Busco pis, però no puc pagar-lo

Dir que, en general, els preus augmenten més que no els sous, no és dir res de nou, és una evidència repetidament contrastada. Això provoca que el sou que es cobra no sigui suficient, i un cas cada cop més repetit és el dels lloguers o la compra d’un habitatge.

Els lloguers s’emporten una part molt important dels ingressos fins a resultar insuportables en algunes ciutats. Les xifres del mercat laboral català del mes d’octubre ens diuen que ha augmentat el nombre d’afiliats a la Seguretat Social (mestres que s’han contractat i que estaven a l’atur), però alhora un augment de la desocupació, en què es destaquen negativament els menors de vint-i-cinc anys. 

Això es converteix en un llast difícilment suportable per a molts joves. Es troben que una part molt gran dels seus ingressos, un 40 o 50%, se l’emporta pagar el lloguer, i la possibilitat de llogar una habitació s’està convertint també en prohibitiva en molts casos. Aquesta situació pot convertir-se en un problema generacional si la pugna entre els que tenen habitatges per a llogar i els que necessiten llogar-los es converteix en un pols de força entre els grans, que tenen habitatges, i els joves, que no poden accedir-hi per manca de diners. És molt important tenir clar això: no són els grans els que s’enriqueixen a l’esquena dels joves, és l’especulació la que fa acumular riquesa en unes poques mans de particulars o grans tenidors. No és problema cobrar lloguers, però sí que ho és aprofitar la necessitat d’un grup de persones, joves generalment, per a enriquir-se de manera abusiva. Joves i grans són víctimes, no abusadors.

El PSOE es mostra poc favorable a mesures que limitin els beneficis dels que cobren lloguers abusius, i ha calgut pressionar el govern perquè deixi d’afavorir únicament els propietaris i faci lleis per les persones que viuen de lloguer, i que aquestes lleis es compleixin.

A Barcelona (i a 270 municipis catalans més) les pujades de lloguer tenen un topall de preus. Però la llei ha deixat fora una de les principals exigències dels moviments per l’habitatge: el lloguer de temporada, la modalitat que fan servir els especuladors per pujar els lloguers al marge de la llei. Després de l’entrada en vigor de la regulació, la majoria de pisos a Idealista van aparèixer transformats en “lloguer de temporada”.

La situació dels joves és incòmoda, i els grans hem d’entendre-ho. Viuen, o els fem viure, en una discrepància entre expectatives que tenen com a fills d’una societat del benestar, envoltats d’una societat de consum que els porta a aspirar a molt, i la realitat, la crua realitat que posa en evidència que els seus ingressos no els permeten realitzar les expectatives que s’havien formulat.

Vivim un capitalisme cada vegada més salvatge que busca apoderar un individualisme exacerbat. La gentrificació transforma en espais de luxe el que abans eren comunitats obertes a tots i, alhora, aguditza el problema de l'accés a l'habitatge. Una de les formes més subtils de desplaçaments forçosos de famílies que sempre han viscut en un barri és la pujada de lloguers sense control estatal, que en nom d'una suposada llibertat de mercat deixa desemparades milions de persones.

El darrer paràgraf pot semblar extremista, pamfletari. Està extret d’un llibre de Jorge Mario Bergoglio, el Papa Francisco: "L'esperança no defrauda mai".

L’augment de preu fa por. Hi ha en marxa una extorsió i es comença a dibuixar la possibilitat d’una vaga de lloguers. Fins ara molta gent ha acabat marxant en silenci per no poder pagar els augments del lloguer i s’ha fet desobediència civil per a evitar desnonaments. Ara s’ha d’avançar. Si les lleis són injustes cal anar més enllà, i la vaga pot ser un bon canvi d’actitud. 

Quin futur veuen els joves? Un futur negre. La desocupació és massa gran i els que tenen feina sovint és amb un sou baix. Els grans hem d’apuntalar i preservar els drets socials que encara hi ha, però els joves cal que tinguin present que els drets del futur s’han de guanyar avui. O que demà no et podràs lamentar de la pèrdua d’uns drets que no vas saber defensar ahir.