Trobar-se amb l’art i la vida

Si és cert que l’Art és viu, fem que surti al carrer, que ens ofereixi diferents maneres d’interactuar i interpel·lar-nos! ... Per què s’ha de veure tan sols als Museus o a sales  d’exposicions?... L’espectador, quin paper ha de tenir? És un subjecte que es limita a fer una mera ‘contemplació passiva’ d’allò que se li presenta davant dels ulls? Realment, és així? No hi  pot haver una actitud més implicada o més activa més enllà de la mirada i de l’observació en l’intent de la seva descodificació a la recerca d’un pretès significat? O és per un gaudi o sintonia estètics? O ens fa reflexionar i ens porta a la consciència aspectes que ens passaven desapercebuts o no hi paràvem prou atenció?  

Sovint no tenim l’oportunitat de prendre part des d’altres punts de vista i aproximar-nos als fenòmens artístics com els proposats a l’exposició ‘X AMOR: Com es gesta una obra d’Art per part dels creadors? Podríem experimentar en primera persona l’experiència de fer una obra personal de la mà dels artistes, que ens poden compartir i explicar els seus processos? No ens agradaria i mai no ens ha encuriosit poder “espiar” els llocs on es fan les obres d’art?  

L’Art és obert, surt al carrer i ens ve a l’encontre si som curiosos/-es, o es deixa buscar i es mostra de moltes maneres amb les activitats variades a l’exposició ‘X AMOR’, moltes d’elles  gratuïtes, algunes poques requereixen inscripció prèvia, o comporten una petita despesa (vegeu les informacions a xarxes):  

- A través de les diferents visites amb els artistes comentant el sentit de les seves obres i processos creatius. A més de les ja realitzades, encara queden les properes a fer els propers dies 24 de Nov., a les 12h: Ester Ràfols, Irene Garzie, Joana Massó i Mireia Pons; i el 1 de Des., també a les 12h: Albert lleó, Benet Dalmau, Pink Morro i Sergi Mestres.  

-Amb tallers pràctics, amb procediments i tècniques diferents: des dels processos pictòrics amb Míriam Artigas i Mariona Farreras –en el benentès que hi ha tantes maneres de pintar com persones i formes d’estar i d’entendre el món: Tal com deia Joseph Beuys ‘cada persona, un artista’- i fer amb elles una aproximació a allò que fem al dia i a la poesia visual. (al ‘Taller dels Sentits’, amb inscripció, els dies 19 i 26 d’octubre). 

- O practicant amb una passejada fotogràfica amb el mòbil per la ciutat, de la mà de Sergi Jiménez: també els usos de la fotografia (comercial, artística, documental, fotoperiodística) no eximeixen que darrere de ‘l’ull mecànic’ hagi també una intenció expressiva més o menys  conscient en la mirada. (Dissabte 23 de Nov., Plaça de les Cols, a partir de les 18h fins...).

- Amb el pensament crític i punyent sota l’aparent simplicitat de traç per plantejar la il·lustració de la re-significació de conceptes que ens fan qüestionar la normalitat amb un  pragmatisme real per la inclusió de tothom, amb la Joana Massó, per descobrir que amb els dibuixos es poden donar opinions contundents sota una fina ironia. (Dissabte 16 de Nov. A les 18h. Inscripcions a La Sala). 

- O des de la pràctica d’un taller de collage amb una mirada centrada en l’energia femenina, en el que en l’espiritualitat és el yin (que va més enllà del gènere, i en tothom existeix un  component masculí i femení integrats), una manera d’autoconeixement creativa, lúdica, reflexiva (a La Sala, 30 de nov a les 18h, amb reserva prèvia), o pel disseny de la carta als reis dels infants, a partir de 5 anys, per part de l’Ester Ràfols. (Dissabte 21 de desembre a les 12h. Cal inscripció a La Sala). 

- També amb els estudis oberts (Julen W s’ha ofert els dies 25 d’octubre i 22 de novembre, de 11h a  13h i també de 17h a 20h; Pink Morro ja va obrir el passat 9 de Nov.) són una oportunitat  excepcional d’aproximar-nos a la intimitat dels caus creatius en la solitud i el silenci, a voltes fecund, dels artistes, com obradors individuals o punts de trobada on es cou la Cultura del present, la d’ara mateix!  

- O si volem posar en valor i recolzar aquesta sortida de l’Art al carrer, serà interessant d’anar al Mercat d’Art (Plaça Casernes) a mirar, remenar i tenir l’opció de comprar obra assequible (per regalar, per donar suport als artistes emergents o ja reconeguts, o simplement pel gust d’endur-te aquella peça que et toca endins...) gaudint a més d’altres noves propostes i activitats i demostracions d’art en viu durant la jornada (serà el 14 de desembre a la plaça de les Casernes d’11h a 20h)... 

D’aquestes activitats, sols puc reportar –de moment, ja que algunes han passat i no m’ha estat possible anar a observar-les, o bé perquè encara s’han de realitzar-, la visita a l’estudi obert de Pink Morro, al polígon Gallina Blanca: Potser aquest allunyament de la ciutat va propiciar unes visites més dosificades, evitant les aglomeracions. Però va ser interessant la trobada i conversa amb Raúl- Pink Morro, coincidint amb Sergi Mestres i l’Ester Ràfols.  

A més de veure el taller on produeix les seves obres –sempre és revelador l’observació dels espais on tenen lloc els processos creatius dels artistes, com de la seva personalitat: des de la distribució de les zones del taller dels espais de pintura i taca, els llocs de treball més ‘nets’ en digital o de documentació, l’ordenació (o caos) dels estris i els materials habitualment emprats, la conservació i emmagatzematge de les obres fetes o de les que estan en procés,... i més curiós encara si es pot veure com es fa part del seu treball en directe, i ser en definitiva, una mica ‘intrusos benvinguts’, al menys per un dia, podent respondre a les preguntes que ens sobrevenen per conversar amb l’autor.  

Però a més, el taller és un lloc viu, punt de trobada d’artistes i d’idees, com així van anar-se teixint a les converses espontànies i intenses mantingudes entre tots quatre.  

D’entre els temes vam parlar de: l’excel·lent iniciativa de muntar aquesta exposició, que ha posat en coneixement i contacte de l’existència de molts artistes –i molts altres que hi ha i que no han pogut ser inclosos-; que habitualment l’Art és un món poc visible i aïllat, i l’exposició ‘X AMOR’ ens ha connectat; que s’ha mostrat el gran potencial creatiu que hi ha a la ciutat; o sobre el fet de poder dedicar-se a l’Art i de com viure/sobreviure d’ell en els temps que corren; del valor de l’Art per professionalitzar-se, lligat a les pors i l’autoestima baixa i complicada que sovint ens és un fre, i cal fer el pas al buit si un mateix se’l creu de debò; més enllà de la formació sigui ja bé acadèmica o autodidacta, de la necessitat o no de recolzament de les Administracions per segons quins temes; dels encàrrecs i les exposicions per donar-se a conèixer; de quina és la consideració i recepció pròpia fora del nostre país de l’Art, des de casos d‘aquells que han tingut experiències viscudes arreu; de la conveniència de les associacions en xarxa; de l’encert d’una iniciativa d’Art contemporani local de producció pròpia amb una mirada universal, més enllà de les ‘patums’ muntades itinerants; de diferents recursos i materials en pintura i alguns altres procediments i tècniques com el  gravat i l’obra gràfica que també exploren camins d’expressió contemporània... i tot parlant, veure com sorgeixen noves idees que sumen noves propostes: Pensar i actuar en positiu; i així va sorgir i es va emparaular alguna activitat futura més a incloure a la programació dels actes: la programació és oberta i canviant: cal estar pendent de les novetats a l’agenda i les xarxes! ...  

És un encert l’oportunitat d’aquestes aproximacions a diferents aspectes de la creació. Caldrà fer una avaluació profunda de la importància seriosa del que està significant tot el que s’ha remogut amb aquesta exposició per detectar totes les possibilitats que inclou i el seu potencial a futur. Tornar a posar una Vilanova que s’havia quedat adormida i grisa, a situar-la en el mapa creatiu del territori. Per ara, aprofitem l’exposició en el que ara és: Ser espectador no és sinònim de ser un ‘observador’ passiu, podem esdevenir agents actius.  

Ens podem apropar de diverses maneres a l’Art. Certament de vegades aquest pot ser enigmàtic, abstrús, amable, o suggeridor, però ens acaba provocant reaccions –agradables o no, ... o potser el que es pretén és simplement que ens faci pensar; o tenir una ‘contemplació  activa’; adonar-nos de detalls, a través d’allò que ens provoca o incomoda, ...: L’Art sempre ens  diu coses però utilitzant un altra ‘idioma’, unes altres maneres de dir, un llenguatge a voltes fonamentat en coneixements, a vegades intuïtius –com reivindicava la filòsofa Maria  Zambrano, que apel·la a la ‘intuïció poètica’-, complementaris al racionalisme dels coneixements massa dominant: Donem oportunitats a les emocions i la sensibilitat, donem  oportunitats per trobar-les i trobar-nos, que en definitiva, són coses que van molt unides per amor: l’Art i la Vida.