La gelosia

La gelosia és un sentiment natural que tots hem sentit o podem sentir en algun moment. 

Tothom coincideix en el fet que la gelosia és una por de perdre quelcom, una persona, una cosa o una posició social.

Hi ha moltes formes de gelosia: la relacionada amb la feina, amb l’autorealització personal, vers els germans, amb la possessió de coses materials, en l’àmbit social, etc.

Això sí, la gelosia esdevé una resposta emocional que pretén protegir el que sigui davant del que hom considera una amenaça, una resposta emocional que provoca sospita o inquietud davant de les emocions no controlades.

El vessant més positiu és que ens ajuda a motivar-nos, per tal de superar i aconseguir tot allò que desitgem.

Anem doncs a intentar definir-la, la gelosia: és un estat subjectiu caracteritzat per una sensació de frustració en creure que hem de rebre tot de les persones que estimem, amb la mateixa freqüència i intensitat que volem. La gelosia no és res més que una distorsió cognitiva sobre fets objectius, els sentiments dels altres, les conseqüències futures i la percepció de la realitat.

Si analitzem les causes, podem trobar-ne des de ben petits, per exemple en el naixement d'un germanet o germaneta, els infants reclamen la mateixa o més atenció de la que havien gaudit abans de l’arribada del nounat.

A voltes, aquesta es torna exagerada, allargant-se en el temps, apareixent així problemes intrafamiliars que evolucionen negativament i deterioren les relacions.

No fer diferències notòries respecte del temps d'atenció, amb una atenció individual cada dia, encara que sigui uns minuts, aquest fet dona una seguretat pel desenvolupament de la personalitat. Els sentiments s’han de manifestar i exterioritzar, afavorir que l’infant els  expressi, les preocupacions, les alegries...

Cal evitar les actituds sobreprotectores que limiten el desenvolupament de l'autonomia i allarguen la dependència afectiva.

Existeixen diferents formes de gelosia, hem parlat del naixement d’un nou germà i també poden aparèixer en la diferència d’edat dels germans, el lloc que s’ocupa entre ells, el tipus de família...

Hi ha també diferents maneres veure-la segons les manifestacions conductuals, psíquiques, psicosomàtiques, escolars o familiars. S’ha de treballar emocionalment per evitar l’aparició de factors de risc i comportaments com la inseguretat, la dependència afectiva, la timidesa i les dificultats d’adaptació, entre d’altres.

Podem observar doncs, que darrere de la gelosia hi ha una experiència subjectiva de malestar emocional i frustració, per causes, fets objectius, reals o imaginaris que poden evolucionar en greus trastorns mentals.

Els educadors i educadores socials ens trobem davant d’un problema, d’un sentiment que cal aprendre a gestionar. No podem jutjar alegrement ni amagar aquest sentiment que no deixa de ser una emoció que l’infant i l’adolescent sent.

No s’ha de confondre amb l’enveja, que és bàsicament el desig de  voler una cosa que pertany a una altra persona. La gelosia apareix quan es té por de perdre alguna cosa o quelcom que creiem que ens pertany. Els vincles emocionals són molt importants especialment a la infància, en el moment en què ens desenvolupem emocionalment.

La gelosia és doncs, un sentiment, una resposta emocional subjectiva, caracteritzada per una sensació de frustració i és present en totes les etapes de la vida.

Quan aquesta és fraterna, sobretot quan els infants són petits, hem d’estar atents a la necessitat d’atraure l’atenció dels pares o de tenir més atenció que la resta de germans.

Cal evitar la comparació entre germans, de propiciar la necessitat de sentir-se superior a l’altre, el desig d’aconseguir més coses o privilegis que l’altre.

En el cas de la gelosia en la parella, aquesta provoca un sentiment negatiu a qui la sent i també a la parella. Cal tenir present sempre que la confiança és la base d’una relació.

La gelosia “normal” es manifesta amb tristor i patiment per la pèrdua de la parella, es pateix una gran humiliació per aquest abandonament i, sobretot, odi vers a una tercera persona, a qui considerem culpable d’aquest trencament. A voltes apareix un sentiment de desvaloració, de pèrdua d'identitat.

Cal tenir en consideració que aquesta gelosia mesurada per la seva intensitat i qualitat pot esdevenir una gelosia patològica. Aquesta no es fonamenta en la realitat, està relacionada amb la vigilància de la parella i del seu entorn.

Alguns investigadors proposen tres tipus de gelosia, una gelosia normal o de competència, que es manifesta per la por de perdre un objecte que poden contenir sentiments d’hostilitat cap als possibles rivals.

La que sent tant l’home com la dona a partir de la pròpia infidelitat, real o imaginada.

I l’anomenada gelosia delirant, ve dels desitjos d’infidelitat reprimits i inconscients, que permet veure la seva parella en l’acte mateix d’infidelitat.

Existeixen tractaments psicològics per a la gelosia, un dels tractaments més recomanats és la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC) i la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC).

En la Teràpia Racional Emotiva, "les persones no s'alteren pels fets, sinó pel que pensen sobre els fets", els problemes conductuals i emocionals tenen el seu origen en el pensament, l’emoció i la conducta.

En la Teràpia Cognitiu Conductual es treballa per prendre consciència de pensaments imprecisos o negatius, ensenyar una sèrie de tècniques i estratègies psicològiques per afrontar els problemes.

La TCC incideix més en els símptomes i com portar les situacions específiques, la TREC se centra a modificar les creences profundes que sostenen els pensaments i comportaments irracionals, es confronten les creences, per ensenyar a desafiar activament els pensaments negatius i substituir-los per idees més funcionals i realistes.

“ Què pot fer la família per prevenir i resoldre la gelosia? La gelosia està molt relacionada amb l’amor, i si hi ha amor se supera bé. Moltes vegades es fan comentaris com ‘’Si no fas això, no t’estimaré’’, ‘’La teva mare estima més al teu germanet’’, ‘’Ell sí que ho fa bé, ell sí que m’estima’’, ‘’A qui estimes més, el pare o la mare?’’ etc.

Aquests comentaris fan creure que hi ha una quantitat limitada d’amor, i no és cert.

L’amor dels pares i mares és infinit i incondicional.

És molt important no criticar un fill perquè sent gelosia, no etiquetar-lo de gelós, no fomentar competència ni rivalitat entre germans, valorar molt les coses adequades a l’edat de cada fill, no voler que el gran sigui més gran del que és (‘’tu ja ets gran, no pots plorar”, “has de tenir cura del teu germà petit’’), no deixar de fer les coses que abans es feien amb ell i buscar uns espais perquè sigui el protagonista. Marta Albaladejo és mestra, entrenadora personal (coach) i especialista en comunicació interpersonal.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)