M. H. President de la Generalitat de Catalunya

No dubto que la seva presència als actes de la Festa Nacional no buscava trencar una absència de catorze anys a la diada dels espanyols i a la corresponent desfilada.                                                                                                                   

La seva intenció, com a Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, devia ser fer veure al Rei dels espanyols que els seu missatge del 3 d’octubre de 20217 va ser absolutament contrari al que preveu la Constitució, que és “...arbitrar y moderar el funcionamiento regular de las instituciones…”.                                                  

O exposar al President del Consejo General del Poder Judicial que això que anomenen amnistia no s’assembla gens al que hauria hagut de ser. I que precisament ells són els causants que la llei d’amnistia hagi estat més útil per a les forces armades que van colpejar sense quasi aturador que no pas pels polítics, activistes i gent del carrer que van defensar el seu dret a votar l’1 d’octubre.                                                                                                                                  

Confio que haurà parlat amb els membres del Tribunal Constitucional sobre la inconveniència d’haver amputat i desactivat la llei catalana contra els desnonaments que obligava als grans tenidors a oferir un lloguer social abans de recórrer al desnonament. Era una llei que no calia desballestar perquè durant els cinc anys d’aplicació havia beneficiat 19.684 famílies que van obtenir una alternativa habitacional en lloc de trobar-se amb els mobles al carrer.

El problema de manca d’habitatge públic és important a Catalunya. Com a President, penso que devia proposar, a l’amic Sánchez, que una manera realista i ràpida de disposar de sòl en condicions econòmiques podia ser que la Sareb, l’anomenat banc dolent, traspassés tots els solars que té als ajuntaments de Catalunya que tenen manca de sòl públic. La Sareb té com a missió comprar els immobles propietat dels bancs a un preu menor per donar així actiu als bancs i sanejar els seus comptes, i des de 2022 l’estat la va absorbir. Li devia recordar al company Presidente que la Sareb ha estat implicada en diferents escàndols per desnonaments en moments de manca de vivenda pública, i que per tant, si s’ha beneficiat del problema de l’habitatge, ara hauria d’ajudar a encarrilar-lo.

No tinc cap dubte que deu haver mostrat a tots els Presidents Autonòmics (als que van anar a Madrid el 12 d’octubre), que Catalunya té un dèficit fiscal històric, crònic i creixent. Que devia fer mans i mànigues per fer entendre a persones com Mazón, Ayuso o Marga Prohens la gravetat de la situació i la repercussió que això té en els serveis que la Generalitat pot prestar. Ben segur que va fer callar al seu company de partit, el senyor García-Paje, quan deia que “la riquesa de Catalunya no és dels catalans, és de tots”.                                    

Quan estic escrivint això sento que la portaveu del Govern català, Sílvia Paneque, justifica la presència del President Illa a la Festa del 12 d’octubre per la voluntat de “ocupar totes les cadires on Catalunya ha de ser present”. Així, anava errat en els meus supòsits? És possible que la intenció d’Illa fos rendir homenatge al rei espanyol, en el dia de la Fiesta Nacional, amb les desfilades de l’exèrcit al carrer?

Podria ser que durant les converses amb els membres dels diferents tribunals congregats a l’entorn del Rei, els demanés una mica de paciència i mà esquerra per amansir els catalans tossuts, hiperventilats i gens disposats a oblidar els cops de porra i la repressió?.

Em temo que devia anar al palau de la Zarzuela per aparentar normalitat, una paraula buida, sinònima de repressió camuflada sota del “talante“ socialista. Un invent semàntic per fer creure que l’independentisme és ja pàgina passada, i que tots, com la selecció nacional de futbol, som un darrera la bandera, ignorant que possiblement ha mort aquell cos de l’independentisme, però que l’esperit no, i que pot renéixer amb la convicció de fer les coses millor.

M’agradaria poder creure, malgrat tot, que no va dir als seus companys de Gobierno i de partit, que és cert que la riquesa dels catalans no és de Catalunya i que és de tots, però que dissimulessin, que els catalans son molt rondinaires,... i que és millor enredar-los amb collarets i miralls.

Quantes coses li podria dir senyor Illa, però no cal, les veus del carrer no arriben al seu balcó...

Per cert... com ja deu saber, l’abstenció del PSC al Parlament ha impedit que el Parlament pugui exigir a l’Estat que demani perdó per l’afusellament del President Companys. Una ordre del Comité Federal del PSOE?

Esmenar-se és de savis: P. H. President de la Generalitat de Catalunya, a Madrid hi va anar com a dirigent del PSOE, no en representació de Catalunya.