El trastorn de pànic, els atacs d'ansietat i la crisi d'angoixa

Per tant, el trastorn de pànic esdevé un trastorn d’ansietat quan qui el pateix té atacs sobtats de por sense causa externa que el pugui provocar.

Aquestes freqüents experiències de terror venen acompanyades de molta ansietat i s’anomenen atacs de pànic o ansietat, arribant a provocar crisis d’ansietat o angoixa.

La crisi d’ansietat, que arriba de cop i volta, és molt intensa i amb una sensació de por i angoixa incontrolable. Sempre ve acompanyada d’alguns símptomes físics intensos. La persona pot arribar a pensar-se que la seva vida s’acaba per culpa de la intensitat dels símptomes que pateix.

Curiosament, com més es vol controlar l'ansietat, més augmenta el nerviosisme i com més pendent dels símptomes s’està, més ansietat provoca. Caldrà doncs que els esforços vagin orientats a aprendre a controlar la por i així evitar que aquesta controli la nostra existència..

L’ansietat i l’angoixa són emocions que tothom ha experimentat alguna vegada, són la resposta a les circumstàncies de l’entorn per fer front a una situació que amenaça la nostra seguretat i la dels nostres. Podem dir que esdevé una reacció natural d’alarma davant d’un gran perill i de la pèrdua del control.

Els educadors i educadores socials sabem que l’ansietat pot arribar a transformar-se en un trastorn quan aquesta ens limita davant de situacions noves del dia a dia. És freqüent i intensa. I és que perdem el control sobre aquesta ansietat i ens impedeix fer les activitats de la vida diària.

Els trastorns d’ansietat representen un dels problemes de salut mental més freqüents i venen acompanyats d’altres malalties mentals.

Podem parlar de diversos tipus de trastorns d’ansietat: l’agorafòbia per exemple, que provoca en la persona la necessitat d’evitar espais i situacions que poden provocar ansietat, com les aglomeracions, els ascensors, comerços, etc.

La fòbia social, que provoca gran ansietat davant dels altres, és la por de la persona a ser jutjada negativament en sentir-se inferior i diferent, provocant aïllament social i el consum excessiu d’alcohol.

Els atacs de pànic, les crisis d’ansietat o crisis d’angoixa, apareixen amb por o malestar intensos acompanyats de palpitacions, suors, tremolors, calfreds, sensació d’ofec, la por a perdre el control i embogir.

Hi ha altres tipus de fòbies més concretes que es manifesten per una intensa por,  entre d’altres viatjar en avió, anar al dentista, la sang, alguns animals com les serps etc.

El trastorn d’ansietat originat a conseqüència de patologies com la diabetis, les malalties del cor o l’hipertiroïdisme.

El trastorn d’ansietat pel consum, abús o dependència de les drogues.

Si parlem del trastorn d’ansietat generalitzada, provoca símptomes com ara tensió muscular, insomni, cansament i irritabilitat;  derivats d’una constant i gran preocupació per les situacions del dia a dia, durant un llarg període de temps.

El trastorn obsessivocompulsiu, els malalts pateixen obsessions, idees i pensaments persistents provocant comportaments repetitius i rituals anomenats compulsions. Hi ha casos com obsessions per la brutícia, la por als lladres i compulsions com la que provoca  rentar-se les mans constantment, entre d’altres.

El trastorn per estrès posttraumàtic, a conseqüència de l’experiència d’haver estat en risc i poder perdre la vida, en el cas d’agressions, d’atemptats i d’accidents.

També hem d’explicar que les crisis d'angoixa solen sorgir sense motiu aparent, no existeix causa i efecte, poden aparèixer en paral·lel a l’estrès i trobar-hi algun component genètic. Existeix una base neurobiològica per una desregulació de la serotonina en algunes parts del cervell.

Les crisis d'angoixa són molt comunes (fins al 7% en els serveis d'Atenció Primària). Hi ha estudis que indiquen que una de cada deu persones ha sofert com a mínim una crisi d'angoixa al llarg de la seva vida. Hi ha persones que pateixen diverses petites crisis d'angoixa que poden desaparèixer sense més importància.

Podem afirmar doncs, que l’estrès és una resposta fisiològica davant d’un perill que percep el nostre cervell. A voltes una amenaça i un altre estímul provoca que el cervell respongui amb uns mecanismes fisiològics en forma de fugida o en forma d’enfrontament.

Els educadors i educadores socials també sabem que si vinculem l’estrès a una resposta fisiològica davant d’un estímul que creiem perillós, l’ansietat és una resposta emocional davant una amenaça real o no. Això sí, hem de tenir en consideració que l’angoixa es caracteritza per ser una resposta davant la percepció d’amenaça de la vida de la persona, de la seva integritat física i també de la seva integritat moral.

L’angoixa és una sensació d’incomoditat emocional per una sensació d’indefensió davant d’un perill on no tenim el control sobre el que està passant i la nostra llibertat. Apareixen doncs els sentiments negatius respecte al futur, la impotència, la indefensió.

Existeixen símptomes fisiològics lligats a l’ansietat com la suor, la tensió muscular, acceleració del ritme cardíac, els tremolors i els problemes respiratoris.

L’angoixa s’acostuma a viure com un patiment físic generalitzat. L’ansietat forma part de la nostra societat, condiciona el nostre dia a dia i les nostres relacions, esdevé un trastorn que pot presentar-se amb diferents símptomes, com la irritabilitat, el neguit, el nerviosisme o les dificultats de concentració.

Amb tècniques com la respiració conscient, aprendre a identificar i qüestionar pensaments negatius, la pràctica de l’atenció plena, el mindfulness, la realització d’activitat física regular, l’establiment d’una xarxa de suport social, evitar el consum excessiu d’estimulants es pot arribar a controlar. També practicant tècniques de relaxació i sobretot, amb l’ajut de professionals de salut mental, com psicòlegs o psiquiatres que ens poden oferir el suport individualitzat i, sobretot, les estratègies específiques per poder treballar les angoixes satisfactòriament.

“El temor aguditza els sentits. L'ansietat els paralitza” – Kurt Goldstein, (1878-1965) psiquiatre i neuròleg nord-americà d’origen alemany.

Es considera un dels precursors de la medicina psicosomàtica, amb publicacions com Über Aphasie (1927), Der Aufbau des Organismes (1934), Aftereffetcs of Brain Injuries in War (1942) i Language and Language Disturbances (1948).

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)