Els dèficits en les habilitats socials i en l’assertivitat

Si parlem de les habilitats socials, o competències socials, diem que són un conjunt de capacitats i destreses interpersonals que ajuden a relacionar-se d’una manera correcta. Així som capaços d’expressar sentiments, opinions, desitjos o necessitats davant contextos o situacions diferents, controlant així les normes socials.

Les habilitats que podem assenyalar són l’escolta activa, iniciar, mantenir i finalitzar una conversa, fer preguntes, demanar perdó, la persuasió, opinar, saber-se explicar, l’expressió de sentiments, entre d’altres.

A la vellesa, hi ha persones que veuen minvades les seves habilitats socials i les limita qualsevol possibilitat d’interacció, afectant a la seva vida diària.

Veiem doncs quin dèficit d’habilitats socials podem trobar, com per exemple els problemes d’autoestima, per no poder comunicar-se i tenir problemes per interaccionar amb les altres persones del voltant.

L’ansietat i la depressió també provoquen dificultats per les habilitats socials, juntament amb una incapacitat per resoldre conflictes, algunes persones eviten enfrontar-se a situacions a voltes habituals.

Podem observar també un cert rebuig dels altres, repercutint en les persones que els envolten.

Aleshores inevitablement hem de parlar dels estils de comportament. En primer lloc, trobem l’estil Inhibit, aplica un desig desmesurat d’agradar a tothom, presenta una absència de respecte cap a si mateix, amb una impotència per expressar els propis sentiments, desitjos o opinions d’una forma correcta. Són persones que no diuen mai el que pensen, per tant, no senten i no necessiten, evitant així problemes o conflictes.

Estan més preocupades per no molestar o fer una cosa inadequada, tenen molta ansietat interpersonal. Es mostren agradables, educades i atentes, prenent una posició de subordinació, apareixen doncs sentiments d’incomprensió, arribant a sentir-se ignorades i utilitzades. Experimenten malestar emocional, que es manifesta amb abatiment, depressió, tensió, desmotivació, desesperança, frustració, odi, rancor.

Esdevenen persones passives, fan coses que no volen fer.

L’estil agressiu ve condicionat per una absència de respecte cap als sentiments, necessitats i desitjos dels altres.

Amb manca d’empatia i passen per sobre dels drets dels altres per a aconseguir els seus objectius. La conducta verbal agressiva pot manifestar-se directament o indirectament amb atacs verbals encoberts, degradants, sarcàstics, murmuracions, calúmnies, confabulacions, etc.

Tenen un comportament extremadament egoista i manipulador, provoca emocions molt negatives en les víctimes que les pateixen com ressentiment, odi, desig de venjança, aversió, etc.

Finalment, l’estil assertiu, es manifesta amb un respecte pels propis drets i pels drets dels altres. Tenen en compte els seus propis sentiments, desitjos i necessitats, però també tenen en compte els dels altres. Intenten relacionar-se de manera honesta i autèntica, es respecten a si mateixes sense oblidar els drets dels altres.

I és que cal fer-nos una pregunta, les habilitats socials i l'assertivitat són el mateix? Doncs no, l'assertivitat és un destacat component de les habilitats socials, ens ajuda a defensar els nostres drets sense vulnerar els dels altres i també, inclou moltes habilitats socials diferents.

En aquest sentit, podem definir tres àrees principals de l'assertivitat que són l’autoafirmació, quan cal defensar els propis drets, fer peticions i expressar la pròpia opinió.

Hi ha la que sorgeix quan volem expressar emocions agradables, com l’afecte, i el fer o rebre elogis.

I finalment, quan parlem d’expressar emocions desagradables, quan volem deixar molt clara la nostra disconformitat o enuig davant d’un fet i una situació.

Les habilitats més significatives són l’escolta, l’empatia, l’assertivitat, l’autoconsciència i l’autoregulació. L’assertivitat és una part de les habilitats socials que reuneix les conductes i pensaments que ens permeten defensar els drets de cada persona sense agredir ni ser agredit.

Per això cal mantenir conductes relatives al respecte, respectar sempre el temps de l’altre perquè pugui comunicar bé el seu missatge.

També hem d’observar l'interlocutor per posar-nos-hi en sintonia, per entendre’l i comprendre’l.

Respectar i aplicar una comunicació no verbal, amb la posició del cos, el contacte visual, amb somriures i gestos.

Fer, si és necessari, reajustaments lingüístics, proposant les preguntes i els comentaris adients que ens ajudin a verificar el que escoltem, sense interrompre la conversa.

En definitiva, una persona assertiva es caracteritza pel fet de tenir la capacitat d’expressar allò que vol o necessita, vetllant pels propis drets i sentiments, sense ferir els altres.

Implica també el respecte cap a un mateix en expressar les pròpies necessitats, defensant els propis drets i respectar els drets i les necessitats dels altres.

Cal tenir una manera de pensar més racional i actuar d’una forma més adaptativa a la vida i a les circumstàncies dels altres.

L’assertivitat és una forma d’entendre la vida, una actitud d’autoafirmació i defensa dels nostres drets personals, dels nostres sentiments, de les nostres preferències, i necessitats, cal aleshores opinar respectant alhora els altres.

Com a resum, podem afirmar que les habilitats socials estan relacionades amb la comunicació interpersonal i, sobretot, amb la nostra autoestima.

El desenvolupament de les habilitats socials ens permet adaptar-nos millor a les diferents situacions socials i als nostres propis drets, respectant els dels altres.

Els educadors i educadores socials sabem que hem d’ajudar a desenvolupar les habilitats socials per millorar les interaccions que formen part de la vida en societat.

En la família, en la feina, amb els amics, fins i tot amb els desconeguts hem d’aprendre a valorar el que hom necessita en cada moment.

“La comunicació és el pilar fonamental de les nostres interaccions socials i professionals. No obstant això, no n’hi ha prou amb expressar les nostres idees; la forma en què ho fem és igualment important. Dos conceptes clau que contribueixen significativament a una comunicació efectiva són l’assertivitat i l’empatia. Aquestes dues habilitats, quan es combinen, formen una sinergia poderosa que facilita una comunicació més clara, respectuosa i enriquidora.

L’Assertivitat és l’habilitat d’expressar les nostres idees de manera clara i directa.

L’assertivitat implica la capacitat d’expressar els nostres pensaments, sentiments i desitjos de manera directa, honesta i respectuosa, sense violar els drets dels altres. Ser assertiu significa defensar els nostres drets i mantenir una comunicació franca, però sense caure en l’agressió o la passivitat. En practicar l’assertivitat, ens posicionem com a individus segurs de si mateixos, capaços de comunicar les nostres necessitats i límits de manera clara i efectiva.” (https://www.socdelmontseny.cat/assertivitat-i-empatia-la-sintesi-perfecta-per-a-una-comunicacio-eficac/).

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)