Prioritats

No sé si ho sabeu perquè no se n’ha fet propaganda, però a Barcelona s’han disputat les regates de la Copa Amèrica. El vaixell guanyador és el de Nova Zelanda i, com a vencedor, té dret a organitzar la Copa 2026. Fins aquí no hi ha notícia; però la seva resposta sí que ho és: “...a Nova Zelanda tenim altres prioritats abans d’organitzar la nova competició...”. Es refereixen a sanitat, educació... L’edició de Barcelona ha costat més de 50M de diner públic (30M l’estat; 10M l’Ajuntament; 10 la Generalitat i 4M la Diputació. Ara sembla ser que la ciutat no estaria disposada a tornar a organitzar una nova Copa Amèrica. València, però sí que hi estaria interessada (o hi estava abans de la DANA). Diuen que ja ho han fet dues vegades i que els va anar bé, però la realitat és que va provocar la pèrdua de 400M. Nova Zelanda tria educació; Espanya aposta per la Copa Amèrica. Prioritats...

Actualment a moltes ciutats espanyoles s’estan produint manifestacions, acampades, concentracions... per fer visible el descontentament davant els problemes d’habitatge, i València, precisament, n’és una. Però, qui està descontent? Aquí també hi pesen prioritats...

Bernardos, un economista mediàtic, defensa que el problema de fons és que hi ha molta més demanda de lloguer que pisos disponibles. Espanya és el país de l’euro amb menys vivenda pública. Rajoy no va fer res per equilibrar oferta i demanda i ara Sánchez ha reduït l’oferta, i per tant ha agreujat el problema. Bernardos diu que si l’oferta d’habitatges no augmenta o decau és perquè propietaris i promotors no obtenen prou beneficis. Caldria afavorir els promotors i propietaris perquè augmentessin el seu negoci i alhora el nombre de vivendes disponibles? Aquí sorgeix una qüestió: si la Constitució considera el dret a l’habitatge com a fonamental, pot ser un terreny on especular apartant habitatges de l’oferiment o volent-los fer passar per equipaments turístics? Prioritats...

José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, diu que actualmente hi ha unes 300.000 cases destinades a lloguer social. Són l’1% del total, quan la mitjana a la Unió Europea és el 7%. Però cal tenir present que si les vivendes publiques que hi havia hagut no s’haguessin  desqualificat passant-les a lloguer de mercat, ara no serien la solució al problema de la vivenda però suposarien una clara millora. I segueix: si en lloc d’haver-hi entre un 1,5% o 2% de vivenda social tinguéssim el 8% o 9% (la mitjana europea), hi hauria 1,3M de famílies que sortirien de la situació angoixant en que viuen, podent aspirar a una vivenda social en lloc de sotmetre’s a un llogues del mercat especulatiu. Prioritats...

A Viena hi ha apartaments a preus assequibles perquè l’Ajuntament defensa que l’habitatge és un dret, no una mercaderia, i el 60 % de vienesos viuen en pisos socials perquè disposen de 220.000 pisos que són de titularitat municipal i 200.000 que s’han construït amb ajuts públics a les cooperatives. El preu del lloguer d’aquests pisos és la meitat del que es pagaria al mercat privat.

Els pisos de protecció oficial estan distribuïts per tota la ciutat i s'agrupen en complexos d'habitatges. Es fa així per evitar els guetos i els barris exclusius i perquè hi hagi barreja social. És l’antítesi del model d'altres ciutats, com París, on els barris perifèrics, les banlieues, solen ser els més desafavorits. Hi ha també un aspecte molt important: l’existència i augment de l’habitatge públic empeny a la baixa els preus del lloguer no protegit. I la construcció de més habitatge públic és la millor manera de mantenir els lloguers a preus assequibles. Buscant dades actuals de Viena es veu que el metre quadrat d’habitatge públic de lloguer costa 8 euros de mitjana; el preu al mercat privat és de 11 euros, i a Barcelona ronda els 20 euros (portal Idealista). Prioritats...  

Prioritats, sí, però des de fa molts anys que hi són; des de principis del segle XX. En aquell moment més de 300.000 persones de classe obrera malvivien en barraques i minats per les malalties, la tuberculosi, principalment. Després de la Primera Guerra Mundial, la construcció de milers d’habitatges assequibles al centre de  la ciutat per als obrers va ser la resposta que la socialdemocràcia va donar a aquest problema. I la resposta perviu.

Actualment l’extrema dreta és la primera força al Parlament d’Àustria, però el Consell Municipal de Viena segueix governat pels socialdemòcrates, i els altres partits tampoc posen en qüestió el model vienès d’habitatge, que està molt arrelat en la societat.

A Catalunya 9 de cada 10 habitatges de protecció oficial han sortit del sistema protegit perquè al cap de 25 anys es poden vendre ja a preu de mercat. A Viena han mantingut els habitatges socials i n’han ampliat el nombre. Els grans projectes privats de construcció han d’incloure 2/3 d’habitatges socials, el doble del 30% en vigor a Barcelona, des del 2018, i que l’Ajuntament encara vol flexibilitzar. Prioritats...  

No és hora de cedir la prioritat a l’habitatge? I de protegir la sanitat, les pensions, l’ensenyament, ...els drets socials?