Mitjans d’informació

Normalment ens arriben mitjançant les informacions dels mitjans d’informació. Els fets queden en segon terme i el que pren el protagonisme són els mitjans d’informació, la seva línia i els seus condicionants.

És per això que qui mana, no qui governa (que també de vegades), volen controlar-los, tenir-los al seu abast per formar l’opinió dels receptors dels seus missatges: és la guerra per guanyar el relat.

Qui mana, governi o no, té al seu abast els diners, les subvencions, el control de la publicitat que els mitjans necessiten fer per sobreviure econòmicament, i d’aquesta necessitat se’n deriva la dependència, la tendència a adaptar l’opinió a les demandes de qui té els diners. Les vinculacions econòmiques i polítiques dels mitjans de comunicació influeixen en la seva línia editorial, i posen en risc el pluralisme a l’hora d’informar i mostrar totes les veus. Els mitjans estan majoritàriament abocats a un clientelisme polític, són esclaus del món de les finances per deutes a bancs i grans corporacions, estan condicionats per les aportacions dels anunciants que dominen el deute acumulat, que és moltíssim (uns 1.100 milions) de diaris i cadenes de radio i televisió.

És innegable que la instrumentalització i els interessos de corporacions i classe política cap als mitjans no afavoreixen la independència periodística. Per tant, per molt que els professionals tinguin els coneixements suficients per a exercir, si no poden fer-ho sense ingerències, la seva capacitat d’informar es veu molt condicionada, i no precisament pel bé comú.

Extrec de “Salvem la professionalitat”, del portal “Redacció TVC”: ...Com a professionals no podem enganyar els ciutadans donant-los propaganda enlloc d’informació. Tots ens paguen amb els seus impostos… . Cap causa mereix que llencem a les escombraries la imparcialitat i la neutralitat que ens ha de caracteritzar com a professionals de la informació davant la societat i a la que estem obligats com a mitjà públic.

Animat per aquest text, vaig demanar explicacions al departament d’informatius de TV3, Atenció a l’Audiència, indicant-los que el tractament que havien donat al conclau que ERC va fer per veure si feien costat o no a Salvador Illa, era descaradament decantat vers la posició dels favorables, tant pels temps destinat a explicar el seu punt de vista com pel fet de entrevistar molt majoritàriament a partidaris del recolzament. Resposta? Ja li respondrem... Bé, seguiré insistint, perquè de situacions de manipulació n’hi ha molt sovint, com la que fa referència l’assistència ala Copa Amèrica: els informatius han donat dades manipulades, i el Sindicat de Periodistes ho ha denunciat. La xifra que donen els informatius multiplica per 14 el nombre d’assistents. Això, la gran assistència, ha facilitat que es consideri la Copa Amèrica com un Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic, i per tant l’obtenció de subvencions i exempcions fiscals els han afavorit. Fins i tot el programa Els matins ho ha posar en evidència.    

Per sort no sempre és així, i hi ha mitjans que lluiten contra corrent per mantenir la seva independència, per poder opinar lliurement agradi o no a qui té el control econòmic i la capacitat d’amenaçar.

Opinions que ni La Vanguardia ni El Periodico van voler acollir, les vaig poder exposar a Eix Diari o La Fura sense cap problema, i també a Canal Blau, tant ràdio com TV. Però el condicionant no és únicament a l’entorn de temes polítics o sociopolítics, s’estén a d’altres que no tenen res a veure amb el poder, o sí que hi té a veure?

Cada estiu sorgeix el debat sobre l’existència de platges on es practica el nudisme i la presència d’usuaris vestits ocupant part d’aquest reduït espai. L’estiu de 2023 T-5 va trucar demanant poder fer una entrevista a l’espai d’Ana Rosa Quintana. Es va preparar l’entrevista amb periodistes del canal, però cinc minuts abans es va anular argumentant problemes tècnics, i els tertulians van fer un tractament superficial i descaradament decantat en contra de la pràctica del nudisme.                                                                                                                             

Aquest estiu, 2024, va ser Antena 3 qui va demanar poder fer l’entrevista, i es va fer. Els tres minuts que es van emetre en absolut van reflectir el que es va dir, tots els argument de fons, van desaparèixer i va quedar limitat a si hi havia o no una ocupació, si hi havia convivència...  Aquest mateix tema, La Fura el va recollir en l’apartat opinions, i Canal Blau també: van ser uns quatre o cinc minuts, però van recollir allò que era essencial del nudisme, el fons que sustenta la seva existència.

Aquests mitjans locals són un privilegi que tenim a les nostres mans a l’hora d’emetre l’opinió i quan volem accedir a una informació no mediatitzada. Però la seva existència depèn també del recolzament que puguem donar-los tant a nivell econòmic com d’afavorir la seva expansió i la propagació de la seva veu.