Vi amari shib si amaro barvalimos

La ciutat de Vilanova i la Geltrú compta amb diversos centenars de famílies pertanyent a la comunitat gitana, sent aquestes unes 80.000 persones arreu de Catalunya, que hi arribaren fa més de sis-cents anys, l’any 1415, constituint un poble dins d’un país. Així doncs, el 8 d’abril, el municipi commemora el Dia Internacional del Poble Gitano, havent-se organitzat diversos actes durant els darrers anys, en reconeixement d’aquesta comunitat, tot fent valdre la seva cultura pròpia.

La immensa majoria de veïnes i veïns de la comunitat Roma de Vilanova i la Geltrú, tenen el català o el castellà com a llengua materna. En paral·lel, la llengua pròpia de la comunitat, parlada i apresa en el cas del nostre municipi, generalment a casa o en espais establerts per la mateixa comunitat, és el romaní o romanó. Aquesta llengua, pertanyent a la gran família de llengües indoeuropees, deriva del sànscrit, tot permetent als gitanos de tot el món, entre ells comunicar-se. És parlada arreu d’Europa, comptant amb set grans varietats que agrupen els diferents dialectes, tenint actualment un elevat índex de transmissió generacional en estats dels Balcans, on és la llengua primària de bona part de la comunitat. S’estima que és la llengua materna de cinc milions de persones al món, i en paral·lel, que el saben parlar vora a deu milions d’europeus i europees. El romaní és idioma reconegut a l’estat de Kosovo, així com a Bulgària, Romania, Suècia, Croàcia o Hongria, i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix un seguit de recomanacions per normalitzar l’ús d’aquesta llengua a certs estats membres. A l’estat espanyol, els diferents dialectes de la comunitat, que es formaren incorporant al romanó préstecs lingüístics a partir del contacte amb el català, l’èuscar i el castellà, van desaparèixer fa més de dos segles, fruit de la persecució històrica que ha patit el Poble Gitano al territori. Sí que es conserva, no obstant, una part del vocabulari romaní, que barrejat amb estructures gramaticals i mots del català, el castellà o l’èuscar deriva en el que s’anomena caló, o erromintxela a Euskadi. Si bé la gran majoria de membres de la comunitat gitana no parlen caló -que no té intercomprensió mútua amb altres dialectes romanís-, si que en coneixen el vocabulari bàsic. Alguns manlleus del romanó que s’utilitzen en català, poden ser mots com ara calés, molar, paio, tasca, xaval, xivato, xoriço o xungo. Avui en dia, no existeix una llengua romaní estandarditzada, malgrat els esforços de la Unió Romaní Internacional, i de filòlegs com l’occitanista Marcel Courthiade. Tot i això, s’estan fent passos en aquesta línia, i les variants estandarditzades dels diferents dialectes xerrats al continent europeu permeten una intercomprensió en alt grau. L’Atles de les llengües en perill que edita la UNESCO, cataloga el romanó com a llengua vulnerable, dins de les diferents categories de llengües en perill d’extinció.

En aquest sentit, el reconeixement i la recuperació tant de l’ús del caló català, com d’una varietat estandarditzada del romaní, ha estat una important reivindicació del moviment associatiu gitano del país, quedant així doncs reconegut aquest objectiu en els diferents plans integrals del poble gitano a Catalunya. Actualment, el IV Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya 2017-2020 es troba prorrogat mentre no s’aprovi el cinquè pla, que començà a elaborar-se l’any 2023. L’actual Pla contempla un seguit d’accions per potenciar l’aprenentatge i la visibilització de la llengua romaní en el Poble Gitano i en el conjunt de la societat catalana. L’article 42.7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix que el foment de la cultura gitana és una responsabilitat dels poders públics. En aquesta línia, l’any 2020, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, publicà un diccionari en imatges català-romaní, que compta amb més de 1.000 paraules de vocabulari bàsic. Altres accions han estat el desenvolupament d’accions formatives en llengua romaní en diferents centres educatius de Catalunya.

El Dia Internacional de la Llengua Romaní és celebrat en diferents municipis del país des de fa anys. Se celebra el 5 de novembre, tenint en compte que aquell dia de l’any 2009, un grup nodrit de lingüistes, professors i persones representants de les entitats gitanes es reuniren a la capital de Croàcia per parlar sobre l’estat de la llengua i treballar per a aconseguir-ne l’oficialitat a Europa, amb l’objectiu de fer visible aquesta causa. Vilanova i la Geltrú és una ciutat compromesa amb la comunitat gitana. Fins fa uns anys, un representant de l’Associació Cultural Gitana feia xerrades als centres educatius del municipi sobre interculturalitat, tractant el fet històric, cultural i lingüístic de la comunitat.

En aquest sentit, des del Grup Municipal de Vilanova i la Geltrú, vam presentar una moció per la commemoració del Dia Internacional de la Llengua Romaní i el reconeixement al Poble Gitano del municipi, al passat Ple de setembre. La proposta, que comptà amb la defensa i intervenció del senyor Àngel Giménez, històric president de l’Associació Cultural Gitana de Vilanova i la Geltrú, i una de les veus de la comunitat gitana més autoritzades, conegudes i respectades del país, fou aprovada per unanimitat. El text aprovat recull el reconeixement per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del Dia Internacional de la Llengua Romaní, o la promoció de la celebració d’activitats culturals i de difusió sobre la llengua romaní a les dates pròximes al Dia Internacional del Poble Gitano i al Dia Internacional de la Llengua Romaní. En paral·lel, s’iniciarà un treball amb entitats i AFAs per establir una activitat extraescolar en llengua romaní en algun centre escolar del municipi, així com es vetllarà per reprendre, de la mà de les associacions del col·lectiu, els tallers i xerrades de sensibilització sobre la història, cultura i llengua gitanes als diferents centres educatius de la ciutat.

Finalment, es va acordar la proposta de Transformem VNG per elevar a la Comissió de Nomenclàtor, d’escollir un carrer o plaça del municipi per ser anomenat “del Poble Gitano”, a tall de reconeixement a aquesta comunitat tan arrelada a les nostres viles. Cal esmentar que cada volta són més els municipis de Catalunya que compten al seu nomenclàtor amb carrers o places “del Poble Gitano”.

Continuarem treballant amb determinació des de la institució municipal i des dels barris, places i carrers per una vila cohesionada, que conegui i respecti la cultura i la història de la comunitat gitana. Vi amari shib si amaro barvalimos; la nostra llengua és també la nostra riquesa.

Marc Segarra
Portaveu de Transformem VNG a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú