tenen múltiples beneficis pels adolescents, però també tenen efectes que perjudiquen la seva salut mental, com patologies associades a l’ansietat, la depressió, la somnolència i altres relacionades amb la seva imatge. La raó és que en l’adolescència es produeixen el desenvolupament emocional i psicosocial i els fonaments de la pròpia identitat. L’ús abusiu de les xarxes socials pot provocar el risc de formar una identitat falsa, mostrant allò que volem que els altres vegin de nosaltres.

I pel que fa als infants i adolescents cal estar pendent del que publiquen i, sobretot, ser-hi a prop quan usin internet, sobretot en el cas dels més petits. Cal mantenir la càmera web sempre apagada. Hem de pactar unes normes bàsiques i innegociables d’ús, amb sistemes de control parentals. Instal·lar un bon antivirus i un bloquejador publicitari.

Però el més important serà sempre gaudir d’un temps en família, on ha d’haver-hi comunicació per conèixer l’ús que fan de les xarxes socials, establir una rutina diària i cercar espais i temps de convivència de qualitat.

“Els nostres fills són nadius digitals. Justifiquem que són nadius digitals i diem: “Això és el que hi ha”, i no fem el que hem de fer, que és controlar-los i posar-los límits. Educar-los. I pot ser que aquesta actitud de molts pares tan generalitzada faci que més endavant els nostres fills hagin de pagar un peatge massa alt. No se sabran concentrar, potser viuran aïllats, perdran facultats lectores. I serà culpa nostra”. El periodista Jordi Romañach va decidir escriure un llibre sobre els perills de fer servir les noves tecnologies sense consciència. ‘Dieta digital' de Plataforma Editorial, cal “aixecar la vista de la pantalla i recuperar el control de la nostra vida”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)