Davant el populisme i la ràbia social: esperança

Vivim immersos en una realitat d’immediatesa informativa, constantment exposats a impactes que rebem a través dels nostres mòbils i ordinadors, cosa que complica cada cop més el discerniment sobre qui ens informa i què és realment veritat. 

La manipulació informativa i les fake news no només propaguen idees falses, sinó que converteixen la veritat en una qüestió d'opinió o relat, amb l’objectiu de desestabilitzar les institucions democràtiques. Així, el control de l'opinió pública, sovint utilitzat per manipular emocions, ha esdevingut un mecanisme que actua com a ‘contrapoder’ o fins i tot com un sistema paral·lel que imposa normes i perspectives al marge de les institucions legítimes. 

En aquest context, també cal assenyalar com el divorci entre les elits i la ciutadania ha alimentat la desafecció política. Aquest distanciament no només s’expressa en la falta d’interlocució amb les demandes del poble, sinó que també tendeix a criminalitzar la ràbia social com una forma d’irresponsabilitat o populisme. Com assenyala Hanna Arendt, aquest allunyament contribueix a una societat desconnectada on la veritat compartida queda diluïda, fent encara més difícil l’exercici d’una democràcia participativa. 

La meritocràcia, en aquest escenari, actua com un altre mecanisme de legitimació de desigualtats, fent invisibles les experiències i vivències d’aquells que no aconsegueixen assolir els estàndards imposats per les elits. Això crea un terreny adobat per a l'auge de discursos radicals que, sota la promesa de retornar la veu al poble, canalitzen la frustració cap a moviments autoritaris i simplistes.  Aquest moment de policrisi —econòmica, climàtica i social— no només augmenta les desigualtats, sinó que exacerba la sensació de desconnexió i d’injustícia.

Fins aquí l’anàlisi en què molta gent pot estar més o menys d’acord. Però, a partir d’aquí, què fem? Què podem fer per evitar el divorci de què parlàvem? Com la ràbia, la desafecció, es pot canalitzar en positiu? Què podem fer les esquerres? Què hem de fer des de les institucions?

No hi ha receptes màgiques. Però crec, creiem, que és essencial escoltar aquestes veus que reclamen reconeixement, dignitat i respecte, responent-hi amb propostes inclusives que no deixin ningú fora. Fugim de consignes superficials i escoltem. Però aquest reconeixement no ha de ser només com a individus, sinó com a col·lectiu amb dret a ser escoltat i respectat. És el primer pas per revertir la desafecció política.

Des del nostre grup polític, ens conjurem per continuar amb accions a escala local que ja estem fent a hores d’ara: acció de la proximitat, escolta activa, consells de barri, … Aquest és el repte que tenim davant nostre: retornar al diàleg sincer amb la ciutadania, establir ponts reals entre les institucions i les persones, i apostar per una política que posi al centre la dignitat i el reconeixement col·lectiu. No podem defugir la responsabilitat d'actuar amb fermesa i humilitat per recuperar la confiança perduda. I aquesta política s’ha de concretar en polítiques tangibles i inclusives, que generin esperança. Sense por, sense arrogància, però amb determinació, perquè l’autèntica democràcia no és un ideal llunyà: és una pràctica diària.

Iolanda Sánchez. Portaveu de Vilanova en Comú a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i coordinadora de Comuns al Penedès.