Mai no s’ajunten si no s’assemblen

Les declaracions de llurs rodes de premsa clamen al cel pel desvergonyiment. Ben bé tots s'ajusten a un guió uniforme, pautat als missatges de correu o whatsapp que articulen des de Moncloa o Ferraz. Tracten l'audiència de babaus. Òbviament parlo del PSOE.

Cada dia que passa cargolen més i més la troca. Palesen mediocritat supina. Testos i olles estan bastits d'una terrissa idèntica. Ben bé n'encerten poques. Estan empastifats per un munt de casos tèrbols que poden fregar la prevaricació, la corrupció o la foscor. Un cop destapats, s'afanyen a ordir un discurs de complicitat com si res no anés amb ells. Encara més, tenen la santa barra de rebotar-se tant contra jutges com mitjans de comunicació que fiquen el dit a la nafra. No hi ha un sol pam de net... A tall d'exemple, citaria els casos Koldo i Begoña.

Al·ludir, en aquesta tessitura, a suposades caces de bruixes no és altra cosa que tocar a morts. En aquest sentit, seguir les compareixences de la ministra-portantveu per a negar evidències o veritats absolutes frega el cinisme i la riota.

La senyora Pilar Alegría difícilment esdevindrà la secretària general d'Aragó. Fa més que fàstic la indecència del seu servilisme. Per acabar-ho d'adobar, ja només ens restava sentir l'anàlisi que ha fet sobre el nyap que pot representar l'aprovació d'una llei que foragitarà properament de la presó un important nombre de presos d'ETA. És clar que, ací, el reforç o suport que li brinden col·legues del partit com els ministres Puente, Montero i Marlaska o el propi Patxi López no fa altra cosa que augmentar la indignació de la gent del carrer. La normal i corrent. Què s'hauran cregut? On és el més mínim sentit d’allò que entenem per deontologia?

Per a mi, lamentant-ho molt, bon vent i barca nova! Potser el més desitjable i assenyat fóra avançar les eleccions generals no més enllà de la primavera. Quina pena que em fa tot plegat!