Hem perdut l’expressió oral?

Em formulo aquesta pregunta arran de la publicació d’un estudi, realitzat per l’Observatori Social de la Fundació la Caixa, que explicava que pràcticament un 80% dels universitaris no han rebut mai classes d’oratòria en el decurs dels seus estudis. Resumint, hem perdut la capacitat de l’expressió oral?

Els estudiants enquestats feien palès el seu malestar cada vegada que havien de fer una exposició pública dintre o fora de l’aula.

Els joves desconeixen els registres lingüístics orals i això els porta a fer servir expressions inadequades. Com tampoc són capaços de mantenir una conversa telefònica, fins i tot algunes empreses han començant a reconèixer con un valor afegit aquells que són capaços de fer-ho.

Per una banda, les formes de comunicació entre els joves han canviat. L’augment de les xarxes socials ha fet que adolescents i joves tendeixin a comunicar-se per escrit, això no es pot negar, però lluny d’afavorir la bona escriptura ha estat el contrari i cada vegada escrivim més malament. De l’altra, el fet de comptar amb un espai reduït ens porta a escriure missatges abreviats sense deixar lloc per a un discurs elaborat. Sense oblidar un altre aspecte negatiu: la constant  interacció digital ha limitat la pràctica de la comunicació cara a cara i ha deixat de banda aspectes tan importants en la comunicació com el llenguatge gestual i/o visual.

Pel que fa al sistema educatiu a nivell universitari, cada vegada es demana més coneixements i aprenentatges i el professorat aboca grans dosis d’informació. Però aquest cúmul d’informació, sense reflexió crítica, i amb unes aules massificades fa difícil fer classes on es pugui mantenir un diàleg actiu amb l’alumnat.

Aquesta recuperació de l’oratòria no pot començar a les universitats, ja haurem fet tard. És un pas essencial  formar aquest aptitud des de l’educació primària, on cal començar el desenvolupament de les habilitats comunicatives, ensenyar a dialogar no tan sols a les aules, sinó a l’entorn de la vida, promoure la resolució de conflictes i el pensament crític. Treballar la importància d’escoltar, de mantenir l’atenció sobre allò que una altra persona està dient, esperonar els infants a fer preguntes per entendre millor el que estan escoltant.

És vital per a tothom aprendre la importància de respectar les opinions d’altres persones, fins i tot quan estem en desacord, analitzar i qüestionar les nostres pròpies idees, saber utilitzar els llenguatges, en totes les seves varietats, per expressar-nos amb respecte a totes les idees i opinions que ens envolten.

També és cert que tot aquest esforç a les aules ha d’anar acompanyat per l’entorn familiar i extraescolar. No és una qüestió merament acadèmica i cal implicar tots els col·lectius.

Crec que recuperar la conversa és essencial per formar els joves, cal ensenyar a dialogar, més enllà de l’aula, recuperar la paraula viva, dinàmica i oberta. A tall d’exemple de la importància d’aquesta premissa només cal sentir com parlen alguns dels nostres polítics per veure que la majoria d’ells no dominen ni de lluny l’art de l’oratòria, ni tan sols quan pretenen que els donem el nostre vot.