El trastorn psicopàtic i la dificultat de sentir empatia pels altres

Pel que fa a la convivència entre els humans cada vegada pren més importància la violència i el comportament agressiu violent d’algunes persones. La psicopatia és un concepte molt antic que es manté fins als nostres dies.

La violència no té una categoria diagnòstica, per tant, s’han d’aclarir el terme i les seves característiques, cal aprofundir en el concepte de psicopatia i dels psicòpates adaptats, tenint en consideració el perfil del psicòpata, les bases neurofisiològiques del trastorn, les persones amb psicopatia i la seva moralitat.

Hom defineix el trastorn antisocial de la personalitat com aquell que pateix la persona incapaç de respectar de manera repetida i patològica els drets aliens, amb trets similars a la psicopatia.

Parlem d'un trastorn freqüent entre la població diagnosticada amb problemes de salut mental, que pot anar d’entre el 3% al 30% segons les malalties associades. Podem llegir que hi ha una alguns individus amb trets de personalitat molt diversos. Una gran majoria creixen en ambients amb una correcta socialització, amb valors, adaptats a les normes de la comunitat. Hi ha també un grup amb moltes dificultats per a adaptar-se a unes regles de conducta universals.

Sabem que la personalitat es va formant a una edat primerenca, influenciada per les experiències, per l’entorn i l’herència. En cas de patir un trastorn de la personalitat, les persones veuen clarament afectada la seva capacitat de pensar, de sentir i sobretot, de comportar-se.

Un trastorn de personalitat interfereix en la manera de funcionar i dificulta la integració en els diversos àmbits de la vida quotidiana. Podem parlar, doncs, de certes actituds, mecanismes generalitzats, inflexibles i rígids que els converteixen en febles per afrontar situacions noves.

En definitiva, sabem que la personalitat és la manera per la qual cada un de nosaltres percebem, pensem i ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Els trastorns de personalitat no esdevenen concretament malalties, sinó que són alteracions de la manera de ser, generant conflictes amb un mateix i amb els altres. És la pròpia persona, la seva identitat, començant a la infància i adolescència per la confluència de factors genètics i ambientals que es mantenen sempre.

Podem classificar-los en trastorn de personalitat paranoide, caracteritzat perquè la persona veu coses on no n’hi ha, generant desconfiança patològica, amb motius ocults, maliciosos, amb hostilitat, fa veure en els altres accions amenaçants.

Un altre seria el trastorn de personalitat esquizoide, que provoca l’aïllament social i emocional, afectant greument les relacions interpersonals. Observem que qui el pateix és una persona freda, distant, apàtica, que fa preferentment activitats solitàries.

També existeix el trastorn psicopàtic de la personalitat. La psicopatia és una malaltia mental complexa que es caracteritza per una manca d'empatia, de culpa i de remordiment. Solen ser persones manipuladores, enganyoses i antisocials amb un nul respecte pels drets i els sentiments dels altres.

El trastorn de personalitat esquizotípic, amb una conducta excèntrica, acostumen a malinterpretar comportaments.

Si algú pateix el TLP o trastorn límit de la personalitat, presenta  un comportament inestable que afecta les relacions amb els altres. També es pot observar una presència de la impulsivitat en la manera d’actuar i amb molta por a l’abandonament.

En el trastorn de la personalitat dependent, veiem que són persones que depenen massa dels altres per satisfer les seves necessitats emocionals i físiques.

El TOC, o trastorn de la personalitat obsessiva-compulsiva, apareix com una preocupació excessiva per l’ordre, el perfeccionisme i el control.

En el trastorn de la personalitat antisocial, la persona manifesta una conducta de menyspreu i violació dels drets dels altres amb un nul sentiment de culpa per això.

La família i els educadors i educadores, ajudem directament a un desenvolupament cerebral si aprenem a sentir i comprendre la vida interior dels infants i adolescents, oferint respostes millors i més adequades a les seves necessitats.

L’empatia és doncs la capacitat de comprendre i compartir els sentiments d’altres persones i ens permet veure les coses des de la perspectiva d’altri en lloc de la nostra. Ens fa guanyar la capacitat d’entendre l’estat emocional de l’altra persona per sentir de veritat allò que l’altra persona està experimentant.

Procurem, doncs, sentir pena, compassió, posar-nos al lloc de l’altre. A Alemanya els educadors i educadores aprenen el mot Einfülung o “sentir-se dins de”, és a dir, tenir la capacitat d’estar amb les emocions de l’altre i de compartir els seus estats emocionals.

L’empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d’una persona en una realitat aliena. Des del punt de vista lingüístic, empatia és una paraula que en grec antic estava formada per dues parts, una amb el significat de “dins” o “a l’interior” i l’altra de “patiment” o “el que està succeint”.

Podem parlar doncs d’empatia cognitiva, quan es tracta de posar-se en el lloc de l’altra persona i així veure com pensa, per comunicar-nos de manera efectiva.

De l’empatia emocional, estar en connexió instantània, sentint el que l’altra persona sent.

La preocupació o solidaritat empàtica, condueix a preocupar-se pel que pensa i sent l’altra persona intentant fer quelcom per millorar-ho.

Els educadors i educadores socials constatem en el nostre dia a dia que cal ensenyar a pensar en l’altra persona, sortir del nostre món, practicar l’escolta activa.

Saber llegir entre línies, foragitar els prejudicis i, sobretot, saber posar-nos en moltes pells.

Els trets de la paranoia porten directament a patir desconfiança, les persones se senten fàcilment provocades i al·ludides. La seva rigidesa els fa comportar-se com a persones autoritàries a qui no els agrada que se'ls porti la contrària.

Altres comportaments que apareixen són la hipertròfia del jo, narcisisme, egocentrisme marcat i una exagerada i reiterada valoració de les seves virtuts i dels seus encerts.

Una evitació de la intimitat, eviten la intimitat amb els altres.

La rancúnia i una conducta per als familiars o amics i una altra de molt diferent per als que no ho són. Les normes, la lleialtat i la justícia justifiquen el ressentiment i agressivitat.

“Hi ha molts estudis que corroboren la persistència de l'agressivitat infantil en nois com Jimmy. Com ja hem vist en un altre lloc, els pares dels nens agressius solen alternar la indiferència amb els càstigs durs i arbitraris, una pauta que, comprensiblement, fomenta la paranoia i l'agressivitat.” — Daniel Goleman 1946, és un psicòleg estatunidenc. https://iuymca.edu.ar/wp-content/uploads/2022/01/La-Inteligencia-Emocional-Daniel-Goleman-1.pdf

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)