Els ‘conguitos’

Acabo de saber que, al bar del Parlament Català, es deixaran de vendre "conguitos". Arran la queixa d'algun client que hi apuntava connotacions racistes. Embolica que fa fort! Aquest és un problema real del país? Molt abans caldria pensar en el preu dels lloguers, la qualitat de l'ensenyament, les mancances del sector sanitari, el mal servei del sector bancari, el futur de les pensions, la batussa constant i grotesca entre grups parlamentaris, la feblesa de la llengua autòctona a nivell social, la immigració, l'anomenat sensellarisme... Segueixo?

Els conguitos són boletes de cacauet, banyades de xocolata. A partir d'aquest preàmbul, tinc la percepció -cada dia que passa, més arrelada-  que "qui no té feina el gat pentina". Quanta ridiculesa més malaltissa! Hi ha por enfront que la gent pensi lliurement. Que tingui esperit crític. Per tot plegat, ens cerquen temes innocus com aquest. Veuen la palla de l'ull aliè i ignoren la biga del propi. Particularment, a mi el tema dels conguitos tant se me'n fot, la veritat sigui dita.

Un altre tema que m'irrita és l'invent del que jo anomenaria "plural no inclusiu"... Al·ludir a catalans i catalanes, espanyols i espanyoles, consumidors i consumidores és tocar a morts. Voler confondre la gent, xulejant d'una presumpta ignorància supina en llurs compareixences davant dels mass media. Que deixin ja de fer el passerell! El meu pare (q.e.p.d,) en diria "el pinatell". És com cagar bolets. Ben absurd!

Igual que he encetat el meu escrit referint-me a la política del Principat també penso en el Congrés dels diputats i en una cambra del tot "prescindible" com el Senat. Com els hi han pogut passar per alt la relliscada patètica de tots els grups, que beneirà la important reducció de condemna carcelària a presos etarres? A què dediquen el seu temps de lleure? Per això cobren la carretada de diners que és de domini públic? Au va! Que se'n vagin a pastar fang! Per al·lusions directes i personals -a fi que ningú no pensi en una afirmació posada amb calçador- penso sentidament en l'assassinat del meu amic Paco Cano i Consuegra (a punt d'acomplir-se 24 anys d'aquella barrabassada).

Pròxims a celebrar llurs congressos tant ERC com JUNTS, només els hi demano això: que facin palès rigor, coherència, sentit d'estat, empatia i compromís amb la gent. Tot el demés són trons. Que s'empoderin realment d'un eslògan sorneguer que trobo brutalment genial: "els impossibles, els fem al moment. Els miracles, emperò, triguen un pèl més". Més fets i menys xerrameca barata/inútil. Vaja, com la "dels conguits".