La trilogia de Vilanova. Territori mític. Munné-Jordà

Quan l’any 1999 vam publicar a l’editorial El cep i la nansa la novel·la L’única mort d’A. Munné-Jordà, ja estava convençut de la grandesa de l’obra, i quan l’any 2008 vam publicar Poso el comptaquilòmetres a zero, el llibre que tancava la trilogia, la meva convicció de la magnitud del projecte va quedar ratificada. Amb anterioritat ja havia llegit La paciència del mar.

Amb el conjunt d’aquestes tres novel·les editat s’obria un nou horitzó de lectura i no em podia resistir a la temptació de fer-ne un compacte. I aquí el tenim. Munné-Jordà ens ofereix un cicle temàtic en què, com un oceà de subtileses literàries, ens convida a transitar per uns paratges marítims que esclaten amb una suposada síntesi històrica que mai va existir però que sempre ens ha acompanyat.

Un recorregut de més de sis mil anys amb la mar de Vilanova com a espaitemps d’uns personatges (de l’antiguitat, del present i del futur) que són modelats pels llegats transmesos a partir d’una figura clau, la Cram, «la dona de l’illa de foc», representant d’una saviesa ancestral.
Som davant d’una obra que vista ara en el seu conjunt pren una dimensió literària extraordinària i monumental: la immensitat descriptiva de tot allò que té a veure amb la mar (estats, estris, pesca, abocador...), uns personatges determinats per missions, gairebé, impossibles. Una mixtura de realitats i ficcions llegendàries que eleva el to de la narració fins a proporcions intemporals.

Tot plegat, una obra en tres parts que ens permetrà gaudir de molts aspectes del mestratge literari d’Antoni Munné-Jordà.

Ara ja, amb la lectura dels vint-i-quatre llibres publicats per Munné-Jordà, la meva admiració per la seva activitat literària és absoluta. I amb l’afegitó, important, d’haver comptat amb la seva amistat durant aquests darrers vint-i-cinc anys. Una amistat feta d’afectes, de projectes, de col·laboracions i de saviesa (la seva). La qual cosa també ha donat com a fruit la publicació, a El cep i la nansa, de dos llibres de proses, A banda i banda del límit (2018) i El cementiri dels elefants (2021), i el seu únic volum de poesia, Runa d’enderroc (2020). A més de la seva participació al volum col·lectiu 40 anys després del maig del 68 (2009) amb l’estudi «Literatures del 68». I la traducció de L’esfinx del glaç de Jules Verne (2021). I també la promoció de la beca AMJ (Beca d’estudis literaris fons Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció, des de 2022). Ah, i una multitud d’experiències paraliteràries.

És doncs un goig per a l’editor poder emprendre aquesta escomesa tan il·lusionant, publicar finalment en un sol volum El foc sortit de l’aigua, la trilogia de Vilanova.